Els atacs del llop al Collsacabra del passat mes de maig han generat tensions entre els ramaders i el govern català. Fer compatibles la conservació del depredador i la supervivència de la ramaderia està resultant complicat.
Aquesta setmana el sindicat majoritari, Unió de Pagesos, va anunciar que abandonava els grups de treball que promou el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat per abordar la coexistència i convivència forçada dels ramats amb les poblacions de fauna salvatge protegida ja que consideren que no han donat cap fruit.
Un d’aquests grups és el del llop, que es va crear l’octubre de l’any passat per anticipar-se a una possible presència de més exemplars, i justament la retirada del sindicat de la taula de treball es va fer dimarts, just abans d’una jornada que s’impulsava des del grup per tractar les mesures que ja hi ha en marxa.
El Departament té establertes, a través d’un pla, tres línies d’actuació per a la ramaderia extensiva en pastures de muntanya lluny de l’explotació.
Aquestes són la cessió de material de prevenció com per exemple vailets elèctrics, el foment dels gossos de protecció de ramats i el suport econòmic per fer protecció del ramat.
S’apliquen de forma general en aquells indrets on hi ha indicis confirmats de la presència de llop en els darrers dos hiverns i també on hi ha hagut danys a la ramaderia en zones de pastures comunals o d’alta muntanya.
A més a més, també es consideren actuacions per a altres casos, que van des de la revisió i execució de tancats impermeables al llop fins a la cessió de mitjans per facilitar la localització d’animals a través de collars geolocalitzadors, entre altres.
El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, assegura que algunes d’aquestes pràctiques ja estan donant respostes positives. També diu que “la gestió del llop és un dilema nou, amb casos esporàdics, i per tant estem en el moment de fer una bona prevenció per evitar que es transformi en un problema”.
Unió de Pagesos defensa la seva sortida del grup perquè en paraules de la ramadera ripollesa Raquel Serrat, responsable de Medi Rural d’Unió de Pagesos, “les converses només han servit per fer un rentat de cara a les administracions”.
El sindicat considera que aquestes mesures són només pal·liatives i de compensació però no són eficaces per evitar que els danys es produeixin. També es queixen que la proposta no és aplicable als ramats de cavalls i vaques i demanen la implicació del Departament d’Interior perquè “és un tema de seguretat ciutadana, no només per la presència del llop sinó també perquè obliguen que els ramats vagin amb gossos mastins que poden atacar persones com ja ha passat a altres llocs”.
Per tot plegat, des del sindicat reclamen parlar directament amb les conselleries responsables i no participar més en les trobades de treball.
Tot i així, no descarten reincorporar-se als debats quan l’administració posi sobre la taula “propostes que afrontin la problemàtica d’una manera realista”. Vilahur, per la seva banda, destaca que la voluntat del Departament és que tots els ramaders que ho vulguin puguin participar del grup de treball perquè hi hagi la seva veu i així poder “construir un futur en positiu i fer compatible la conservació de la biodiversitat i la legislació ambiental europea amb la ramaderia i el territori”.
Qui sí que va ser present a la jornada de dimarts sobre la coexistència amb el llop és un dels dos ramaders afectats per l’atac a Rupit i Pruit, Xavier Vaquer, de La Sala, que lamenta que les mesures de protecció els van carregant de costos.
“Ens proposen gossos, però mantenir-los té un preu i fins al cap d’un any no són operatius, i d’altra banda ens paguen les ovelles mortes però no el cost de continuïtat que té una ovella de 10 anys respecte a una ovella jove.” Vaquer també es queixa que “l’administració va reaccionant a mida que passen les coses i sempre anem endarrerits”.
Aquesta setmana tècnics del Departament han de visitar la seva explotació per començar a instal·lar el vailet elèctric, cosa que no havien pogut fer fins ara a causa de les pluges. També va participar a la jornada de dimarts el sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), que es mostra contrari a l’expansió del llop al territori català, especialment si aquesta ha de finançar-se amb fons del Programa de Desenvolupament Rural.
L’entitat denuncia la greu afectació que ja està patint la cabana ramadera catalana a causa de la gestió “nefasta” del govern en relació amb la reintroducció de l’os, i expressa preocupació per les possibles repercussions que l’arribada del llop pot tenir en aquest sector ja de per si vulnerable.
“No podem permetre que els nostres ramats siguin la moneda de canvi per a la reintroducció d’una espècie que representa una amenaça directa per a la nostra activitat econòmica i el nostre futur”, afirma Lluís Viladrich, cap sectorial de JARC.
A banda del perjudici econòmic directe, l’organització tampoc vol que els ramaders hagin de suportar més càrrega burocràtica i exigeixen indemnitzacions àgils i justes per a les pèrdues que pugui ocasionar la depredació i el cost de la gestió administrativa, així com suport econòmic per a la implementació de mesures preventives.
“No estem en contra de la conservació de les espècies, però no pot ser a costa de la nostra subsistència”, afegeix Viladrich. “Els ramaders catalans ja hem fet prou sacrificis, i no tolerarem que el llop posi en risc el futur del sector”, conclou.
Fa uns dies la pagesia ja va mostrar al Pallars Sobirà la seva frustració i preocupació davant l’augment d’atacs d’ossos i llops als seus ramats i van exigir al govern una revisió de les polítiques de conservació de la fauna salvatge protegida i més mesures de protecció dels ramats.
Davant les demandes, el Conselh Generau d’Aran va convocar un concurs públic per cobrir dues places de pastor, amb l’objectiu que agrupin ramats d’ovelles a la nit per protegirlos dels atacs d’ossos i llops, amb un sou de 2.500 euros al mes.
La mesura ha estat rebuda amb escepticisme pel sector ramader, que creu que és millor que no fer res però asseguren que és un pedaç temporal a un problema molt més profund. A més a més, el llop els preocupa encara més que l’os perquè fins ara els atacs els han fet animals solitaris però la previsió que fan és que aviat puguin actuar en manada i, per tant, amb més freqüència i eficàcia.
Els llops “són més llestos i saben quan no hi ha el pastor”, de manera que l’única solució per ara és tancar els animals sota cobert cada nit, cosa que els sindicats alerten que els provoca estrès i baixada de la producció.
La nova realitat desborda els ramaders, que creuen que no estan suficientment preparats ni tenen prou suport per fer front al llop. Un animal del qual en els últims anys s’han detectat cinc exemplars a Catalunya.
