L’última vegada que la ribetana Marta Ter va anar a Txetxènia ja estava sobre avís. No havia d’anunciar-ho a ningú. Abans de sortir de l’aeroport de Moscou per volar cap a Grozni, va atendre una trucada al mòbil. Qui l’havia de rebre i acollir-la a casa seva li va comunicar que hi havia un canvi de plans d’última hora i que en realitat es quedaria amb una altra persona.
La por sura a l’aire en aquesta república del Caucas sota el control de la federació russa. Però Ter no es deixa espaordir. De fet, a principis de maig ha d’aparèixer un llibre disseccionant l’actualitat de la zona, i com el president Vladímir Putin ho controla tot plegat des de la capital.
La Chechenia de Kadírov. El régimen de Putin en el Cáucaso (Comunicación social, 2024) és l’assaig que ja fa dos mesos que té enllestit i que ha de servir per estrenar una nova col·lecció sobre territoris eslaus.
El relat sobre què passa en molts d’aquells països és pràcticament patrimoni del periodisme, però en realitat n’existeixen molt pocs llibres. Marta Ter fa vint anys que està obsessionada amb tot el que passa a la regió, i se n’ha convertit en especialista. Investigadora de l’Observatorio Eurasia, és un referent a l’hora d’eixamplar l’angular i explicar-nos allò que el dia a dia, com en el cas dels arbres, no ens deixa veure el bosc de molts països que van formar part de l’antiga Unió Soviètica.
Ho fa perquè en el decurs dels anys noranta hi va estar vivint, i des d’aleshores hi ha mantingut el contacte, se n’ha informat i l’ha estat estudiant.
El resultat de més d’un quart de segle es reflecteix en el buidatge que ara conforma el llibre, i que suposa “donar veu a txetxens que habitualment no tenen opció de fer-ho, però que han tingut la valentia de parlar amb mi”.
La Txetxènia actual està presidida per Ramzan Kadírov, que va arribar al govern com a successor del seu pare Akhmat, que va ser assassinat el maig de 2004. El govern “és una dictadura brutal, un forat negre dins de Rússia”, explica Ter.
Una terra sense premsa ni cap mínima dissidència, però amb un cos de seguretat potent i ben preparat, que fins i tot ha estat enviat a lluitar a Ucraïna. Qualsevol veu crítica pot acabar patint tortures. Per això costa tant de conèixer els detalls.
Vladímir Putin va instaurar Akhmat Kadírov com a president per tenir controlada la regió. “Si hi hagués posat un rus, hi hauria hagut la possibilitat de guerra civil, però en ser txetxè es va garantir la lleialtat a Rússia”, diu l’autora, que alhora constata que Ramzan s’ha adaptat al paper que li havien atorgat al seu pare.
El llibre és un encàrrec de l’editorial Comunicación social, que li va arribar a Marta Ter a través d’un dels seus coordinadors, el professor de la Universitat de Sevilla Miguel Vázquez. L’obra no tracta només dels conflictes armats que han portat a la situació actual, del culte a Kadírov i de retruc a Putin, sinó que posa en context la situació d’una república en una situació estratègica dins del Caucas actual.
{{ comment.text }}