El manlleuenc Pere Castells és una persona inquieta. Ho demostra, per exemple, amb la seva trajectòria vital i professional, on tal com ell reconeix “m’ha tocat passar per èpoques florides i altres de no tant”.
Autònom del sector de la climatització, ja es va mostrar com un emprenedor ideant i portant a la pràctica diversos mecanismes per millorar situacions: el primer, un sistema per aprofitar la pressió de l’aigua de l’aixeta per fer girar una turbina i fer electricitat a casa, “però vaig topar amb les traves de l’administració”, i el segon, “un calefactor convector”, que en aquell moment tenia la singularitat “que el podies posar en qualsevol lloc de la casa”.
Arribat a l’edat de “quatre vegades 20 anys, com diria el poeta”, i amb una sensibilitat ambiental, en els últims anys ha ideat un projecte amb l’objectiu “d’ajudar a la cura del nostre planeta”, una malaltia que té ben clar que ha estat provocada “per nosaltres, els humans”.
Documentant-se amb estudis i publicacions científiques, i amb el reforç de la pròpia experiència vivint “fenòmens naturals mai vistos a casa nostra”, aquest manlleuenc alerta de l’avanç del canvi climàtic i la desertització de moltes zones del planeta a causa de la sequera.
En aquest sentit, i acompanyat de familiars i amics, Castells va desgranar dimarts al migdia davant la premsa la seva proposta per mirar de revertir la situació. “Hi ha milions d’aqüífers marins”, explica, i al seu interior, “milions i milions de gigatons d’aigua dolça i potable”. Castells veu en la perforació d’aquests aqüífers un punt per captar aigua “i distribuir-la allà on faci falta”.
En l’explicació va posar l’exemple proper del pantà de Sau, “on la disminució del volum per sota del 10% en va fer perillar la potabilitat”, i on en cas de necessitat “es podria haver portat aigua extreta dels aqüífers submarins”. I és que Castells basa la seva idea –que ha patentat– en quatre passos: “Captar, analitzar, extreure i distribuir”.
La proposta és a dia d’avui “un embrió”, i de fet Castells busca suport tècnic per desplegar-ho i intentar fer-ho realitat. D’una banda, fa una crida a “geòlegs, científics, informàtics i altres perfils” a posar-se en contacte amb ell a través del correu , i de l’altra, cal buscar inversors, “ja que requereix d’una inversió important”.
De fet, la utilització dels aqüífers submarins amb aigua dolça ja s’ha explorat, i els costos econòmics són una de les grans barreres en la seva explotació.
En tot cas, Castells té clar que amb l’escenari climàtic del futur cal buscar filons d’aigua potable allà on sigui, “perquè seran filons d’or”.
