El Lluçanès tampoc s’escapa de la greu sequera que pateix el país i uns quants pobles, que s’abasteixen de dos embassaments dependents de dues de les rieres que creuen la comarca de nord a sud, la Gavarresa i la de Merlès, comencen a notar la falta de pluja.
Des de fa dues setmanes i mitja, Olost compta diàriament amb 10 o 12 camions cisterna per cobrir el subministrament necessari. L’alcalde, Gil Salvans, explica que aquesta actuació s’ha hagut de dur a terme per l’escassetat d’aigua que hi ha al pantà de la Gavarresa, conegut també com a pantà de Rexach, que a més és un espai natural protegit.
I és que habitualment el municipi utilitza un 65% d’aigua d’aquest embassament i la resta l’obté dels pous de Vilaseca, situats a Sant Bartomeu del Grau, i que també porten aigua a Sobremunt, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Perafita, Sant Martí d’Albars i Sant Bartomeu del Grau.
Ara, però, han hagut d’acudir a un particular, a la finca de Santa Eularieta, ubicada al municipi d’Oristà, just al límit d’Olost.
Salvans explica que la mitjana de consum a l’any és de 900 metres cúbics diaris, amb una lleugera disminució el cap de setmana, i segons dades actualitzades, en el darrer trimestre se n’han gastat 64.900 metres cúbics, dels quals un 27% han estat per a ús industrial, un 50% per a ús ramader, un 18% per a ús domèstic i un 4% per a ús comercial.
Sobre el percentatge tan elevat del consum industrial, l’alcalde especifica que es tracta de granges de gran capacitat, d’entre les quals “les tres que consumeixen més estan situades al terme d’Oristà” però que s’han d’abastir de l’aigua d’Olost perquè s’hi troben més a prop.
Davant dels pocs recursos de què disposen i de la situació d’excepcionalitat que es preveu, des del consistori van convocar una reunió fa uns dies amb els sectors considerats grans consumidors per tal que intentessin reduir-ne el consum en un 30%. Un percentatge que en aquests moments “només ha disminuït un 10%” i que ha permès situar-se en els 700 metres cúbics diaris.
Salvans afegeix que estan molt pendents de possibles pluges que s’anuncien a mitjà termini, però que si després de 10 o 12 dies la situació continua igual “començaran els talls d’aigua”. A més, en aquests moments, i aprofitant la sequera del pantà, s’està negociant amb l’ACA la possibilitat de buidar-ne el fang dipositat, ja que la gran quantitat acumulada “suposa que hagi perdut un 40% de la seva capacitat”.
D’altra banda, Jordi Bruch, alcalde de Prats de Lluçanès i president de la Mancomunitat d’Aigües de Merlès, que agrupa els municipis de Gaià, Oristà, Prats, Sagàs, Sant Feliu Sasserra i Sant Maria de Merlès, apunta que a començaments d’aquesta setmana la bassa de Merlès es trobava a un 45% de la seva capacitat i que “en aquests moments, si no plou, es preveu que hi hagi aigua per a uns 45 dies”.
Tot i això puntualitza que el nivell s’ha anat mantenint perquè “si bé fa un mes n’hi havia per 10 dies, la pluja caiguda va permetre’n certa recuperació”. Un dels obstacles amb què s’han trobat és que s’ha de mantenir el cabal ecològic de la riera i per aquest motiu hi havia dies que només es podien bombar 500 metres cúbics, molt lluny dels 1.600 diaris que consumeixen el conjunt de pobles que s’abasteixen de la bassa.
Bruch torna a fer crides al consum responsable, però davant la situació, cada cop més crítica, no descarta que s’hagin de plantejar talls d’aigua en determinats moments, començant “probablement a les nits”.
