Rosa puta. Maria puta. Judit puta. Tania puta. Puta calenta. Fills de puta. Quasi totes putes. Totes aquestes putes formen part de l’exposició fotogràfica –“Put*s”– que recull pintades ofensives que hi ha als nostres carrers.
Es tracta d’un projecte de Maria Montserrat Gambús que va iniciar l’any passat en el marc del 8-M i on es van fitxar aquestes pintades a través de fotografies i un mapa. Llavors, tal com exposa l’artista, a través d’un codi QR, es dirigia a un manifest “a favor de la víctima que havia patit l’agressió”. Aquest recull d’imatges es pot veure aquests dies a la sala d’exposicions del Museu de la Torneria. Algunes de les fotos són de Torelló, però també n’hi ha de Vic i Roda de Ter.
“No és només la meva recerca”, explica la impulsora, mentre remarca que es tracta d’un projecte en constant creixement. De fet, a la que un s’hi fixa “en veus moltes”. Montserrat apunta que la mostra suposa “una oportunitat per obrir mirades”, ja que moltes d’aquestes pintades “les hem normalitzat i ja no les veiem”. En aquesta línia remarca la importància de la visita dels instituts: “És una edat tendra en què es construeix una identitat i fer-ho a partir de pressions, judicis i violències tan forts és dificultós”.
LA PRESSIÓ ESTÈTICA TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA
La mostra s’emmarca en una de les activitats del 25-N, Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, a Torelló. Abans d’aquesta, la sala n’acollia una altra: “Instruments de tortura quotidiana”, impulsada per la mateixa Escola d’Arts.
A sobre de diverses peanyes hi havia una sabata de taló alt, una bàscula de bany, crema antiarrugues o una xeringa de bòtox. No era un centre d’estètica. Tot el contrari: objectes que contribueixen a la pressió estètica i, en definitiva, a la violència estètica. “El 25-N parlem de violències explícites, però aquestes formen part de la piràmide”, subratlla Elisenda Soler, de l’Escola d’Arts.
L’objectiu de la mostra buscava fer rumiar: “Què ens empeny a utilitzar tot això?”, pregunta Soler, mentre remarca que “no estem dient que no et depilis, ni et posis unes sabates de taló, sinó que pensem per què ho fem servir”.
Tot plegat, s’ha recollit en un fanzine que convida a preguntar-se coses com “per què sents la necessitat de transformar els teus cabells?” amb una planxa, o “quina relació hi ha entre el número que marca [la bàscula] i l’autoestima?”, o “per què envellir es percep com una pèrdua en lloc d’un valor?”. “Cadascuna d’aquestes preguntes obre una porta diferent a la pressió estètica”, remarca Soler.
Des de l’Ajuntament de Torelló, la regidora d’Igualtat, Núria Montanyà, destaca la importància de portar totes aquestes realitats als centres educatius, que, de fet, ja formen part de la comissió per la igualtat. “S’ha de treballar constantment perquè no es perpetuï en el temps.”
Actes simbòlics i artistes pel 25N
Municipis d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès van commemorar dimarts el 25-N amb actes de tota mena, que van combinar reivindicació, memòria i treball comunitari. A Manlleu, per exemple, diversos infants van participar en la creació d’un mural col·lectiu.
A Taradell, es va celebrar un acte de record a les dones assassinades aquest any, amb l’encesa d’espelmes i la lectura dels seus noms.
A Vic, les entitats socials de la comarca es van reunir en un acte conjunt on es van denunciar les múltiples formes de violència que encara pateixen les dones.
A Prats, alumnes dels centres educatius van compartir treballs i missatges sobre igualtat i respecte. Amb formats diversos però amb un mateix objectiu: denúncia i compromís col·lectiu contra qualsevol forma de violència masclista.
