Pells de xai per obrir més vies de negoci d’un sector que desapareix

La de pastor és una professió en detriment que perd relleu generacional i està desapareixent a Catalunya. Al Ripollès, l’associació que els agrupa no para de reinventar-se per intentar subsistir.

Després de la pandèmia, ja van engegar un programa per revalorar la llana i acostar la professió a les escoles. Ara, el pastor i president de l’Associació de Pastors del Ripollès, Miquel Casas, ha començat a confeccionar les pells.

“La llana i la pell s’ha anat devaluant, mentre els costos de mantenir el ramat no han parat d’augmentar”, lamenta. A banda de les estores que ja feia, ha començat a produir també bosses de mà, colls, armilles i jaquetes de pell girada. “Són peces de qualitat, que abriguen molt perquè són totalment naturals”, afirma.

Jaquetes i armilles de pell girada amb botons de boix, bosses de mà amb llana natural o colls de diferents pelatges. Aquesta és la col·lecció de confeccions que ha dissenyat i fabricat artesanalment el pastor ripollès Miquel Casas a partir de les pells del seu ramat d’ovelles i cabres. L’objectiu és buscar altres vies de negoci que ajudin a subsistir als pastors, una professió que va a la baixa.

Casas fabrica aquestes peces en col·laboració amb professionals d’Osona. En concret, de l’artesà especialitzat en pells Pep Martí, que les adoba artesanalment a Vic perquè quedin netes i agafin la textura adequada per convertir-se en peces de roba.

I també de la cosidora Montse Lacruz, que un cop són netes, les converteix en els accessoris desitjats a partir dels patrons que fa el pastor. Algunes peces passen també per les mans de Jordi Rovira, un ripollès que les tenyeix a Sant Pere de Torelló per donar-los un toc diferent.

“Són pells amb llana natural i abriguen moltíssim”, destaca Casas, que detalla que selecciona les que tenen menys pèl entremig de la llana perquè siguin més fines.

A més, el ramader recorda que cada peça és “única” perquè varia segons el pelatge de l’animal i també de l’època de l’any en què és escorxat per vendre’n la carn. Per això, n’hi ha de completament blanques, algunes amb pigues més fosques i d’altres de barrejades. I també de més i menys espesses.

Salvar l’ofici

L’objectiu d’aquesta iniciativa és “retornar el valor” a les pells i “donar-los sortida”, com a mesura per mantenir viva la professió del pastor. “Cada cop hi ha menys relleu generacional”, lamenta Casas, que alerta que la situació actual amenaça la supervivència de la professió i l’afectació va més enllà. “Sense pastors, no hi ha ramats de cabres ni d’ovelles a la muntanya; i sense aquests ramats, cada cop hi haurà més bardisses al bosc i més risc en cas d’incendis, perquè serà difícil d’apagar-los”.

En aquest sentit, Casas reclama “accions de l’administració” per salvar la professió i que s’inverteixin més recursos en la gestió forestal, orientats a la prevenció d’incendis mitjançant la recuperació de pastures i el manteniment amb ramats.

“No ens adonem del perill que suposa no gestionar els boscos ”, alerta el pastor, que ho exemplifica dient que “els boscos de Catalunya tenen molt més combustible que no pas els de Los Ángeles”, que han quedat arrasats pel foc.

Per això, el ramader insisteix en la necessitat urgent de “buscar solucions perquè aquesta professió no desaparegui”. En aquesta línia, el ripollès està convençut que “cal buscar noves formes de fer de pastor, per adaptar la professió a la vida actual”.

Confeccionar les pells

De moment, pel seu compte, mira de diversificar l’oferta de productes per generar més ingressos. “La llana i la pell s’ha anat devaluant fins al punt d’arribar a no valer pràcticament res, mentre els costos de mantenir el ramat no han parat d’augmentar”, explica el pastor de Ripoll, que afegeix que “abans amb la pell es cobria el cost del sacrifici que és d’uns deu euros, però ara ho assumeix el pastor”. “Malauradament, això fa que, actualment, sigui gairebé impossible guanyar-se la vida sent pastor”, lamenta.

De fet, ell mateix hi ha hagut de renunciar parcialment. Recentment, ha venut part del ramat de 190 caps de bestiar (entre ovelles i cabres) que tenia, per quedar-se’n només una cinquantena i tornar a treballar de geòleg, que és el que va estudiar a la universitat.

“La de pastor és una professió que requereix que passis moltes hores amb el bestiar i si no hi ha suport de l’administració, és molt difícil tirar-ho endavant”, trasllada.

El bestiar que manté els té per convicció en la professió, i per continuar apostant perquè no desaparegui l’ofici de pastor. Per això, a banda de seguir amb el més tradicional que és vendre la carn de xais i cabrits i estores de les pells, ha començat a fer -en aquesta lluita per subsistir- les confeccions de pell, que ven a l’hotel La Solana de Ripoll, al Museu Etnogràfic i a establiments com l’Ovella Lab de Camprodon, o d’altres a Queralbs i Setcases (Ripollès).

Donar sortida a la llana

Un altre dels projectes que té en marxa, conjuntament amb altres pastors de la comarca i a través de l’Associació de Pastors del Ripollès, és ‘Del ramat a l’escola’. La iniciativa, nascuda després de la pandèmia, organitza diversos tallers als centres educatius del Ripollès per “acostar la professió de pastor a la mainada i donar sortida a la llana”. En aquests cursos s’ensenya a l’alumnat a fer petits objectes artesanals amb la llana de les ovelles de la comarca, que s’aprofita perquè no s’acabi llençant.

Al Ripollès, els pastors obtenen cada primavera prop de quatre tones de llana després d’esquilar els ramats. Conjuntament, transporten aquesta llana en camió fins a un rentador de Palència perquè “no hi ha cap empresa que ho faci a Catalunya”.

De les prop de dues tones de llana neta que n’obtenen, en venen una part a Hilaturas Jesús Rubio de Barberà del Vallès perquè en facin fil. La resta es pentina i s’utilitza en format feltre a les escoles per fer draps, braçalets, punts de llibre, collarets o estoretes per als ratolins d’ordinador.

Tot, amb l’objectiu de revertir un futur que “no es esperançador” pels pastors. I, perquè no?, transmetre a les noves generacions del Ripollès la passió per aquest ofici i intentar preservar una professió que va a la baixa, també per la falta de relleu generacional.