Des que va esclatar la guerra a Ucraïna, ara fa dos anys, Sasha Khilienko no ha tornat a la capital de Kíiv, on era resident. Va marxar l’endemà d’un bombardeig la nit del 24 al 25 de febrer. Va activar els seus contactes a Osona per venir-hi, ja que havia estiuejat a la comarca a través de l’ONG Osona amb els Nens. Va arribar-hi el 10 de març.
Des que va marxar, no ha tornat a posar els peus a la seva terra. I tampoc sap si trigarà molt a fer-ho o no. “Com més temps passa, menys segura estic que tornaré”, relata Khilienko.
Si ho fa serà per visitar la gent que encara viu allà i enyora, no preveu viure-hi. Aquesta visita, de moment, tampoc s’ha produït. “La por supera l’enyorança que tinc de veure la meva gent que s’ha quedat allà”, detalla. Un dels altres motius de pes és la família.
Ella va venir a Catalunya amb la seva mare, Liliia, i la seva àvia Taisa. “Tinc amics i familiars, però els més propers que són la meva mare i àvia estan aquí. Per això no tinc tants motius per tornar”, apunta.
Actualment, fa vida a Torelló. Hi viu amb les seves familiars i treballa telemàticament a una empresa –Headway– que fa resums de llibres de no-ficció a través d’una aplicació mòbil. Amb coneixements d’ucraïnès, rus, anglès, francès, italià, espanyol i català, gestiona la part de l’app que està en espanyol.
Aquesta quotidianitat xoca amb la realitat a Ucraïna. Allà, amics i col·legues intenten seguir amb la seva rutina enmig de bombardejos. “La vida continua normal com aquí, però això no significa que no pateixin”, explica la jove, remarcant que “és difícil viure una realitat així. Encara que hi estiguin acostumats no vol dir que no sigui dur”.
I aquest patiment també el senten les tres dones des de Torelló, sobretot a través de les informacions i notícies que els arriben de persones que moren en el conflicte. “No puc dir que sigui el mateix que la meva gent d’allà, però també pateixo”, remarca la jove.
En aquest sentit, relata que hi ha un abisme entre el que viuen i veuen els seus compatriotes a Ucraïna i ella, però això “no vol dir que faci menys mal està aquí”.
A Osona se sent “molt agraïda i afortunada” per l’acollida. “Em rodeja gent meravellosa que sempre em demana com estan els meus. Tenen molta empatia i senten el nostre dolor”, relata Khilienko. També ho viu així la seva mare, que està fent un tractament de càncer, i sent com si li hagués tocat la loteria: “Li han donat una altra oportunitat per viure”. Per a la seva àvia Taisa, de 81 anys, és més dolorós. “Vol tornar allà per morir a la seva terra”, conclou.
