Dues problemàtiques que afecten el territori i el col·lectiu LGTBIQ trobaran un punt d’intersecció en la solució que els ofereix l’activista campdevanolenc Jordi Coch a través de les Comunitats Rurals Queer.
Dijous passat el Departament d’Igualtats i Feminisme del govern català va confirmar la subvenció per tirar endavant aquest projecte que té el seu punt de partida en una jornada de sensibilització que la fundació barcelonina Acathi va fer fa dos anys a Campdevànol. Les experiències que individus trans van explicar respecte al tracte que rebien als seus països d’origen –un hondureny va relatar com li havien buidat les bales d’una metralladora al cotxe mentre conduïa, per motiu de la seva condició trans, i un guineà va narrar com el govern del seu país l’havia amenaçat de matar-lo si en quinze dies no en marxava– va activar aquesta iniciativa que Coch vol vincular amb la progressiva pèrdua demogràfica del Ripollès: “Estem perdent població per tots els costats, i aquesta és una de les millors maneres de frenar-ho”, explica el també regidor de Gent del Poble – Independents pel Ripollès a l’Ajuntament de Campdevànol.
Les persones que es veuen obligades a marxar a viure fora per motius laborals pateixen el sumatori de les que ho fan per raó de gènere, ja que consideren que estaran més còmodes en ciutats com Girona o Barcelona que no pas en comunitats rurals com poden ser els municipis del Ripollès. Per això, i malgrat “una diversificació econòmica que ha plantejat l’administració, però que no arriba mai”, s’ha plantejat que quatre persones s’instal·lin a la comarca i tinguin l’acompanyament de persones, associacions, serveis i tècnics, a més del compromís laboral amb la Fundació MAP perquè hi puguin treballar.
Els referents que el col·lectiu LGTBIQ tenen envers el Ripollès i comarques similars són nul·les, però l’arribada d’aquestes quatre persones i les que haurien de seguir-ne l’exemple més endavant parteixen de l’objectiu de fer veure a les noves generacions que no hi ha cap necessitat d’haver d’abandonar nuclis rurals. Encara que més endavant, especifica Coch, “puguin marxar-ne si així ho creuen convenient o els hi porta el mateix esdevenir de la vida”.
La recerca d’habitatge és un dels grans contratemps amb els quals han topat les Comunitats Rurals Queer. Ara mateix el projecte té l’entrebanc de trobar llocs on instal·lar-se. L’Ajuntament de Campdevànol ha intercedit per aconseguir pisos al municipi. També s’ha mantingut contacte amb propietaris de Sant Joan de les Abadesses i en breu hi ha previstes reunions amb l’Ajuntament de Planoles i amb el Consell Comarcal del Ripollès.
Aquestes no són les úniques vinculacions que s’han buscat. També n’hi ha amb la cooperativa tonenca Mixité, amb el Casino de Campdevànol –el local del qual ha de servir de punt de trobada per a reunions setmanals on gent del col·lectiu pugui trobar un espai còmode on reunir-se i posar en comú les seves experiències–, el Consorci de Benestar Social del Ripollès, la Fundació MAP o la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha mostrat interès per portar estudiants en pràctiques de diferents graus a conèixer el projecte i participar-hi, o també a promoure una publicació acadèmica per relatar-ho.
{{ comment.text }}