Tres de cada cent ecografies que es fan durant el segon trimestre detecten malformacions en el fetus

Durant la vida ens fem o ens fan multitud de fotografies. De ben segur, però, que la més transcendental ens la tiren abans de néixer. I acostumen a ser tres, per cada un dels trimestres que dura l’embaràs. Qui ens la fa no és un fotògraf ni un familiar, sinó un ginecòleg especialitzat. La foto, en realitat, són imatges d’una prova diagnòstica, l’ecografia, que esdevé clau per determinar possibles defectes congènits en el fetus. Prop de 200 ginecòlegs d’arreu del país es reuneixen aquest divendres a Vic en el marc de la 27a Jornada Catalana de Diagnòstic Prenatal Ecogràfic. De la seva experiència i formació en depèn el millor enfocament de la més vital de les nostres fotos. I la més espontània.
En un procés normal una dona se sotmet a tres ecografies durant l’embaràs. En el primer trimestre, entre les setmanes 11 i 13 de gestació, l’ecografia es fa des de l’atenció primària. En aquest cas va lligada a una prova més àmplia, l’anomenat cribratge o triple screening, que també inclou una analítica de sang o la determinació de l’edat de la mare. Tot plegat permet establir el nivell de risc que el fetus pateixi anomalies cromosòmiques, majoritàriament la síndrome de Down o la d’Edwards. L’any passat a Osona es van realitzar un total de 1.035 cribratges, dels quals un 3% (32 casos) van resultar embarassos qualificats d’alt risc. L’índex de “sensibilitat” o fiabilitat d’aquesta prova se situa a l’entorn del 90%.
Al segon trimestre, al voltant de la vintena setmana de gestació, es fa una segona ecografia, en aquest cas ja des d’un centre hospitalari, per mirar de detectar malformacions en el fetus. De les 1.300 ecografies de segon trimestre que es van practicar l’any passat a l’Hospital Universitari de Vic (HUV), en un 3,4% dels casos es va diagnosticar algun tipus d’anomalia, que podien anar de lleus a molt greus. Les més habituals acostumen a ser de caràcter renal, interventricular o del sistema nerviós central, com les hidrocefàlies.
“Detectar-ho en aquest estadi és clau per planificar l’estratègia a seguir, determinar futurs tractaments o, arribat el cas, plantejar una hipotètica interrupció de l’embaràs”, expliquen Assumpta Colomer i Núria Estopiñà, cap i adjunt respectivament del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’HUV.
Les dones que continuen el procés d’embaràs amb normalitat passen una tercera ecografia, la que es fa entre les setmanes 32 i 34 de gestació. En aquesta fase encara es poden detectar noves anomalies, en especial d’aquelles malformacions “que tenen caràcter evolutiu”. En aquesta fase, per exemple, també s’acaben de dirimir possibles retards en el creixement, fet que pot permetre incidir en una disminució de la taxa de nadons prematurs o nascuts per sota del pes recomanable.
“L’embaràs no és una patologia, és un procés fisiològic, però seguir tot aquest control és molt important per detectar problemes i millorar els pronòstics respecte de la salut del fetus i de la mare, així com programar alguns parts considerats de risc”, apunta Colomer. Una bona lectura d’aquestes ecografies, per tant, esdevé determinant. “Cal un alt nivell d’especialització i una formació permanents”, recorda Estopiñà, que ha assumit la direcció d’aquesta 27a Jornada Catalana de Diagnòstic Prenatal Ecogràfic. La trobada preveu la presència de prop de 200 professionals i es presentaran una vintena llarga de casos clínics.