Fugint d’un control policial, un cotxe amb dos ocupants irromp a tota velocitat a la plaça Major de Vic, atropella 12 vianants i acaba xocant contra un altre vehicle estacionat en què hi havia una família formada per dos adults i dos nens. Nombre total de víctimes: 18.
En un tres i no res, el centre de la ciutat s’omple del soroll de sirenes i de cotxes de tots els cossos d’emergència que alerten el veïnat. Sortosament, no és real.
És una simulació que s’emmarca en la celebració dels 30 anys de la posada en marxa de la primera base assistencial del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) a Osona, el que llavors representava un nou servei d’assistència extrahospitalària.
Els primers d’arribar a l’atropellament són Guàrdia Urbana, Mossos i Protecció Civil, que atenen les víctimes i fan que la zona esdevingui segura perquè entrin en escena el SEM i Bombers.
A partir d’aquí, comença l’exhibició. Professionals del SEM fan la primera valoració dels ferits posant-los braçalets dels colors del semàfor en funció de la gravetat (verd és lleu i vermell, crític). Mentrestant, Bombers es prepara per excarcerar els ferits atrapats a dins dels cotxes.
També van arribant més sanitaris que des d’una àrea –muntada expressament per l’accident– continuen revalorant la gravetat dels ferits. Un cop atesos i estabilitzats, traslladen els més crítics a l’hospital. Paral·lelament, la policia fa un control d’alcoholèmia al conductor, que dona positiu i acaba arrestat.
Tot plegat passa a càmera lenta i s’explica amb detall. “És una mostra perquè s’entengui com treballem i ens coordinem en situacions així”, explicava divendres Montse Puigderrajols, infermera i coordinadora de la base de la unitat de Suport Vital Avançat (SVA) d’Osona.
A més d’això, també serveix de formació per als professionals novells i de reciclatge per als més veterans. “En una situació real, gairebé hauríem arribat tots alhora i hauria estat més àgil”, afegia. En aquest sentit, destacava que aquesta coordinació “és com un ball assajat en què tots treballem conjuntament per assistir de la millor manera les víctimes”.
Un accident així –amb múltiples afectats– no és habitual, però tal com exposava Jordi Calafell, cap territorial del SEM a la Catalunya Central, “pot passar”. De fet, “si no ens ajuntem amb la resta de cossos de seguretat no podem donar la resposta que pertocaria”.
En aquesta jornada d’emergències, Alba Oms, gerent de la regió sanitària de la Catalunya Central, posava en valor “l’expertesa i l’evolució del SEM i dels professionals que treballen fora dels hospitals”, així com “la coordinació” entre cossos.
També destacava l’oportunitat per detectar millores en situacions de crisis. De fet, quan s’acaba una intervenció així es fa una avaluació.
Per la seva banda, Sara Manjón, gerent del CHV-FHSC, destacava que “la manera de coordinar-se és un exemple que el treball en equip es fa de forma integrada, responsable, col·laborativa i en què cadascú sap el que ha de fer”.
I ho traslladava a la realitat de l’Hospital de Vic, on fa 30 anys que hi ha la base: “La manera de funcionar del SEM amb els professionals del CHV d’urgències és molt acurada, específica i concreta”.
Què s’hauria de millorar del simulacre? “Ho han fet molt bé”, responia el cap territorial del SEM a la Catalunya Central, remarcant que se li posa la pell de gallina en veure que “la base d’Osona porta molt temps treballant amb això”. “Tant de bo poguéssim replicar els professionals d’aquí a molts altres llocs”, concloïa.
Van participar-hi un centenar de persones, entre voluntaris i professionals del SEM, Mossos, Bombers, Guàrdia Urbana i Protecció Civil.
