La reducció del nivell de l’aigua a l’embassament de Sau fa emergir cada cop més edificis de l’entorn de Sant Romà, una situació que més enllà de ser curiosa implica una lectura poc optimista: les reserves d’aigua al pantà cada cop són més escasses.
De fet, des que es va començar a omplir, el 1963, el pantà mai ha estat tan buit com ara. Aquest dijous, el pantà estava al 5,4% de la seva capacitat, per sota del 5,77% de mínim històric que s’arrossegava des de l’abril de 1990, ara ja fa més de tres dècades.
La manca de neu i precipitacions a la capçalera del Ter i la necessitat de garantir que l’aigua es mantingui en una qualitat apta per al seu consum provoquen el balanç negatiu a l’embassament: hi surt més aigua de la que n’entra.
Segons l’estació d’aforament de Roda de Ter, l’aigua que hi passa i que arriba a Sau ho fa amb un cabal de poc més de dos metres cúbics per segon, insuficient per suplir tota la que es fa baixar de forma constant cap al pantà de Susqueda, per sobre del 2,5, el que permet mantenir fins al moment la infraestructura selvatana amb un 21% de la seva capacitat ocupada.
Segons fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la institució responsable dels embassaments, la derivació recurrent d’aigua cap al segon pantà és fruit de la gestió conjunta que es fa del sistema Ter i que, per raons de qualitat de l’aigua, requereix fer-la baixar cap a Susqueda per preservar-la en més bon estat i garantir-ne el seu ús de boca.
En aquesta línia, segons l’ACA, l’aigua que s’allibera de Sau es fa des del desguàs de mig fons de la presa, el que permet captar l’aigua de la profunditat on és més bona: ni massa avall, on l’aigua està en contacte amb els sediments, hi ha menys oxigen i s’hi pot haver arrossegat matèria orgànica, ni massa a dalt, a la superfície, on s’hi pot trobar una presència elevada d’algues que també en limiten la qualitat.
Amb la sequera, però, aquesta capa intermèdia i desitjada, entre la inferior i la superficial, és cada cop més petita, per la manca de cabals de renovació. A data d’aquest dijous, entre els dos pantans del sistema Ter disposaven d’un total de 58 hectòmetres cúbics, 8,9 dels quals al de Sau.
Aquests recursos hídrics són claus per subministrar aigua a Barcelona (es fa des de la presa del Pasteral, a la Cellera del Ter), on aquest 2023 s’hi van derivar un total de 95 hm3 , vint menys que l’any anterior, i també a algunes comarques gironines.
Més enllà de l’afectació que pugui tenir la poca aigua emmagatzemada en el subministrament de recursos hídrics a les comarques que en depenen, la constant baixada dels nivells també té impacte a l’entorn del pantà, al qual s’hi sol accedir principalment per Vilanova de Sau.
Des del municipi, a través del servei municipal de l’aigua, hi captaven aigua superficial de forma directa per a la quinzena d’habitatges del nucli de Sant Romà, però des del passat estiu van haver de deixar de fer-ho perquè la potabilitzadora no era capaç de garantir-ne la qualitat a causa de l’elevada proliferació d’algues, una problemàtica que, segons l’ACA, ja s’ha reduït de forma considerable per les baixes temperatures.
“Des d’aleshores, hem d’abastir-los amb cisternes d’aigua”, afirma l’alcalde del municipi, Jaume Orra. La captació d’aigua per al nucli principal de població es fa, segons l’alcalde, aigües més avall i amb la riera Major, el que de moment no està suposant cap contratemps, “malgrat que a l’estiu vam patir de quedar-nos curts perquè la riera va estar a punt d’assecar-se”.
A l’entorn del pantà tampoc s’hi veuen activitats d’oci a l’aigua, com sí que es feien temps enrere. A part de les restriccions, per exemple en l’us d’embarcacions de motor, o pel bany, el fang de les zones més properes a l’aigua impedeix fer-hi una arribada practicable i segura.
L’anomenat turisme de sequera, massiu durant alguns moments del 2021 i 2022, va baixar aquest darrer estiu i no ha arribat novament a cotes tan altes, malgrat que, segons l’alcalde, “la població continua rebent visitants”.
Les previsions sobre com avançarà el nivell d’aigua al pantà en els propers mesos són incertes. Des de l’Ajuntament, Orra confia que la situació es redreci aviat i es pugui tornar a recuperar la imatge d’un pantà més ple: “Pel que he vist en els últims quaranta anys, cada dècada hi sol haver una sequera i és un normal que els nivells baixin, són cicles habituals, però el canvi climàtic aquesta vegada ho està agreujant encara més”.
Tornar-lo a veure ple, com va passar el gener del 2020, amb el temporal Glòria, es veu molt lluny a dia d’avui. Segons fonts de l’ACA, “portem tres anys i mig amb pluges per sota de la mitjana i caldria molta aigua per arribar a omplir de nou tot l’embassament”.
