Quan era a Sant Joan, tant de temps com podia, Gerard Sala necessitava anar al seu estudi “encara que fos per netejar uns pinzells o veure que les finestres havien quedat ben tancades”.
Una de les seves dues filles ho explicava dissabte en l’acte inaugural de l’exposició antològica a l’Espai Art Abadia, una panoràmica a la trajectòria de l’artista que va morir el juliol de l’any passat i que havia fet de Sant Joan “el seu lloc, on se sentia ell mateix”. El lloc on, des de feia anys, havia pogut tenir un estudi ample i lluminós, abocat a la riera de l’Arçamala i a la natura amb la qual volia sentir-se connectat.
Per això no és estrany que el comiat públic i homenatge a l’artista fos a Sant Joan, al claustre del Palau de l’Abadia, que ell va impulsar perquè es convertís, ara fa 15 anys, en un espai estable d’exposicions dedicat a l’art contemporani i amb un criteri d’exigència. “Ell creia que per gaudir de l’art contemporani no havia de ser necessari anar a les grans ciutats”, explicava l’alcalde, Ramon Roqué.
L’Ajuntament treballa per trobar un lloc per a l’obra cedida per Gerard Sala com a llegat, “un espai digne per exposar-ho”. Un dels que estan en estudi és part de l’antic convent de les Germanes Carmelites, al costat de la Biblioteca Josep Picola.
L’exposició mostra una panoràmica per les diferents etapes de la trajectòria de Gerard Sala, que reflexionava molt sobre la pròpia obra: va ser el primer cas a Catalunya d’un artista que es doctorava amb una tesi autoreferencial, i va distingir les diferents etapes en què es podia dividir la seva pintura. Així s’ha estructurat l’exposició, comissariada per Maria Rosa Fraxanet, que a més d’historiadora de l’art és regidora de Cultura. Des dels inicis, “amb la preocupació pel moment social i polític”, segons Fraxanet.
Amb un quadre en què treu el cap, mig amaga, la figura del dictador. Amb un posterior acostament a l’espiritualitat, a la filosofia del taoisme que fa aparèixer l’home al centre de les obres, més lluminoses. Amb la natura que es fa present posteriorment, mentre la figura humana es torna “més ingràvida”. La llum, l’aigua i les muntanyes de Sant Joan influeixen en la seva pintura. I amb la darrera etapa que ell va definir com a itineraris de l’intangible (d’on ve el títol de l’exposició, “L’esperit tangible”).
La implicació social va reaparèixer amb el Procés, amb un Gerard Sala independentista convençut que va crear la sèrie “PaísPaisatge” i va participar en el projecte “55 urnes per la llibertat”. “Mai no va deixar de continuar pintant i experimentant”, va dir Fraxanet. La seva obra darrera va ser l’etiqueta d’un vi, el Vinya Scala de Jean Leon, en què cada anyada ha estat lligada a un artista. Dissabte es va beure aquest vi al final de la inauguració.
L’acte va comptar amb la presència de nombrosos artistes, alguns d’ells companys de generació de Sala, que van prendre la paraula per acomiadar-se’n. Des d’Assumpció Mateu fins a Francesc Artigau passant per Guerrero Medina i d’altres que van subratllar especialment la seva generositat i el seu esperit lliure. La jornada de dissabte havia començat amb una visita a l’estudi del pintor, i l’exposició a l’Espai Art Abadia es podrà visitar fins al proper dia 25 de maig.
Artista clau dins la Generació dels 60
Als anys 60, esclata una nova generació d’artistes més joves que el grup de Dau al Set que els precedia, i que d’alguna manera representaven una reacció a l’informalisme d’aquells. Gerard Sala és un exponent d’aquesta generació, al costat de Rafael Bartolozzi, Robert Llimós, Eduard Arranz-Bravo o Francesc Artigau. Nascut a Tona l’any 1942, va refusar continuar amb el balneari familiar perquè sentia la vocació d’artista.
Es va formar a l’Escola Massana i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, precedent de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, de la qual acabaria esdevenint professor i catedràtic. Va compaginar la docència amb la dedicació a la seva obra: pintura, escultura, i també poesia. A la fotografia, Sala en una exposició de la seva obra a Sant Joan l’any 2021. St. Joan de les Abadesses
Jordi Vilarrodà
