“Quan era petita, un punt de reunió per a la gent d’Orís era la missa. A la sortida, es trobaven i parlaven. Llavors, també hi havia la festa major, però només era un cop l’any”. Aquest és un dels records que guarda Dolors Tort, nascuda al municipi, on hi ha viscut tota la vida.
Passats els anys, va tenir la idea d’impulsar un grup de dones per crear punts de trobada i dinamitzar el poble. Després d’algunes reunions, el 2009 es va constituir oficialment l’associació Dones d’Orís. “L’objectiu era més aviat lúdic, però arran d’això ens hem posat més en contacte les unes amb les altres”, relata Tort.
Orís és un municipi extens amb diversos nuclis i amb moltes cases de pagès. “Aquí si surts a la finestra no hi veus la veïna, sinó que has d’anar a casa seva expressament”, exemplifica Maria Carme Puig, que va esdevenir la primera presidenta de l’entitat.
Ara a missa se n’hi troben més aviat poques. En lloc d’això, el punt de reunió de les dones d’Orís són les diverses activitats que organitzen a través de l’entitat al llarg de l’any. Tal com explica l’actual presidenta, Anna Mirabent, fan cursos i tallers per a tots els gustos: “Coses que ens agradin i així fem pinya”. Des de la posada en marxa, uns 14 anys enrere, n’han desplegat de tota mena, com teatre, ceràmica, cistelleria, sardanes, intel·ligència emocional o sexualitat femenina.
“Una vegada vam fer un curs d’astronomia, però el dia de la part pràctica, que era observar estrelles, la boira no ens va deixar veure res”, recorda Puig, remarcant que “sort que després havíem organitzat un sopar”. Al final, doncs, l’excusa és trobar-se. “És una manera de fer poble, passar-t’ho bé i buscar temps per a nosaltres mateixes”, remarca la qui va ser-ne primera presidenta.
El paper que juga l’entitat al poble llueix sobretot pel Mercat de la Patata del Bufet. “Quan ens vam constituir, van demanar-nos si volíem col·laborar fent la degustació de patates”, explica Puig. A més, però, també van muntar una tómbola, que atrau molts dels visitants. Tal com puntualitza Mirabent, “la tirada és d’un euro i sempre t’emportes alguna cosa”. Aquí hi sortegen tot tipus de productes que han elaborat a mà en alguns d’aquests tallers, per exemple peces de ceràmica, fins a un pernil o un val per a fer un àpat a alguns dels restaurants del poble.
Precisament, aquest diners que acumulen els serveixen –juntament amb els que reben de l’Ajuntament– perquè cap de les dones hagi de pagar les activitats o tallers que organitzen. Anualment, les sòcies dipositen 15 euros per a l’entitat.
Està formada per a dones de diferents edats. Hi ha des de Maria Rifà, la més veterana i de tota la vida d’Orís, fins a mares i filles que s’hi troben en tallers. És el cas d’Olga Tripiana i Maria Dolors Arumí, que durant l’hivern coincideixen més en activitats del grup que a casa malgrat ser veïnes. “Vam fer un taller de centres de Nadal, ens va agradar molt i ens vam acabar apuntant”, explica la filla. Precisament, tal com apunta Mirabent, “els nous fitxatges [com el de l’Olga] fan que la mitjana d’edat hagi baixat una mica”. “Al final, fem coses per a totes les edats”, afegeix.
També hi ha sòcies d’arreu, les de pagès, les de les urbanitzacions, les que hi han viscut tota la vida i les nouvingudes, que en el seu moment l’entitat va ajudar-les a integrar-se. Tal com subratlla Roser Pérez, “vaig venir de Barcelona fa una vintena d’anys i gràcies a l’associació he tingut la gran sort de conèixer-les i poder tenir moltes amigues”.
Des que van constituir-se el 2009, han format part d’aquesta entitat una trentena de dones. “La primera reunió que vam fer l’abril del 2009 érem 15 dones, però de seguida vam ser trenta”, recorda Puig. Actualment en són 36. Tenint en compte que al poble hi ha unes 350 persones, una entitat d’aquestes dimensions és tot un èxit.
Així ho expressa Tort, que considera que “s’ha assolit l’objectiu” d’aquella idea inicial d’un llunyà 2009 quan es va crear aquesta entitat. I quina és la clau de l’èxit? Per unió, ganes i bon ambient, coincideixen les dones reunides en una trobada amb EL 9 NOU. “I unes presidentes molt arriades”, diuen algunes de les sòcies “i una colla que va empenyent”, conclou Puig.
Orís és conegut per la patata del bufet, pel castell i, fins i tot, per l’abocador o el Nederland. L’ànima d’aquest poble tan petit, però, de ben segur que també està format per una gran associació de dones.
