Torelló ha estat a l’ull de l’huracà els darrers mesos per les ocupacions conflictives al carrer Sant Josep. Aquesta setmana, Elisabet Viñas, regidora de Seguretat, n’ha fet un repàs en una entrevista de l’Angle obert d’EL 9 TV.
Dilluns es van fer fora els últims ocupes del número 14 del carrer Sant Josep.
És un procés iniciat ja fa uns mesos que vam començar a treballar per demandes d’alguns veïns i coneguts. Abans de l’estiu vam identificar que entre això i la incidència policial aquests ocupes havien anat endurint la convivència al barri. Després de tot un procés lligat a un expedient administratiu d’infrahabitatge, dilluns vam poder desocupar i tapiar aquest habitatge.
Fa uns dies ja van marxar alguns ocupes de forma voluntària, també per aquesta via de l’infrahabitatge.
Quan es va confirmar que hi havia infrahabitatge, es va donar un període de 48 hores per al desallotjament voluntari. Aquí es van poder tapiar dos dels pisos, però sí que és cert que van anar als altres. Aquest dilluns vam poder fer el desnonament forçós dictat pel jutjat contenciós administratiu.
Alguns han marxat del número 14 al 10, un dels altres edificis conflictius.
Al carrer Sant Josep tenim identificats quatre blocs i tots són susceptibles de ser infrahabitatges. Un d’ells era el número 14 i la resta estem explorant la via perquè puguin ser-ho. Alguns han acollit els del 14 i d’altres han marxat. Els propers dies haurem de veure on s’han ubicat. Esperem que fora del municipi, però apliquem totes les mesures que tenim per solucionar el problema i no és tan fàcil.
Declarar un infrahabitatge és l’única via que tenen ara mateix els ajuntaments?
És l’única que ens ha estat efectiva. Hem fet altres desnonaments per altres vies. En cada punt hem de buscar la que tenim. En el número 14 hem pogut aplicar aquesta i sabem que al carrer Sant Josep encara la podem utilitzar en algun altre domicili.
En casos que no hi ha infrahabitatge, la via és més complicada?
És més complicat. En procediments judicials estem parlant d’un mínim de dos anys.
Tirant d’hemeroteca, a EL 9 NOU ja explicàvem el 2023 que hi havia aquests dos grups conflictius al poble. Durant aquest temps s’ha agreujat?
Durant aquest temps, a l’Ajuntament no havíem explorat vies com l’infrahabitatge perquè no ho coneixíem prou o no teníem els equips preparats per tirar-ho endavant. Ara se’ns ha posat de cara i la mediatització ens hi ha ajudat. Fa dos anys, a més, aquest incivisme s’havia treballat des d’altres àmbits, com educació i serveis socials, però ha arribat a un punt que hem hagut d’atacar per altres vies.
Això ho han treballat amb els veïns del mateix carrer.
Ha estat clau i els vull agrair la manera i predisposició. Tant ells com l’Ajuntament busquem el mateix: que al carrer Sant Josep s’hi pugui conviure. Es van desmarcar del ple on hi va haver tant rebombori i això ens ha permès establir una relació amb ells. Estem en procés de fer que el carrer sigui un bon lloc on conviure. I mentre no hi arribem, ens seguim reunint cada 15 dies per trobar totes les maneres i que estiguem informats uns i altres.
Qui no segueixi l’actualitat pot pensar que no s’ha fet res fins a la protesta del ple. Què els diria?
És veritat que els resultats s’han vist un cop els veïns van manifestar-se i van explicar les seves pors i inquietuds. Es venia treballant des de darrere i s’ha alineat tot perquè hem tingut assessorament i s’ha pogut donar una resposta més ràpida.
Una de les problemàtiques associada a les ocupacions és el tràfic de drogues. Com es combat això?
Des de l’Ajuntament tenim eines molt limitades per combatre el tràfic i el menudeig. Fa sis anys que soc regidora i fa sis anys que demano a Mossos i conselleria una actuació més contundent. Percepció i xifres ens diuen que anem a més consum. I això no va sempre associat a delinqüents o un perfil de persona. La droga és una manta que cobreix tots aquests delinqüents, però els consumidors que hi ha a darrere poden ser de totes les classes socials, edats i barris.
La idea és anar fent fora els ocupes dels altres blocs, però tot plegat com se soluciona? Poden marxar d’un lloc, però és moure el problema dins del mateix municipi o comarca.
Demanar la solució exclusivament als ajuntaments és la trampa que no ens podem fer. Apliquem les solucions que tenim a l’abast i llavors hem de demanar a instàncies supramunicipals que apliquin les seves. Hem de tenir clar que a tots els carrers de la comarca s’hi ha de poder conviure. No podem permetre que hi hagi gent que no deixi que algú arribi a casa seva amb tranquil·litat. Això ho hem de fer a Torelló i a tota la comarca. El crit que fem des de Torelló és de ser exemple de com avançar cap a uns carrers segurs i tranquils.
Es va fer viral un intent de segrest. Què hi havia al darrere?
Al darrere hi havia una mare espantada per una situació tensa. La Policia Local, que són els primers d’arribar, i els Mossos investiguen, recullen dades i declaracions, i obren un expedient. Encara està per tancar, però amb tota la informació que teníem ja vèiem que no era un intent de segrest. Es va mediatitzar i per molt que jo vagi explicant que no, no hem acabat de trobar la manera entre el que és la informació i el que són sensacions i pors. També la gent ha de tenir sentit crític on va buscar la informació.
Continuen havent-hi queixes amb el semàfor del carrer Sant Bartomeu. Valoren treure’l?
Seguim explorant com informar millor perquè hi hagi el mínim de sancions possibles. És un carrer amb plataforma única on vehicles i vianants estan al mateix nivell, i és perillós. No ens podem permetre que es circuli per sobre els 20 quilòmetres per hora. Ara mateix, el semàfor és la millor via per reduir la velocitat.
Desallotgen més ocupes conflictius del carrer Sant Josep de Torelló
Al número 14 del carrer Sant Josep de Torelló hi ha una porta antiocupacions i finestres tapiades des de dilluns al matí. Va ser quan es va fer el desallotjament forçós dels ocupes conflictius que encara hi quedaven després de la primera actuació el 24 d’octubre, en què ja van marxar de forma voluntària els inquilins de dos dels sis pisos de l’edifici.
En aquest cas es va haver de fer després de l’autorització del jutjat contenciós administratiu. Durant el procés alguns dels objectes els van traslladar al número 10 i no hi va haver cap incident. En acabar, la brigada municipal va clausurar l’edifici.
