Anualment, cada català genera una mitjana de 22 quilos de residus tèxtils. D’aquesta vintena només uns dos quilos es recullen selectivament. A Osona i el Lluçanès, durant el 2023, es van recollir més de 600 tones de roba usada. Gran part d’aquesta l’ha recopilat l’associació Tapís a través dels contenidors taronges. Algunes d’aquestes peces van a parar a la seva botiga de segona mà. Fa uns dies que hi ha arrencat la campanya infantil
Quan toca fer canvi d’armaris, neteja a fons o un trasllat, ens adonem que hi ha moltes samarretes, pantalons o jerseis que pràcticament no s’han mogut dels prestatges o dels penjadors. Ja no els fem servir, però algú encara podria posar-s’ho. Per això, fem un cop de cap i decidim dipositar-la en els contenidors de roba usada que tenim a prop de casa.
A Osona i el Lluçanès, durant el 2023 se’n van recollir més de 600 tones. Gran part d’aquesta roba, unes 480 tones, l’ha recopilada l’associació Tapís, a través del programa Roba Amiga, que agrupa diverses entitats sense ànim de lucre.
Tapís gestiona el residu tèxtil a través del projecte El Fil i ofereix aquest servei des de fa una vintena d’anys amb més d’un centenar de contenidors taronges. Actualment, té convenis amb 37 municipis d’Osona i el Lluçanès. Pràcticament, doncs, dona cobertura a tots els pobles d’aquestes dues comarques.
En aquesta recollida també hi intervenen altres entitats i fundacions. En menor mesura, per exemple, també hi pren part la Fundació Humana, que té contenidors a Vic, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà i Olost. El 2023 la fundació en va recollir unes 127 tones, a través dels seus contenidors verds.
A Catalunya, cada persona genera en un any 22 quilos de residus tèxtils, dels quals només se’n recull selectivament un 11%, és a dir, 2,3 quilos. Això significa que en moltes llars encara es llencen els tèxtils a la fracció rebuig.
Segons les últimes dades de l’Agència Catalana de Residus, el tèxtil suposa un 4,11% del total de residus municipals. Per tot plegat, portar la roba usada als contenidors suposa donar una segona oportunitat a aquella peça i, òbviament, contribueix a reduir l’impacte ambiental i climàtic.
A més d’això, hi ha casos com el de Tapís que hi entra en joc un valor social i local.
El seu principal objectiu, tal com remarca la gerent, Mireia Ribas, és “la inserció social i laboral”. “Som com un trampolí a l’empresa ordinària”, exemplifica. En aquest servei que dona El Fil, de recollida de roba usada, bugaderia i planxat per a empreses i particulars, s’està donant feina a nou persones. “Ens coordi-nem amb els serveis socials de la comarca i fem la part d’acompanyament amb educadors socials.
Llavors, quan la persona està preparada fa el salt a l’empresa ordinària”, relata Ribas. Aquestes nou persones, doncs, són qui s’encarreguen de recollir la roba als contenidors i fer-ne una tria a la nau de l’entitat. La que està enmés bon estat va a parar a la botiga, i la que està pitjor es desestima i es deriva a altres empreses d’inserció que gestionen de residus.
Des de Tapís també fan tallers de reutilització tèxtil. Tota la gestió de la recollida de roba haurà d’anar a més en els propers mesos, ja que a partir del 2025 Espanya està obligada a recollir la fracció tèxtil.
Les nou persones de la secció tèxtil de Tapís formen part de la vintena que també treballen a La Taca i La Clau. El primer servei és de neteja o de suport a tasques de la llar, mentre que el segon fa referència a la mecanització de peces metàl·liques o treballs de soldadura.
