El Comitè Orgull Osona, una assemblea autoorganitzada, prepara per dimecres la commemoració del Dia de l’Orgull a Vic, i és la primera vegada que s’hi farà una cercavila per reivindicar els drets i visibilitzar el col·lectiu LGTBIQA+. Xè Canal, membre de l’organització, explica que després de la primera lectura del manifest autoorganitzada l’any passat, que coincidia amb la festa major, i de diversos diàlegs amb la colla dels verds, que tenien assignat el mateix dia per a la seva celebració, aquell vespre no hi haurà cap més acte a la ciutat. Així se n’enalteix la importància i es convida la ciutadania a participar-hi.
Amb aquesta oportunitat, el comitè va decidir plantejar un programa més extens. “Si fèiem una cosa petita hi havia el risc que passés desapercebuda, que la gent no veiés la necessitat que aquest dia es deixi per això”, afirma Canal.
Assegura que malgrat que el feminisme ha anat guanyant terreny en els últims anys, “el moviment LGTBIQA+ encara es troba en una situació de manca de representació a la comarca” i que “Osona encara està lluny de la situació de Barcelona”. Denuncia, en aquest sentit, l’agressió a dues dones a Sant Hipòlit el setembre passat i afegeix que aquest episodi “va evidenciar la necessitat de visibilitzar i combatre la violència masclista i altres formes de discriminació específiques” que afecten diferents identitats.
Pel que fa a les activitats, la jornada començarà a les 5 de la tarda amb un taller de Drag a El Pont, l’espai veïnal del Remei. Canal explica que el Drag és l’expressió artística “que permet explorar diferents expressions de gènere i performar identitats diferents a l’habitual”. Després del taller, a les 7, es durà a terme la manifestació, una desfilada amb música pel centre de la ciutat, des de la rambla Tarradellas, passant per l’Atlàntida i fins a arribar a la plaça Gaudí, on es llegirà el manifest performàtic. La jornada finalitzarà amb un sopar organitzat per la cooperativa d’habitatge La Sequoia, i hi haurà música a càrrec de la DJ Momobounce.
Canal afirma que de la comarca han destacat figures com Josep Teixidor –més conegut com a Richard–, la primera persona homosexual a demanar el matrimoni a l’Estat espanyol l’any 1987, i Marta Salvans, una de les responsables d’aconseguir que les cirurgies passessin per la sanitat pública. “Hi ha hagut aquests dos cossos que han estat molt visibles, però res més”, lamenta Canal. Considera que aquesta infrarepresentació és extensible a altres zones rurals: “Viure a la ruralitat sent una persona dissident costa molt, hi ha hagut un nombre molt gran de persones sexiliades que han marxat per la seva identitat sexual o de gènere”.
Sobre les raons que expliquen aquesta mancança, Canal assenyala que “aquest entorn en el qual tothom es coneix, anomenar-te des d’aquestes lletres et fa ser la rara”. Tot i que hi ha hagut pioners i pioneres en la lluita, l’absència de representació ha contribuït a “un borrat dels reptes del col·lectiu”. Això, afirma, ha provocat que moltes històries quedin relegades a l’àmbit privat i sense un imaginari comú que les posi en valor.
{{ comment.text }}