En aquest extracte de l’entrevista al programa Angle obert, l’alcalde de Malla, Eudald Sentmartí, repassa l’actualitat del municipi.
Es veu la llum al final del túnel en l’aprovació del POUM?
És un tema que ja voldríem tenir resolt, perquè fa mal a les orelles quan dius que ho vam començar el 2011 i encara està en marxa. Ens preparem per l’aprovació inicial, que esperem fer-la abans que s’acabi el mandat.
Per què és important disposar d’un document d’elaboració tan complexa com un POUM a Malla?
Perquè partim d’unes normes urbanístiques de l’any 1993 i han quedat obsoletes. En el sentit que per exemple per a les instal·lacions ramaderes es preveien unes limitacions que ja han quedat sobrepassades. I les normes subsidiàries no ens permeten donar cobertura a les que es volen ampliar o legalitzar. Tenim activitats ramaderes que voldrien dimensionar-se i no poden fer-ho per la limitació que ens suposen les normes urbanístiques que tenim.
Un dels objectius del POUM és mantenir el caràcter rural del municipi. És complicat fer-ho?
A ningú se li escapa que Malla té una ubicació estratègica a escala comarcal, amb la C-17 que ens travessa ben bé pel mig. Som un lloc molt temptador. Per tant, és un gran esforç el que ha fet Malla per mantenir el sòl no urbanitzable, fomentant aquest espai rural que en el fons ens afavoreix una mica a tots com a societat. En el seu moment, aquesta posició va generar algun conflicte al municipi, però ara ho veiem tots com un valor afegit.
I té futur un municipi centrat en la ruralitat? Hi ha relleu generacional per aquesta manera de viure?
Una cosa és l’aposta per la ruralitat i l’altra per l’activitat agrícola i ramadera. Als anys seixanta, cada masia tenia més o menys el mateix: uns quants animals i una mica de terra. Això ha evolucionat, s’ha intensificat i, en alguns casos, s’ha sobredimensionat. El que vull dir és que potser hi haurà menys pagesos, però els camps i la producció segurament serà tant o més que abans. I pel que fa a qui viu a les masies és on estem treballant a través del POUM per aconseguir que en una mateixa casa hi pugui haver més d’un habitatge. No inventem res, simplement tornar a unes cases de pagès que ja havien acollit 15 o 20 persones, encara que ara potser seran de famílies diferents, i hi haurà qui es dedicarà al camp i altres que no.
Hi ha demanda de gent que voldria venir a viure a Malla?
N’hi ha. I sovint em truca gent per demanar si tenim algun habitatge per venir a viure. I evidentment també hi ha joves de Malla que volen quedar-se a viure al seu poble. Perquè el lloc on has nascut i crescut sempre et marca. En aquest sentit, treballem per fer realitat un projecte d’escola, però en aquest mandat ja no hi serem a temps. L’escola és un element de cohesió i intercanvi social. Quan nosaltres érem petits hi havia tres llocs que eren clau per fer poble: el primer era l’església, que ara ha perdut pes; un altre era el bar, que ara el tenim tancat perquè qui el portava es va jubilar i el volem obrir de nou en breu. I per últim l’escola, que seria un element molt important per tornar a dinamitzar Malla. Perquè s’hi creen uns lligams que si no és en una escola no s’aconsegueixen de cap altra manera.
I ja han fet un primer pas per demanar aquest projecte d’escola?
Sí, nosaltres estàvem treballant en un projecte d’escola bressol, perquè crèiem que era el primer graó. Vam parlar amb la directora dels Serveis Territorials d’Educació de la Catalunya Central i ens va dir que podríem obrir una escola, ja que tenim detectats sis possibles alumnes, el mínim per tirar-ho endavant. Ara la dificultat és trobar un espai adequat per fer-ho, ja que l’edifici de les antigues escoles no compliria els requisits que es demanen avui en dia. L’ànim de tots plegats és treballar en aquest projecte d’escola, ja que de cara al futur ho veiem com una cosa necessària i viable.
Aquest és el repte que haurà d’entomar Malla en el proper mandat?
N’estic convençut. Nosaltres com a equip de govern hi hem treballat i ho deixem obert. I tenim clar que l’Ajuntament que surti al maig se l’ha de fer seu i l’ha de tirar endavant.
I quins espais es podrien posar al servei de l’escola?
El POUM potser ens permetrà trobar una zona per fer un nou espai a mitjà o llarg termini. Ara, però, el mateix espai Pratdesaba podria ser una ubicació adequada i provisional.
I de canalla per anar en aquesta escola, n’hi hauria?
Sí, tenim nens i nenes en edat escolar al poble. En tenim comptabilitzats uns setze. Potser al final no hi anirien tots, perquè la decisió és dels pares, però també hi hauria gent dels municipis propers que s’interessarien pel projecte educatiu de l’escola rural de Malla. Crec que hi hauria molta gent que veuria Malla com un bon lloc per portar els seus infants a escola.
El POUM també ha de ser una eina per regular i limitar l’arribada de parcs solars de gran envergadura?
Tot aquest tema l’hem viscut amb preocupació. I amb poc suport per part de l’administració. En el seu moment es va fer un decret que era molt obert, i se’n van veure les conseqüències amb l’aparició de grans projectes solars. La llei regulava la seva instal·lació segons la qualitat del sòl agrícola, i a Malla teníem la millor consideració, per tant no es podien construir. Tot i això, en el seu moment l’administració tenia tres mesos per respondre i no ho van fer. I el silenci administratiu era considerat una resposta positiva. Finalment es va poder aturar. Amb l’autoconsum no hi ha problema, però cal entendre que una explotació agrícola pot voler treure rendiment d’aquesta activitat. I s’ha de regular perquè pugui ser. Però ens encaminem a través del POUM que pugui ser com a màxim d’una hectàrea.
Eudald Sentmartí no es tornarà a presentar a les eleccions?
No ho faré. I així ho vaig manifestar ja fa molt temps. I també crec que és bo per salut democràtica. És positiu que ens anem canviant. A Malla, el fet d’estar a l’Ajuntament s’ha d’entendre com un servei a la ciutadania. I crec que és correcte que aquest servei ens l’anem repartint entre tots. Estic molt satisfet de la feina que s’ha fet i de tota la gent que m’ha acompanyat. L’experiència que he viscut jo està bé que la pugui viure altra gent.
Tenen el relleu decidit?
He de ser honest, i la realitat és que costa trobar una persona que vulgui encapçalar la llista. De gent que es vol implicar en l’Ajuntament n’hi ha, i ara estem en aquesta fase d’anar treballant en la llista. L’equip sortint col·laborarem i ajudarem amb el que calgui.
A Malla, a l’octubre van celebrar la cinquantena edició de la festa de la gent gran. Quina importància té aquesta festa al municipi?
La festa va néixer fa 50 anys a iniciativa de Joan Redorta, amb l’objectiu de retre un homenatge i fer un reconeixement als capdavanters de la nostra pagesia. Una generació que havia patit la guerra, la postguerra i que havia treballat molt per tirar endavant. Crec que va ser un encert dedicar un dia a la gent gran, a qui ha treballat la terra i ha fet créixer el poble. Enguany, a banda del reconeixement a la gent gran també vam voler posar en valor la feina de tots els voluntaris que al llarg dels anys han ajudat a convertir la festa en una realitat.
