Nou de cada deu comerciants de Vic mantenen el català si el client el parla

L’ús del català al comerç de Vic és bo. Aquest seria el resum dels resultats de l’informe que es va presentar dimecres al migdia a la Biblioteca Pilarin Bayés. L’Estudi Ofercat, que s’ha portat a terme entre 420 establiments de la ciutat, ha fet un diagnòstic de l’ús del català escrit i oral. S’ha elaborat a través de diversos indicadors com si està retolat en català (des del nom que indica l’establiment i l’activitat fins als cartells de l’aparador i l’horari) i si el comerciant el parla (saludant i mantenint la conversa). Segons aquest informe, un 75,7% dels comerciants (tres de cada quatre) enceta la conversa en català i un 86,8% (nou de cada deu) continua parlant l’idioma quan els clients s’hi dirigeixen. En canvi, un 12% continua en castellà malgrat que se’ls hagi iniciat la conversa en català. L’informe desgrana l’ús del català per sectors. El més baix és el de la restauració i l’hostaleria, on la llengua de salutació està al 64% i el de la disponibilitat lingüística, al 80%. Carles de Rosselló, presentant els resultats de l'estudi i les actuacions / Albert Llimós Pel que fa a la retolació, gairebé un 70% dels establiments s’identifiquen en català i un 85% hi tenen la retolació informativa. Segons conclou el mateix estudi, més del 92% compleixen la Llei de política lingüística. Ara bé, també hi ha sectors que coixegen. Mentre que en el de l’alimentació els rètols en català superen el 80%, el de les finances i el tèxtil és molt més limitat i no arriba al 40%. “Els indicadors són força alts”, resumia dimecres en la roda de premsa de presentació Carles de Rosselló, cap del Servei de Foment de l’Ús del Consorci per a la Normalització Lingüística, que s’ha encarregat de fer l’estudi. De fet, l’índex Ofercat, que mesura l’oferta de llengua catalana del 0 al 100, detallava que dels quatre indicadors no n’hi havia cap per sota de 70: 74 en retolació informativa, 89 en retolació informativa, 81 en llengua de salutació i 88 en disponibilitat lingüística. “És una bona fotografia quant a la salut del català”, destacava De Rosselló. Malgrat que les dades analitzades en l’estudi són positives, hi ha una lleugera tendència a la baixa amb el darrer estudi que es va fer l’any 2018. Llavors, la llengua de salutació, per exemple, estava per sobre 6 punts i la disponibilitat lingüística, 4. Ara bé, on hi ha una millora substancial és en els comerços en els quals l’atenció la fa una persona nascuda fora de Catalunya. S’ha passat de 7 a 42 punts en la llengua de salutació, i de 30 a 53 en la disponibilitat lingüística. El 2018, de fet, el 10,3% de les persones que atenien el públic als comerços de Vic havien nascut a l’estranger, mentre que actualment representen un 21%. NO CANVIAR L’IDIOMA, LA MILLOR ARMALa regidora de Llengua, Bet Piella (Junts), admetia entomar els resultats amb “sorpresa”. Tal com relatava, “la percepció que tenim del paisatge lingüístic és que el català ha baixat molt”, però les dades sobre l’ús que en fan els comerciants nascuts a l’estranger disten d’aquesta sensació. “Aquí hem anat a millor”, afegia. En aquesta línia, la regidora insistia en la importància de mantenir el català, sobretot en vigatans d’origen estranger: “No canviar de llengua és una arma molt poderosa”. “La nostra llengua de relació, cohesió i ascensió social ha estat i ha de continuar sent el català”, deia. Així mateix es pronunciava De Rosselló: “Té molta importància no canviar perquè això fa que els altres puguin practicar. Així guanyem moltes més interaccions en català”. AMB L’OBJECTIU D’INCREMENTAR-NE L’ÚS Amb aquests resultats, l’Ajuntament, el Centre de Normalització Lingüística (CNL) d’Osona i el Departament de Política Lingüística han impulsat un pla per millorar l’ús del català al comerç de la ciutat. Tal com explicava Assumpta Grabolosa, directora del CNL d’Osona, l’objectiu principal “és incrementar l’ús del català als establiments comercials, però sobretot actuar davant les transformacions sociodemogràfiques”. Una d’aquestes, com hem recollit en els paràgrafs previs, és que s’han duplicat els comerciants d’origen estranger a la ciutat en sis anys. Per arribar a l’objectiu es vol aconseguir més adhesions i complicitat entre els comerços que tenen com a llengua inicial el català i que n’esdevinguin usuaris els que no en saben (prou). Això passa per iniciatives que ja fa temps que s’estan portant a terme com el programa de Voluntariat per la llengua o el de “Comerços aprenents”, a més dels cursos per ensenyar català que s’imparteixen des de diferents entitats de la ciutat. Actualment, al CNL, hi ha 68 grups d’una vintena d’alumnes que l’estan aprenent. D’altra banda, durant aquest 2025 també es vol observar els 200 comerços del centre històric de Vic i es posarà el focus sobretot en el sector de l’hostaleria i la restauració, que registra uns índexs inferiors. Des de l’Ajuntament també s’han elaborat uns vídeos de comerciants de la ciutat d’origen estranger insistint que se’ls adrecin en català. Aquesta acció se suma a les diverses que s’estan impulsant des de la nova Regidoria de Llengua de Vic, sota la marca “Defensar la terra, estimar el país”, com l’aposta pel català en la contractació pública o la promoció del consum de contingut en aquesta llengua entre el jovent a internet. Un tastet de català a la barberia Passen pocs minuts de 2/4 de 8 del vespre i a la Barber Shop d’en Jimmy Kaul hi ha feina. Mentre ell està ultimant el pentinat d’un jove –amb els costats ben rapats i la part de dalt més llarga–, el seu company està afaitant el cap d’un altre client. S’hi esperen un parell de clients més. Fa uns dies, però, a la barberia també hi havia tècnics del Consorci de Normalització Lingüística d’Osona. La visita no era per repassar-se les puntes o tallar-se els cabells, sinó perquè la barberia formava part del programa de “Comerços aprenents”. Es tracta d’una iniciativa que s’adreça específicament a aquells comerciants que tenen un català més deficitari i, a més a més, per qüestió d’horaris els és molt complicat assistir a cursos per aprendre’l. Es tracta d’una formació bàsica de la llengua que té 15 sessions de durada i s’imparteix al mateix establiment a càrrec d’un tècnic del CNL. Això ha de permetre, doncs, que el responsable de la barberia pugui adreçar-se al client en català en interaccions més senzilles. Després de repassar i cobrar al jove client, en Jimmy ens explica que ha après frases bàsiques com “bon dia” o “quin tallat vols?”, però també a anomenar els estris del seu dia a dia en català, des de pinta fins a raspall, fulla d’afaitar, tisores, assecador, rentacaps o cera per als cabells. Nascut al Panjab (l’Índia), ja fa tres anys que va obrir el negoci al carrer Manlleu i tal com reconeix ara li és “una mica més fàcil” parlar català. També té més ganes d’aprendre’n. De fet, va canviar els rètols de la botiga i tant els preus com l’horari només són en català. Com els tallats de cabells, ell també s’adapta molt al parlar de qui entra per la porta de la barberia. Això vol dir que si d’entrada el client si li adreça en castellà, difícilment ell li seguirà en català.

Nou de cada deu comerciants de Vic mantenen el català si el client el parla

L’Hospitalet supera el Vic en un partit estrany

La Plataforma CAP Caputxins s’avé a fer una consulta alternativa

Aitor Funes guanya el Campionat de Catalunya d’escacs per edats

Multes per acutacions imprudents: des de 150 euros per un fals avís d’incendi a Vic fins a 2.700 euros a uns excursionistes al Ripollès

LA PREGUNTA

Té previst marxar per Setmana Santa?

Una detinguda per estafar un home en la compra d'un cotxe a Sant Hipòlit de Voltregà

Mor un home en un accident laboral a Ripoll

Ferit un camioner de Balenyà en un accident amb dos morts a l'Eix

El crac que comprava sabates a Vic

L’Hospital de Vic fa la primera operació amb cirurgia robòtica

Obre a les Masies de Voltregà El Ganxo, un nou bar musical

Laia Sala, de Torelló, entra en un programa de formació financera de CaixaBank per a estudiants

L'equip de govern de Vic rectifica i no eliminarà els casals d'estiu municipals

Veïns dels ocupes del carrer Ges Avall de Torelló demanen que l'edifici es declari infrahabitatge

Carme Molist i Emili Vilamala, premiats per les seves fotografies