La comarca d’Osona ha recuperat la segona posició del rànquing de municipis que més reciclen de Catalunya el 2022. Unes dades que són fruit d’un estudi elaborat per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Tot i que l’increment és menor, ja que s’ha passat del 68,59% el 2021 al 69,91% el 2022, ens indica que continua sent una comarca referència en el territori respecte a la recollida selectiva, on la mitjana catalana se segueix situant a molta distància amb un 45,3%.
Una de les claus que situa la comarca d’Osona entre les cinc millors de Catalunya, només per darrere de la Conca de Barberà, i per sobre del Berguedà, el Solsonès i la Terra Alta, és la implementació i consolidació del sistema porta a porta o de contenidors tancats amb identificació de l’usuari, dels quals el municipi de Centelles és un dels municipis referència a Osona.
Si comparem les dades del 2021 amb les del 2022, podem veure com hi ha hagut un increment destacat, passant del 58,63% al 72,62% en tan sols un any de diferència. Segons va explicar el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, en una roda de premsa el passat dilluns al Consorci del Lluçanès, “els sistemes actuals de recollida selectiva ja han arribat al màxim” i cal seguir fent camí per implementar altres sistemes més avançats, “com el ja conegut porta a porta o els contenidors tancats”.
En termes absoluts, l’any 2022 es van generar 3,8 milions de tones de residus municipals a tot Catalunya. Al mateix temps, al conjunt del territori català es va assolir un 45,3% de recollida selectiva del total de residus generats, una xifra que representa un 0,3% més que el 2021.
Malgrat el lleuger increment, es continua sense arribar als valors mínims requerits per tal d’assolir els objectius de reciclatge material marcats per la Directiva Marc de Residus de la UE i pel Programa de gestió de residus de Catalunya. Uns estàndards que marquen el límit en un 55% de reciclatge de cara al 2025.
Tot el contrari al que passa a Osona, on la mitjana se situa molt per sobre amb un 69,91%. El Ripollès amb un 52,53%, en canvi, frega el límit esperat però continua sense arribar-hi. Segons Peraire, la forma per abordar aquesta situació és a través de més implicació de les ciutats i grans municipis: “L’hora de les ciutats i dels grans municipis ha arribat. Cal que aquests facin la implantació amb models de recollida selectiva d’alta eficiència per poder millorar les dades generals del país”.
De fet, a les grans ciutats catalanes l’índex de recollida selectiva encara és força baixa. En els últims cinc anys, en els 23 municipis de més de 50.000 habitants de Catalunya només ha pujat tres punts i mig i el 37,9% d’aquests té un percentatge de recollida insuficient. Tot el contrari que aquelles localitats amb menys de 50.000 habitants, on hi va haver un increment de gairebé set punts.
Peraire va posar en valor la feina feta a Manlleu com un model de referència per a tots aquells municipis amb més de 20.000 habitants.A Osona, el pes demogràfic de Manlleu i Vic és fonamental. De fet, la diferència entre la Conca de Barberà, Osona i el Berguedà és bàsicament que “a la Conca de Barberà gairebé el 100% dels municipis fan tots el porta a porta”, apunta Peraire.
A inicis d’aquest any, Manlleu va començar a aplicar el sistema del porta a porta amb grans resultats. Si ens fixem en l’evolució en l’índex de recollida trobem que el 2021 va ser del 72,15%, mentre que el 2022 ha estat del 74,11%. Peraire recorda que Manlleu ja no era un dels pitjors municipis de la comarca, sinó que “malgrat la complexitat social existent sempre hi ha hagut una gran consciència ciutadana” i la incorporació del porta a porta ha estat un èxit i “esperem que continuï sent així d’amunt”.
En aquest sentit, la millora del conjunt de la comarca està previst que continuï creixent amb la incorporació del porta a porta a la ciutat de Vic, prevista per a l’any que ve i de forma progressiva, sumat a l’aplicació de contenidors intel·ligents a Torelló.
Respecte a quin model és més eficient, entre el sistema més convencional del porta a porta o l’aposta pel renovat sistema dels contenidors intel·ligents amb xip incorporat, Peraire deixa clar que “no són models contraposats, sinó complementaris”. La gran diferència recau en el fet que en el porta a porta l’històric de dades que es tenen és més llarg i els resultats són més ràpids.
Pel que fa als municipis amb els índexs més elevats de recollida selectiva a Osona, Tavèrnoles escala a la primera posició, seguit per Sant Julià de Vilatorta i Malla. En canvi, les localitats de Sobremunt, Perafita i Sant Sadurní d’Osormort són les que menys van reciclar.
Pel que fa al Ripollès, Sant Joan de les Abadesses destaca per sobre de la resta, mentre que Setcases està a la cua de la llista amb un escàs 27,79%.
El Lluçanès seria la segona comarca que millor recicla
Segons una previsió de dades sobre recollida selectiva de la comarca del Lluçanès, creada el 10 de maig d’aquest 2023, ocuparia la segona posició en el rànquing comarcal. De fet, se situaria amb un índex de recollida selectiva del 72,31% amb les dades corresponents a l’any 2022.
En aquest sentit, la primera comarca amb millors registres continuaria sent la Conca de Barberà, amb un 77,25%, i la comarca d’Osona en tercera posició, amb un 68,98%. El municipi amb millors registres de la comarca de Lluçanès seria Prats de Lluçanès, amb un 83,51%, que al mateix temps presenta una gene-ració de residus muni-cipals que arriba als 427 quilos per habitant a l’any, per sota de la mitjana del conjunt i per sota de la mitjana de Catalunya.
{{ comment.text }}