Martí Oliveras (la Garriga, 1994) és geògraf i home del temps a RAC1. Divendres passat va viure la pedregada a Sant Pere de Torelló mentre estava en directe al programa de ràdio Versió RAC1.
Era a Sant Pere de Torelló, però no per la pedregada, sinó pel parlar de les vegades que ha pujat al santuari de Bellmunt.
L’equip del Versió estava al cas que el 2023 vaig pujar-lo 100 cops i va reunir-nos amb en Marcel Font, que encara ho ha fet més cops: 365. I una cosa es va ajuntar amb l’altra: vam començar amb la part esportiva i va acabar amb la part meteorològica. Va arribar la tempesta i ens vam haver de refugiar a Can Xicoi.
D’on venia la tempesta?
Va venir del forat Mico i Vidrà, va resseguir la vall del Ges i es va quedar una mica estancada a Sant Pere. Estava previst que a la tarda hi hagués tempesta en aquesta zona, que fos forta i, fins i tot, amb calamarsa o pedra. No ens esperàvem, però, que fos aquesta tragèdia, amb pedres de la mida d’ous de gallina. Avui no hi ha mapes que ens puguin fer preveure de quina dimensió seran les pedres o la força de les ventades.
Per què es produeix aquest fenomen?
La prèvia és important. Durant la setmana es va anar acumulant moltíssima calor. I després d’una situació de calor molt forta, quan entra una mica d’aire fred en altura hi ha un xoc de masses d’aire molt marcat. Això fa que els fenòmens tinguin més energia per ser potencialment més perillosos. Ho estem veient amb les pedregades, els esclafits o els aiguats torrencials, que amb el canvi climàtic agafen més intensitat i, fins i tot, el període de recurrència és més petit. Per tant, es van repetint en el temps en menys distància entre episodis.
Com es forma una pedra?
Es necessita molt aire fred en altura i corrents d’aire ascendent i descendent molt forts dins del núvol de tempesta, que és el cumulonimbus. Els que es van formar a la tarda de divendres eren de 12 a 14 quilòmetres d’altura. És a dir, 14.000 metres de desenvolupament vertical sobre un punt, amb molta calor en superfície. Al migdia a Sant Pere havíem arribat als 35 graus i quan va entrar aire fred a la tarda es va formar aquest núvol. La tempesta es va formar entre el Ripollès, el nord d’Osona i la Garrotxa, ben bé la zona de frontera, més o menys a Ciuret, i va agafar energia a la vall del Ges. Crec que el riu va canalitzar la tempesta i va resseguir la vall. Hauria quedat encaixonada per un vent de llevant que entrava per Cabrera i el Puigsacalm i de nord per on baixava la tempesta, que va saltar de Bellmunt cap aquí. Vaig veure una llum fosca, morada i vermellosa i vaig preveure que seria pedra, però no m’esperava que se n’anés tant de mare. No ho havia vist mai.
Què en determina la mida?
És una goteta d’aigua minúscula que hi ha al núvol en suspensió, que es congela i a mesura que es va desplaçant per dins d’aquest núvol, amb aquests corrents d’aire va guanyant més volum fins que es precipita pel pes i la força de la gravetat. En aquest moment és quan descarrega la pedra. Els experts la tallen i l’analitzen per conèixer les característiques de dalt de tot el núvol.
Sorprèn que sigui un fenomen tan localitzat i que afectés pràcticament només Sant Pere. Per què succeeix?
De vegades és una cosa de la vall del Ges, on les tempestes agafen força aquí a Sant Pere, Sant Vicenç o Torelló i a la plana, al centre de la comarca, no hi plou. Em va sorprendre que estigués estancada tanta estona en un mateix punt. Encara no he tingut temps de pair-ho, però m’agradaria poder parlar-ne amb els companys i fer una reanàlisi de les condicions, la previsió o la formació dels núvols, on va començar l’embrió exacte. Crec que el punt on es va iniciar la tempesta, amb la primera gota i el primer tro, va ser la serra de Milany. Malauradament, va petar aquí al nucli de Sant Pere. El problema d’aquests fenòmens és quan afecten gent i la vulnerabilitat de la població. El fet que passi a un lloc on viu gent fa se’n tingui més constància i s’acabi recordant. Aquesta tempesta arriba a passar a Barcelona i avui encara n’estaríem parlant.
Es té constància que hagi passat altres vegades?
Soc nou a aquesta vall. Fa quatre anys que hi visc, però parlant amb gent del poble, m’han dit que no ho havien vist mai. En els últims cent anys no havia passat.
Per ubicació és més probable que passi a Sant Pere que a Centelles o Folgueroles?
No t’ho sé explicar del cert, però sí que és veritat que la probabilitat que aquests fenòmens passin en zones de muntanya és més alta. Les muntanyes actuen com una barrera i com una palanca, i quan els vents xoquen contra un massís es veuen obligats a pujar. Per superar aquesta muntanya, perden temperatura, es van refredant, condensant i es forma el núvol i la precipitació. Per això, si mirem l’estadística, moltes pedregades han tingut lloc en zones de l’interior i de muntanya, mentre que a la costa no n’hi ha tanta constància. Els últims anys el Berguedà, el Lluçanès i Osona estan sent unes comarques amb tempestes molt fortes a l’estiu, amb calamarsades i pedregades.
Amb el canvi climàtic passarà més sovint?
És més probable que passi de manera més recurrent i sobretot més intensa. L’augment de temperatura fa que els núvols tinguin més energia per créixer i que les condicions que es donin al capdamunt tinguin més valor per donar sorpreses.Els models climàtics apunten que la previsió és de temperatures cada cop més altes, però fins i tot anem superant rècords que ens pensàvem superar el 2030 o el 2040. Si això passa amb temperatura, amb tempestes és una mica imprevisible el que pugui passar. Va passar a la Bisbal d’Empordà fa dos estius i ara ens ha passat aquí a Sant Pere. Està demostrat científicament que anem cap a un escenari cada cop més marcat per la pujada de la temperatura, sobretot als estius i més irregular durant l’any. I la precipitació no és que disminueixi de manera gaire dràstica, però sí que va a menys. Per això tenim més períodes de sequera i quan són més intensos es noten més.
Els homes i dones del temps acostumen a explicar aquests fenòmens des de la llunyania. En aquest cas hi era in situ. Com ho va viure?
D’una banda, va ser molt emocionant. Si no hagués tingut l’impacte de persones i de poble, ho hauria gaudit molt perquè m’agrada viure aquests fenòmens extrems. Les dones i homes del temps estem fets per a això, ens apassiona que passin coses. Ara bé, és molt divertit fins que fan mal. Vaig començar gaudint molt de la tempesta, fent la connexió amb en Pere Mas i companyia, però en el moment que alguna cosa no anava bé –estava massa estona aquí enrabiada i el color del cel no canviava– ja vaig deixar de gaudir-la i vaig començar a patir-la. Va ser, doncs, una mica un 50-50. Evidentment, també molt preocupat perquè el cotxe també me’l va destrossar.
Serà una tempesta que passarà a la història?
Sens dubte. Mirant calendaris i estadístiques, estic segur que no hi ha res semblant en els últims 10 anys. Recordarem fenòmens puntuals com el Gloria aquí a Osona o la pedregada de la Bisbal d’Empordà el 2022, però també la del 2024 a Sant Pere. És un dels fenòmens meteorològics extrems que passarà a la història, sens dubte.
De la tempesta se’n va quedar un “record” i va congelar-ne unes quantes pedres. Per quin motiu?
Els meteoròlegs tenim un grup de WhatsApp i sempre que passen coses estem molt actius i ens donem un cop de mà. La Carme Farnell, del Servei Meteorològic de Catalunya, que és una de les responsables de tractar les tempestes amb pedra, em va trucar i em va demanar que n’agafés tres o quatre per analitzar-les. Gràcies a això es pot saber què va passar i fer-ne un millor seguiment.
