A Osona encara hi ha una quinzena d’urbanitzacions amb deficiències

No disposar de clavegueram, d’enllumenat o no tenir voreres ni els carrers asfaltats. Aquests són alguns dels criteris que determinen quines urbanitzacions –o barris– formen part del catàleg de zones amb dèficits urbanístics de la Diputació de Barcelona. Segons aquest informe de les anomenades urbanitzacions amb dèficits urbanístics (UDU), a Osona n’hi ha una quinzena que es concentren en nou municipis. Es tracta de Centelles, Taradell, Balenyà, Seva, Sant Julià de Vilatorta, Sant Bartomeu del Grau, Muntanyola, Tavèrnoles i Sant Sadurní d’Osormort. Cadascuna d’aquestes zones recollides per la Diputació presenta casuístiques completament diferents, des de les que consten com a sòl no urbanitzable (Puigsagordi, Rústiques Muntanyola o Vora-bosc), fins les que només han de millorar la xarxa elèctrica aèria o l’enllumenat públic. També n’hi ha que estan recepcionades, és a dir, legalitzades, i d’altres que encara no i difícilment ho arribaran a ser. Totes elles, però, comparteixen una mateixa característica. Són fruit de l’especulació urbanística que es va donar a finals del franquisme (anys 60 i 70), en què proliferaven construccions privades, de baixa qualitat, en llocs apartats i sense cap normativa urbanística on el promotor, en molts casos, acabava desapareixent. Els anys d’implementació d’aquestes urbanitzacions a Osona van des del 1960 (Sant Pau a Centelles) fins al 1977 (Fontanelles a Muntanyola). Amb l’arribada dels ajuntaments democràtics i les normatives de planejament urbanístic dels 80, algunes zones es van poder regularitzar, però moltes d’altres no. Això va suposar l’aparició de moltes d’aquestes deficiències, que es van agreujar a la dècada dels 90 quan aquests habitatges secundaris van esdevenir primera residència, i les mancances es van fer més evidents. Algunes d’aquestes encara perduren avui. Els problemes els han d’afrontar els mateixos ajuntaments, ja que sovint no poden autoritzar les reformes necessàries perquè les urbanitzacions no estan recepcionades, ni incloses als plans urbanístics dels pobles. En alguns casos, l’administració s’ha hagut de fer càrrec de legalitzar aquests projectes privats d’acord amb els mateixos propietaris, que s’han constituït com a entitats amb personalitat jurídica pròpia, a través de les juntes de compensació. El principal problema al qual s’afronta la majoria d’aquests veïns és que han d’assumir el cost de posar al dia la zona i algunes d’aquestes deficiències requereixen una inversió molt important. Aquesta realitat no és única a la comarca d’Osona. Aquesta especulació es va replicar en molts municipis de Catalunya. De fet, segons dades del 2023 del Departament d’Urbanisme, hi ha 1.430 urbanitzacions a Catalunya, la meitat de les quals, 730, encara no estan regularitzades. Actualment, ni al Ripollès ni al Lluçanès hi consten urbanitzacions amb dèficits urbanístics. En el primer cas, es va desllorigar la situació de la urbanització de Font Rubí, de Camprodon, que es va legalitzar a finals dels 80. BOJONS| SANT SADURNÍ D'OSORMORT“PORTEM MOLTS ANYS BATALLANT-HI”Sant Sadurní d’Osormort és el poble més petit d’Osona però no per això s’escapa d’aquesta problemàtica. Hi ha Bojons, una urbanització que, tal com explica l’alcalde, Enric Riera, “està pràcticament legalitzada”. I el camí no ha estat gens fàcil ni curt: “Portem molts anys batallant-hi”. Fins fa poc estaven pendents de superar el darrer obstacle: un fideïcomís d’uns vials. Precisament, aquest ha estat un dels tràmits que els ha fet encallar més el procés per recepcionar la zona. Com moltes d’aquestes urbanitzacions, a Bojons molts propietaris s’abasteixen d’aigua i se la distribueixen, i tenen fossa sèptica en lloc de clavegueram conjunt. En alguns llocs no hi ha voreres i en d’altres estan per acabar. Tot i això, l’alcalde reconeix que “els veïns tampoc volen que es facin gaires coses perquè és un lloc molt rural”. Sí que han intervingut, per exemple, en l’enllumenat de la zona i hi han fet arribar la fibra òptica. Si fos necessari també ho farien en la xarxa d’aigua, però tal com remarca l’alcalde, a part que funciona, “seria caríssim i una despesa molt important per als veïns”. SOBIRANA | MUNTANYOLA"LA LLEI S'HAURIA D'ADAPTAR AL TERRITORI"Si bé a Muntanyola hi apareixen tres zones amb deficiències urbanístiques, les realitats són completament diferents entre elles. D’una banda, hi ha els barris de Fontanelles, Serra-rica i Mirallà, que ja es van recepcionar fa una trentena d’anys i que ja estan classificats com a sòl urbà consolidat. Això significa que s’hi poden donar permisos d’obra i construir-hi. A més a més, cadascuna d’aquestes zones tenen un nucli urbà com a tal. Arrosseguen algunes de les deficiències del moment en què es van construir. Per exemple, ni Serra-rica ni Mirallà disposen de xarxa de sanejament i la majoria de cases van amb fossa sèptica, perquè llavors no s’exigien claveguerams. No és el cas de Fontanelles, que és d’uns anys posterior. Una realitat ben diferent és, d’altra banda, la del barri de Sobirana o Rústiques Muntanyola. Tampoc té xarxa de sanejament, però està classificat com a sòl no urbanitzable, cosa que la fa diferent a la resta de zones. “És sòl rústic i hi ha algunes parcel·les en què no s’ha construït mai res”, explica l’alcalde, Carles Morera. El veïnat està format per una trentena de cases i hi ha una seixantena de parcel·les. Segons Morera, “recepcionar-ho és impossible”, ja que suposaria unes inversions molt elevades pels mateixos propietaris. Tot i aquestes realitats desiguals, Morera fa una reflexió genèrica: “La llei s’hauria d’adaptar al territori. Si ho hem de fer nosaltres, les tenim magres”. I ho exemplifica amb l’enllumenat. Tenint en compte l’extensió del municipi, “no té cap sentit que en posem per tota la muntanya perquè no s’adapta a l’entorn”, diu l’alcalde, remarcant que “encara que no ens ho exigissin, ni es podria mantenir ni ho voldrien els veïns”. Les realitats dels barris a Muntanyola (a la foto Fontanelles) són molt distintes | Albert Llimós FUSSIMANYA | TAVÈRNOLES"ES TREBALLA EN LA REURBANITZACIÓ"A Tavèrnoles estan treballant en com reparcel·lar i reurbanitzar Fussimanya. Tal com explica l’alcalde, Pep de la Mora, la junta de compensació, formada pels mateixos veïns de la zona afectada, hauran d’escollir en assemblea el camí a seguir. “El més important és trobar la manera que la reurbanització del sector sigui la més econòmica per fer-la viable”, remarca l’alcalde. La junta de compensació i l’Ajuntament de Tavèrnoles “s’han marcat com a fita demanar pressupostos a empreses especialitzades per presentar a l’assemblea si pot ser abans de l’estiu”, apunta l’alcalde. A partir d’aquí han de sortir els números sobre les despeses a les quals ha de fer front cada veí de Fussimanya. En tot aquest procés, l’Ajuntament dona suport tècnic i paral·lelament també treballa en una modificació puntual del planejament urbanístic (POUM). La decisió final, però, recau en els veïns. I és bàsicament econòmica. Els futurs passos, doncs, sempre seran els que decideixin els propietaris de forma majoritària. I si finalment decideixen tirar-ho endavant, en un futur, tal com marca la legalitat, l’Ajuntament recepcionaria l’obra acabada i a partir d’aleshores se’n faria càrrec del manteniment. Tal com consta al catàleg d’urbanitzacions de la Diputació de Barcelona, a Fussimanya pot haver-hi com a màxim 88 parcel·les i hi ha una cinquantena d’habitatges. Fa molts anys que no es donen llicències i no s’hi pot construir. Per tant, hi ha qui té una parcel·la i només pot fer-hi manteniment. Tot i que alguns vials estan pavimentats, l’informe recull algunes deficiències, com que la xarxa de l’aigua és millorable i no n’hi ha de sanejament, és a dir, funcionen amb fossa sèptica. A Fussimanya, la xarxa d'aigua i l'elèctrica són millorables| Albert Llimós PUIGSAGORDI | BALENYÀ"L'OBJECTIU ÉS SORTIR DE L'ALEGALITAT"Una de les zones pendents de legalitzar a Balenyà és Puigsagordi, que també afecta els termes municipals de Centelles i Sant Martí de Centelles. Tal com explica el regidor d’Acció Climàtica i Medi Natural, Pagesia i Disseminats de Balenyà, Pau Guzmán, “la situació no és tant recepcionar-la sinó incloure-la en alguna figura d’ordenament urbanístic”. Això ho han de decidir els veïns, que estan agrupats en una associació de propietaris. La figura, encara per decidir, amb la qual encaixaria millor la zona és la de “masos aïllats fora d’ordenament”. Precisament, hi ha algunes zones en què les cases estan més agrupades, però d’altres que no tant. Tal com detalla Guzmán, “no és una urbanització amb un carrer principal, és més una zona rural, en què cada casa té almenys una hectàrea de terreny”. Aquestes llars ja disposen de xarxa d’aigua potable, subministrament de llum i la gran majoria, fossa sèptica. Per tot plegat, més enllà de no disposar de voreres o vials asfaltats, “les peticions dels veïns cap a l’Ajuntament van més en el sentit del manteniment de camins”. D’altra banda, “és complicat establir-ho com a urbanització perquè hi hauria d’haver una inversió de diners”, remarca el regidor. Això suposaria que els veïns haguessin d’assumir el cost d’asfaltar les vies o construir un clavegueram. Sigui com sigui, tal com destaca el regidor, “l’objectiu principal és sortir de la situació d’alegalitat”. A Puigsagordi, hi ha unes 100 cases construïdes, de les 300 parcel·les que es van projectar inicialment. L’associació està formada per una setantena de socis. Puigsagordi és de Balenyà en gran part, però també de Centelles i Sant Martí | Albert Llimós

A Osona encara hi ha una quinzena d’urbanitzacions amb deficiències

Comencen les obres del segon tram de la variant de Sant Miquel de Balenyà, que ha d’estar l’estiu de l’any que ve

Preparats per a la calor

La primera onada de l’estiu

L’estiu al Patí Vic tres anys després

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Comissen en una hípica d’Olot dues eugues de Taradell

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

“Si quan estava fent el Tour m’haguessin dit que un dia passaria pel meu poble, no m’ho hauria cregut”

Una ‘capella sixtina’ a Vic

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

Detingut després d'un forcejament amb la Guàrdia Urbana un lladre que havia robat a Vic

El pas del Tour obligarà diverses empreses a fer festa el 6 de juliol

Vic inaugura la piscina del CEM Patí Vic després de tres estius sense

A presó el jove que va agredir amb el seu germà cinc mossos quan l’anaven a detenir per robatoris