Durant molts anys, una gran creu de fusta havia coronat el punt més alt d’Espinelves, al cim de la carena que termeneja amb Viladrau. La creu, situada dins la finca de Sant Feliu, era ben visible des dels dos municipis. Als anys 70, la creu es va malmetre, possiblement a causa d’alguna tempesta, i va quedar estesa enmig del bosc. “És una llàstima, algun dia l’hi hauríem de tornar a col·locar”, acostumava a dir Francisca Torrent al seu fill, Jaume Malet, que llavors ja vivia a Vic. Cinquanta anys després, Malet ha atès aquell prec i ha reemplaçat la creu.
“Un cop jubilat vaig pensar que era el moment, sentia que tenia aquest deure familiar”, relata Malet. A punt de fer 75 anys, però, sabia que “no ho podia fer sol” i va buscar “complicitats”. Les va trobar en un amic, el calldetenenc Josep Coll, pastisser com ell, i el seu gendre, Jordi Codina. Abans va demanar l’oportuna autorització als propietaris de la finca, la família Masferrer, que li van donar el vistiplau –casualment, el seu pare també havia estat masover al mas de Sant Feliu.
La creu està feta de fusta de pi i fa 4,5 metres d’alçada –“la mida d’un tauló”–. La primera idea va ser plantar-la al mateix lloc de l’original –actualment encara estesa a terra, en un estat molt precari–, però l’indret ha quedat “molt emboscat” i va optar per una petita clariana situada una vintena de metres més enllà. Per assegurar-ne l’estabilitat van traginar 22 sacs de ciment per fer la base. Al centre de la creu hi ha col·locat dos medallons, un està presidit per un àngel i l’altre, per la imatge de la Sagrada Família. A la base una inscripció hi diu: “Creu de Sant Feliu. Dedicada a Francisca Torrent Vila. Del seu fill Jaume. Juny de 2024”.
Malauradament, els últims anys la massa forestal de l’entorn d’Espinelves ha anat devorant l’emplaçament i avui, des de baix al poble, no s’arriba a divisar la creu, tapada pel boscam. Sí que és visible, en canvi, la gran antena de telefonia que van aixecar un centenar de metres més enllà. Un altre signe dels nous temps.
