Albert Marcé (Rupit i Pruit-AM) va iniciar al juny el seu tercer mandat com a alcalde, en un ajuntament on abans també havia estat regidor. En aquesta entrevista, un extracte de la de l’Angle obert, repassa reptes en turisme i prioritats d’ara al 2027.
Deu estar content. A més d’haver recuperat l’equip de futbol, han començat la temporada fantàsticament bé.
La veritat és que sí. La creació de l’equip va ser una sorpresa, perquè la iniciativa va venir dels mateixos jugadors. Temps enrere havien jugat més o menys junts en categories inferiors, tenien ganes de tornar-hi i a nosaltres ens va fer súper il•lusió la proposta de venir a Rupit. Sobretot he de donar les gràcies a Jaume Font i Enric Colom. Tenir-los al capdavant del projecte és una sort.
No es va plantejar tornar a calçar-se les botes vostè?
A les edats que tenim, només faltaria fer-nos mal [riu]. Ganes de saltar i córrer a vegades sí que me’n venen, però.
L’equip entrena els divendres a Rupit i un altre dia a Sant Pere, per falta de llum. Hi posarà remei l’Ajuntament?
Tenim unes instal·lacions que al seu moment feien enveja, per haver conservat l’herba natural. Ara convindrien millores al camp. Si es manté la bona inèrcia i ganes, des de l’Ajuntament hi contribuirem tant com puguem.
Més enllà de l’anècdota, què aporta al poble haver recuperat el futbol?
És un element que la gent se sent molt seu. No només per l’esport en si, sinó l’anar a fer tertúlia, els sopars… L’afluència de públic ens sorprèn fins i tot a nosaltres, però és que gràcies a un veí, Jordi Roquer, hem instal·lat càmeres al camp i els partits també es poden seguir des del sofà. Tot plegat reforça el projecte al voltant de la Unió Esportiva Rupit.
Al Collsacabra van forts. El Cantoni i el Corcó també han arrencat a dalt de tot de la classificació.
Ens agrada, ens agrada… I la combinació de gent dels pobles amb jugadors d’altres llocs de la plana: Manlleu, Roda, Torelló o fins i tot Vic. De moment tenim tres equipassos que juguen súper bé. Als derbis disfrutem.
A l’Ajuntament també hi ha joc a banda i banda?
Estàvem una mica rovellats després de temps de no tenir oposició. Ens hi hem d’anar adaptant, nosaltres i ell.
El va sorprendre, que la llista vinculada al PSC obtingués un regidor?
No, perquè no pots pretendre caure bé ni fer-ho bé per a tothom. Per molt que vulguis, a un sector de gent no la convenceràs mai. Això fa que si a Rupit s’hi presenta una altra llista de seguida aconsegueixi representació.
S’han plantejat integrar Julio Silva al govern?
De moment no hi ha hagut converses en aquest sentit. Ell també es va postular des d’un primer moment en el rol d’oposició. Si és el cas ja es veurà més endavant.
La Generalitat aprovava fa tres setmanes una nova normativa per regular els pisos turístics. A Rupit, on l’Ajuntament ja els limita, canviarà alguna cosa?
Crec que no. Al seu dia, a causa de la forta pressió turística i el risc que la gent de Rupit o que hi treballa es quedés sense habitatge, ja vam regular aquesta mena d’habitatges. No va ser fàcil, ja que vam haver de modificar el planejament urbanístic, però ara es confirma que era el camí. La nostra normativa és fins i tot més restrictiva que la de la Generalitat.
D’habitatges buits n’hi ha, al poble?
Ens sembla que com a molt un o dos. Respecte a les segones residències existeixen molts tarannàs diferents, des de pujar cada cap de setmana fins a dues vegades l’any, però totes són plenes.
Pel pont de la Puríssima falten quatre dies. A punt?
Sempre. Portem una bona tardor. Quan el temps acompanya però ja no es va a la platja i encara no ha nevat, les destinacions d’interior surten reforçades.
Quan s’acosten dates assenyalades pateix o està content?
Per un cantó estic content, però he d’admetre que soc un patidor nat. M’agrada que les coses surtin bé. En èpoques de molta gent, tot i que les tinguem ordenades, sempre surten imprevistos. Necessitem cintura per poder-los gestionar.
Però amb el joc d’aparcaments i informadors a la carretera ara ho tenen ben muntat, no?
Sí…
El veig poc convençut.
Hem rebut un premi que avala la feina que anem tirant endavant, però no podem abaixar la guàrdia. Ens queda camí d’anar adaptant les estratègies perquè el visitant es trobi súper còmode a Rupit i al seu entorn i la gent del poble també hi pugui fer el dia a dia sense atabalar-se.
L’Associació de Turisme de Rupit i Pruit, que es va reactivar arran de la pandèmia, funciona?
No massa. Van viure una època fotuda, però des que les coses han anat tornant a la normalitat costa trobar-se.
El conveni que van firmar amb Vic per col•laborar en termes de turisme el reeditaran?
Som dos punts turístics de la comarca, i un poble i una ciutat que a més a més anem bastant en la mateixa direcció. Hi ha molt bona sintonia. Segur que no hi haurà cap problema.
Per què hi ha reconeixements turístics que els interessen i d’altres que descarten?
Ho podem diferenciar amb els dos que últimament han tingut més renom. El de los pueblos más bonitos de España, hauria representat més promoció del poble i portar-hi més gent, a banda que l’atorga una certificadora privada. Formar part de l’Organització Mundial del Turisme i la seva manera de concebre els premis ho veiem amb altres ulls, perquè s’ enfoquen més a la sostenibilitat. És el mateix que pretenem nosaltres regulant els habitatges turístics i la mobilitat, o buscant propostes amb valor afegit, com el cel nocturn de qualitat, convertir el poble en accessible a la gent amb dificultats visuals i cognitives… No volem cridar gent i gent, sinó que la que vingui s’hi trobi bé i el turisme sigui compatible amb la vida dels veïns.
Què els queda per fer?
La mobilitat és un repte, tant a fora com a dins mateix del municipi. Continuem treballant amb Cantonigròs, Tavertet i l’Esquirol per regular els fluxos, però ara per ara ens limitem a moments puntuals i un sistema molt humà. Ens falta incorporar-hi tecnologia.
I a dins del poble?
A banda de diversificar el públic, distribuir la gent de manera més homogènia. Que no tothom vagi als mateixos llocs o marxi de Rupit havent fet el mateix.
Compten amb la complicitat de la Generalitat i la Diputació?
Ens en falta una mica. En el dispositiu d’informadors a les carreteres i regulació dels aparcaments ens donen suport perquè vam ser pioners, però ens convindrien més recursos.
Han acabat l’itinerari de vianants del pont dels Tres Ulls fins al Camí de la Sala. Què hi ha a l’agenda de l’alcalde per a aquest mandat?
La depuradora, que sempre ens han sortit entrebancs però diria que ara la tenim ben encarada; posar al dia més carrers del poble; continuar millorant la xarxa d’aigua i substituint antigues canonades de plom i fibrociment, a més a més de digitalitzar el servei; i Can Rovira, la ferreria.
El de la depuradora és un tema etern.
Sobretot per l’accés. Ens costa molt arribar on ha d’anar. Confiem que l’any que ve s’executi l’obra.
La pagarà l’Ajuntament o el Consell Comarcal?
L’ACA, tot i que la depuradora serà municipal i de la gestió se’n cuidarà el Consell.
I Can Rovira com ens ho hem d’acabar imaginant? Una mena de museu?
Es tracta d’una ferreria segurament única a Europa, per les eines, però és que la casa també és interessant estructuralment: va ser una antiga fàbrica d’embotits, un taller d’escuradents rodons… Tenim un edifici que en conjunt és una perla i moltes ganes de treballar-la, però ho farem amb seny, sense córrer ni pretenent acabar en quatre anys.
I Can Saltiri?
La casa estava en ruïnes, però la vam comprar perquè ens dona la possibilitat d’accedir al castell per on s’havia fet sempre. Hem restaurat la teulada i treballem en paral·lel tant aquest accés com fer-hi habitatge social.
Cada curs li preguntem per la matrícula de l’escola…
Ara hi tenim nou alumnes. És petita i patim, patim sempre, però des de l’Ajuntament hi estem compromesos. Volem que sigui atractiva, per això hi vam fer obres, vam crear la línia de llar d’infants, vam millorar el servei de menjador treballant juntament amb el Consell Comarcal… Ens ho plantegem com un treball de fons.
{{ comment.text }}