Uns 380 edificis i construccions d’Osona i el Ripollès es troben sota una amenaça molt greu en cas d’inundacions excepcionals amb recurrència de 500 anys.
Segons un estudi, hi ha des d’una vintena d’escoles fins a centres sanitaris, biblioteques o residències de Ripoll, Camprodon, Vic o Manlleu. Els ajuntaments propers als rius controlen les lleres a través dels sistemes d’alerta, com que el que acaben de crear ara per a Vic i Gurb.
A Catalunya hi ha un 37% d’edificis i construccions que es troben sota un grau d’amenaça molt greu en cas d’inundacions.
Així es desprèn d’un informe publicat per l’Observatori de la Sostenibilitat (OS), en què es fa una radiografia dels edificis en zones inundables amb una recurrència de 500 anys. És a dir, episodis molt excepcionals en què es consideren les àrees susceptibles d’una inundació cada 500 anys.
L’organització, que aborda aspectes com el canvi climàtic, la qualitat de l’aire o la distribució de l’energia, ha inventariat unes 870 instal·lacions “crítiques” arreu de Catalunya.
Posant el focus a Osona i el Ripollès (al Lluçanès i el Moianès no hi ha risc), n’hi ha unes 380. Tal com ha pogut comprovar EL 9 NOU al mapa interactiu del web de l’observatori, hi ha, entre altres equipaments, 22 centres educatius, 6 biblioteques municipals, 5 centres d’atenció primària, 2 residències per a la gent gran i 1 hospital.
Tots aquests estan situats al voltant dels rius que travessen Osona i el Ripollès, és a dir, el Ter i els seus afluents, com el Freser, el Gurri o el Mèder.
Aquestes dades, de fet, casen amb el mapa de Protecció Civil de la Generalitat, que té detectats 23 municipis amb població resident en zones inundables en aquestes dues comarques. Al Ripollès, representen un 35%, mentre que a Osona, un 15%.
Mirant amb detall el mapa de l’OS, els municipis d’aquestes dues comarques amb instal·lacions “crítiques” són una desena: Ripoll, Camprodon, Campdevànol, Ribes de Freser, Vic, Manlleu, Roda de Ter, Gurb, Sant Quirze de Besora i Montesquiu.
Pel que fa als centres educatius del Ripollès, s’hi marca l’institut Abat Oliba, l’escola Joan Maragall i els Salesians, de Ripoll; l’escola Pirineu, de Campdevànol; l’institut Joan Triadú i les escoles i la llar d’infants de Ribes de Freser, i l’escola bressol i l’escola Doctor Robert de Camprodon.
A Osona, de Vic s’hi assenyala la llar d’infants de l’Horta Vermella, l’escola La Sínia, la Vic-Centre, l’Escola d’Art i l’institut La Plana; l’institut de Gurb; El Carme Vedruna i La Salle, de Manlleu; la llar d’infants Els Quirzets, l’escola Segimon Comas i l’institut Bisaura, de Sant Quirze de Besora, i la llar d’infants Els Putxinel·lis i l’escola El Rocal, de Montesquiu.
De biblioteques hi apareixen les de Ripoll (Lambert Mata), Campdevànol, Ribes (Terra Baixa), Camprodon, Manlleu i Sant Quirze (Pompeu Fabra).
Quant a centres sanitaris, hi ha l’Hospital de Campdevànol, així com el centre d’atenció primària del municipi. El mapa també registra els CAP de Ripoll, Camprodon, Ribes i el Remei de Vic. De residències per a gent gran, l’observatori apunta la d’Els Tells de Montesquiu i la de les Germanetes dels Pobres de Vic.
En aquest inventari, també hi ha equipaments de cossos de seguretat i d’emergències. De Ripoll, s’hi troba des de la comissaria dels Mossos d’Esquadra fins a la de la Policia Local, la de la Guàrdia Civil o el parc de Bombers. També hi ha les instal·lacions dels bombers voluntaris de Ribes de Freser i de la Policia Local, o la Guàrdia Civil de Camprodon.
A part de totes aquestes instal·lacions “crítiques”, el mapa també inclou indrets que es veurien afectats per un episodi excepcional. Hi marca, per exemple, que la plaça Fra Bernadí de Manlleu, la catedral de Sant Pere de Vic o les Carpes quedarien tota enaiguades.
Al mapa hi ha tota mena d’equipaments, des de cases particulars de carrers molts concrets (el de Sant Francesc de Vic o el del Pont de Manlleu) fins a esglésies, ponts que travessen rius o antigues colònies industrials i supermercats propers a la llera fluvial.
ELS AJUNTAMENTS, A L’AGUAIT
Com viuen els municipis aquesta situació? “En el dia a dia no s’hi pensa perquè és amb el retorn de 500 anys i en els últims 100 no hi ha record d’una inundació tan greu que hagi arribat al CAP”, exemplifica l’alcalde de Campdevànol, Oriol Lázaro.
El de Sant Quirze de Besora, David Solà, hi afegeix, per la seva banda, que aquests mapes “es basen en històrics” i la “llera del riu ha anat canviant”.
Ara bé, sí que és cert que, tal com explica Solà, sempre hi tenen un ull posat a sobre. Més enllà de controlar les estacions d’aforament del Ter, també netegen anualment la llera de la riera de Cussons, d’on en retiren tones d’àrids i arbres caiguts. L’última vegada que es va desbordar va ser el novembre del 2018, i va inundar el camp de futbol i les pistes de pàdel.
L’escola, exemplifica, tot i sortir en el mapa com a equipament crític, “porta anys que l’aigua ni s’hi acosta”. Fa anys que es va omplir de terra al parc municipal de la pista i va fer apujar el nivell en cas d’inundacions.
A Campdevànol, l’escola, per exemple, també es va construir per sobre una cota d’inundabilitat. En cas d’una inundació excepcional, rebria el soterrani. Lázaro subratlla, d’altra banda, que “tenim sistemes d’alerta molt ràpids”.
L’alcalde del municipi posa el focus en el desenvolupament urbanístic del municipi i com hi volen treballar. “A Campdevànol tenim un canal [Grau Raguer] que l’ACA ens obliga a tenir-lo sec però alhora ens augmenta la inundabilitat”, relata, mentre subratlla que és un “contrasentit”.
En aquesta mateixa línia, des del consistori hi ha la voluntat de donar ús als baixos del centre de la població més enllà de ser comercials: que s’hi pugui viure o fer servir de garatge. “Treballem perquè ens retirin la inundabilitat”, destaca l’alcalde.
