El cervell és la principal estructura del sistema nerviós central i és el centre de control de totes les funcions corporals i mentals. Entendre com funciona fa temps que ocupa els neurocientífics, que ara han fet un pas endavant.
Un grup d’investigadors de tot el món, entre els quals hi ha Laia Serratosa Capdevila, ha aconseguit crear un mapa complet del cervell de la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster), format per 140.000 neurones i més de 50 milions de connexions.
Aquest avenç permetrà als científics comprendre millor com funcionen les xarxes neuronals i com processen informació, de manera que s’obre la porta a fer noves investigacions de cara al futur en cervells més complexos, com l’humà.
“Primer es va fer el del cuc, que té aproximadament 300 neurones, després el de la larva de la mosca, que en té unes 3.000, i ara aquest. Cada cop s’avança més en la comprensió del cervell, però encara falta per arribar a l’humà, que té 86 bilions de neurones”, explica Serratosa.
Ella, amb 30 anys, és la fundadora d’Aelysia, una de les empreses que ha participat en el projecte, batejat com a Flywire. La va crear a Bristol, al Regne Unit, per oferir servei d’anàlisi d’imatges de neurociència, tot i que ella viu a Basilea, a Suïssa.
Ho va fer per la proximitat amb Cambridge i el laboratori de biologia molecular que ha coliderat el projecte, del qual ella ja havia format part quan estudiava.
De família osonenca, Serratosa va néixer a Vic, però ha viscut a diferents països on han treballat els seus pares. La carrera de Neurociències la va fer a Londres i la va completar amb un màster de Neuroinformàtica a Zúric.
“Vaig marxar a Suïssa perquè tenia una oferta molt atractiva de feina, però vaig voler muntar l’empresa allà per continuar-hi vinculada. Ara, des de fa un any, m’hi dedico al 100% perquè la feina va créixer”, detalla.
Des d’Aelysia han estat una peça més de l’engranatge d’una recerca que ha fet un consorci internacional de més de 70 institucions i 280 recercadors.
El cervell de mosca que s’ha mapejat el va tallar prèviament en 7.000 rodanxes un equip dels Estats Units i les va fotografiar milions de vegades amb un microscopi electrònic d’alta resolució.
“Nosaltres som un cop de mà expert als laboratoris perquè anem fent les anotacions i correccions. Amb les imatges anem traçant les neurones i reconstruïm una cèl·lula en tres dimensions”, comenta.
Perquè s’entengui bé en què consisteix l’avenç, Serratosa ho compara amb un Google Maps del cervell. “És com una imatge en satèl·lit, on has d’anar veient què són els edificis i carrers.
Després hi has d’apuntar els tipus de neurones, que és comparable a posar els noms o els horaris d’obertura de les cafeteries o botigues”, afirma. “La nova eina –continua– ens permet veure que tenim un comportament que entra per aquesta neurona i en pots saber tots els camins. Ara ja no vas a cegues. Vas sabent amb qui es parlen les neurones i com a recercador, per exemple, pots bloquejar una de les vies i mesurar el comportament que resulta de les vies alternatives, sabent més concretament quines són possibles”.
L’empresa de Serratosa, que té 5 treballadors, està centrada ara en nous projectes per obtenir els mapes dels cervells d’una abella, un mosquit, una formiga o un ratolí.
“El de la mosca és el primer que hem fet i ha anat molt bé, però ja tenim altres publicacions d’altres col·laboracions amb laboratoris acadèmics o farmacèutiques de recerca bàsica del cervell”, diu.
El seu objectiu no és créixer i ampliar l’empresa, sinó “fer coses que siguin interessants i ens agradin a tot l’equip”. I haver participat en un projecte de primera línia els està permetent fer-ho i més en un moment en què els microscopis d’electrons “ha fet un boom”.
