Núria Perera / Xènia Danés
Des de fa més de 30 anys, un grup de persones aficionades a la natura es reuneixen en el marc del cens anual d’ocells aquàtics hivernants de l’Alt Ter, on els participants es despleguen a una dotzena de punts d’Osona i el Ripollès.
Aquest dissabte, la comitiva de voluntaris, encapçalada per Marc Ordeix recorria el riu Ter des de del Pont Vell de Roda de Ter fins al Museu del Ter de Manlleu.
El cens es coordina de manera voluntària des del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis de la Universitat de Vic Universitat Central de Catalunya, àrea ambiental del Museu del Ter, i hi intervenen membres del GEDENA – Ripollès, el Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona, el Grup de Naturalistes d’Osona (ICHN) i el mateix CERM. També hi participen moltes persones de manera individual. És el cas de la Maika, que no havia fet mai el recorregut.
Tot i que encara falten dades, enguany s’han pogut observar més d’una cinquantena d’espècies diferents: entre aquestes, blauets, bernats pescaires, martinets blancs, o milà reial.
També s’ha detectat menys presència d’ànecs i pinsans.
En definitiva el cens permet veure com van canviant les espècies d’un any a l’altre: quines espècies van en retrocés o quines estan en expansió. Les dades que s’obtenen s’ajunten amb les dels altres censos que es duen a terme simultàniament a altres rius i zones humides del conjunt de Catalunya i de tot Europa.
En el cens del 2024, realitzat el 20 de gener, es van comptar 7.707 ocells de 72 espècies a Osona, el Ripollès i part de la Selva.
En destacavben els 300 corbs marins grossos, amb una tendència a la recuperació, i una presència important d’ànecs collverds, tot i una lleugera davallada respecte anys anteriors, probablement causada per sequera i botulisme. Espècies com l’agró blanc i el bernat pescaire mantenen xifres estables, mentre que l’esplugabous es concentra principalment a Vic.
Altres espècies com la merla d’aigua, indicador de qualitat fluvial, i el blauet, van registrar xifres semblants a anys anteriors. Entre les curiositats, el 2024 es va comptar un grup de 25 martinets blancs a Manlleu, el registre més gran històricament. També es va observar un increment en el nombre de pit-roigs, amb 351 exemplars, per sobre de la mitjana recent.
El cens es realitza anualment des del 1989 al gener, combinant observacions de camp i censos de joques al capvespre, complementats amb dades meteorològiques i del medi.
{{ comment.text }}