L’intendent i cap de la comissaria general d’informació dels Mossos, Carles Hernández, ha defensat que la seva feina és perseguir extremismes violents i no a polítics, sindicalistes o moviments socials. “No fem persecució política ni ideològica sinó que fem i farem persecució d’extremismes violents”, ha dit en resposta especialment al diputat de la CUP Xavier Pellicer en una compareixença al Parlament. Hernández ha agraït poder explicar la seva tasca i “desmitificar” què fan però “sobretot” què no fan. D’altra banda, ha destacat que és molt important la prevenció i ha plantejat que “no pot tornar a passar” que ningú tingui constància d’una radicalització com la que van experimentar els joves de Ripoll en els atemptats del 2017.
Hernández ha parlat sobre el terrorisme i la importància de la prevenció. En aquest sentit ha defensat que la seva actuació no es pot esperar a que es cometi un delicte sinó que s’ha d’actuar per evitar que passi. Ha posat com a exemple els atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils el 2017 provocat per un grup de joves ripollesos i ha lamentat que llavors cap actor va detectar el que podia estar passant.
Per això, ha explicat que una de les línies de futur és intentar ampliar la xarxa de contactes i relacions per tal de tenir “més antenes” per poder fer més prevenció.
En aquest sentit, ha dit també que l’entrada dels Mossos al CIDCO (Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat) ha suposat “un abans i un després” i ha alertat que no ser-hi suposaria “perdre capacitat”.
També ha expressat la seva preocupació per l’auge i la normalització del discurs d’odi arreu d’Europa i ha defensat que per això s’ha creat una unitat central en aquest àmbit.
Hernández ha explicat també que hi ha “diferents” extremismes violents a Catalunya però no els ha explicitat. Ha dit que es basen en la definició de la UNESCO i ha insistit que no miren qui és la persona que ha comès o pot cometre un delicte ni la seva ideologia sinó què ha fet. En aquest sentit, ha dit que és un extremisme violent quan hi ha ús de la violència contra una persona o de la força contra béns.
Lluita contra la marihuana
Abans d’Hernández ha comparegut a la comissió parlamentària de l’estudi del model policial, l’intendent i cap de la comissaria general d’investigació criminal, Ramón Chacón, qui ha alertat sobre l’avenç i les problemàtiques que suposa el negoci de la marihuana a Catalunya. En concret, ha dit que la marihuana està penetrant als canals econòmics habituals, per exemple amb el transvasament de professionals de l’economia regulada a aquest mercat. S’ha referit especialment a instal·ladors elèctrics que passen a treballar per aquestes bandes, o bé jardiners o llogaters de naus. “Està penetrant en l’economia normal”, assegura.
Chacón ha recordat que els Mosso fan uns 2.000 detinguts anuals per tràfic de marihuana i en el darrer anys es van incauta més de 800.000 plantes.
“La PAH no és un extremisme violent”
Davant les preguntes del diputat de la CUP sobre si s’investigaven determinats moviments, Hernández ha respost que no és així, que no s’investiga cap moviment per la seva ideologia però que sí una persona que pugui formar part d’un determinat moviment i hagi comès un delicte. “La PAH no és un extremisme violent, si algú es planteja que investiguem a la PAH no entén el que fem”, ha manifestat. Ha afegit que una altra cosa és que algun membre de la PAH cometi un fet delictiu, moment en què s’investigarà aquest comportament individual.
En aquest mateix sentit ha insistit que tampoc s’investiguen organitzacions sindicals, ni polítiques ni socials.
Hernández ha reiterat en diverses ocasions que els Mossos no fan “persecució política ni ideològica” i també ha rebutjat que s’arribi a pensar que des de la comissaria d’Informació s’investiguen parlamentaris.
Ha posat en valor també que existeixen controls interns i externs sobre la seva tasca i ha afegit que estan sota la tutela de la justícia.
{{ comment.text }}