La gran estrella de la Creu de Gurb és aquestes festes un dels símbols de Nadal a Osona, ja que el seu lloc privilegiat al capdamunt dels 841 metres d’alçada del turó fa que sigui visible des de molts punts de la comarca.
Centenars de persones s’hi enfilen aquests dies a cremar els torrons però també la resta de l’any, ja que amb el pas del temps s’ha convertit en un dels miradors més emblemàtics de la Plana de Vic i també un punt habitual de pràctica esportiva.
La massificació que pateix l’espai ja va portar l’Ajuntament de Gurb a haver de regular-ne els accessos just després dels primers desconfinaments de la pandèmia de covid-19 amb l’objectiu de frenar-ne l’erosió i acabar amb les queixes dels veïns per l’estacionament de vehicles a les zones de pas.
Tot i les limitacions a la circulació motoritzada que es van implementar, però, encara hi ha qui intenta accedir amb vehicle a la Creu i ho fa per darrere, pel pla de la Noguera, i els camins privats de la masia el Portell. Una situació “insostenible” pels seus propietaris, que estan en converses amb l’Ajuntament per tancar la zona.
“És un parc temàtic i això pot anar a més. Per això s’ha d’aturar”, diu Josep Ramon Redorta, l’amo de la casa, una masia històrica documentada de l’any 1231. Amb el consistori estan estudiant posar una tanca de fusta perquè “han arrencat quatre vegades el cadenat” i també per senyalitzar la zona i fer saber que els turons de la Plana Ausetana formen part d’un PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) on l’accés de vehicles està restringit.
“Som l’última casa que acosta al castell de Gurb i això genera un problema com passava amb el Bosc Encantat. Allà van tancar-ho i després es va desviar el trànsit cap aquí”, explica. Redorta lamenta que “n’hi ha que acampen i d’altres que fan malbé els camps perquè hi aparquen a dins. Alguns d’aquests es queden encallats al fang i després ha de venir la grua, que a vegades també queda atrapada i al final ha de pujar un tractor”.
Redorta intenta resoldre la situació mentre lluita una altra “batalla”, la de falta d’aigua a la zona. Al costat de la casa hi havia hagut una bassa de prevenció d’incendis, però un helicòpter la va fer malbé durant l’extinció d’un foc el 2006 i tot i denunciar-ho no ha aconseguit que les empreses subcontractades pels Bombers l’hi reparessin.
El propietari del Portell assegura que des del 1994 hi ha hagut cinc incendis a la zona i adverteix que en un context “d’extrema sequera la casa és molt vulnerable”. Per això, fa dos anys va demanar a l’Ajuntament que instal·lés hidrants al turó, però li van contestar que el Pla de prevenció d’incendis del municipi elaborat per la Diputació de Barcelona no en preveu en aquesta zona.
El consistori, que consultat per EL 9 NOU ha declinat fer declaracions, també li va fer saber que havien consultat l’empresa concessionària del servei d’aigua potable, ATCA, perquè analitzés la proposta i li van notificar que aquesta no era viable per no discórrer per camins que en facilitessin el manteniment i tampoc des del punt de vista econòmic, perquè s’havien de desplegar dos quilòmetres de xarxa pública d’aigua.
Disposar d’aquests hidrants a prop hauria estat la solució per connectar la masia a la xarxa d’aigua municipal, ja que ara la canonada és a tres quilòmetres i Redorta no pot assumir-ne el cost.
Aquest veí considera que se’l perjudica per viure en un entorn rural “malgrat pagar IBI com tothom” i també assegura que sense aigua, més enllà de la dels pous, “estem abocats a desaparèixer perquè no podem desenvolupar cap activitat econòmica ni tenir ramaderia extensiva, que neteja el sotabosc”.
“Fem custòdia del territori i en som jardiners, però ens aboquen a marxar als nuclis urbans i a deixar les masies en estat ruïnós com ja ha passat aquí al costat amb la Noguera”, diu.
