Que Osona és una comarca capdavantera en comunitats energètiques locals ho corrobora que n’hi ha gairebé una trentena de constituïdes, a més a més de notícies com que arribaran 2,5 milions d’euros de subvencions estatals destinades a impulsar instal·lacions fotovoltaiques.
El tragí del dia a dia sovint emmascara, però, la feinada que hi ha al darrere, i per això va bé tenir convidats a casa que forcin a explicar-la, com un exercici d’ordenar. La visita que han fet a Osona una vintena de representants de Greenpeace es pot interpretar en aquest sentit.
Activistes de l’entitat ecologista a Bulgària, Romania, Croàcia, Eslovàquia i Eslovènia que dimecres s’amaraven de l’empenta de l’Agència de l’Energia i l’experiència de les comunitats energètiques locals. L’objectiu era exportar el seu saber a altres països i, d’aquesta manera, contribuir a la transició energètica global.
Després d’un matí intens d’escoltar experts i testimonis a la seu del Consell Comarcal, els turistes energètics feien parada al migdia a la plaça Major de Vic. Era en aquest escenari, sota la torre del rellotge de l’ajuntament, on Petra Andric explicava que Croàcia, el seu país, va més enrere: “Malgrat tenir el mateix nivell de sol que Espanya, que és molt, i grans potencialitats en desenvolupament de projectes solars, som a la cua d’Europa”. Fins ara els ha faltat, al seu entendre, organització ciutadana, però també compromís i acció real per part de les autoritats. I és que aquesta és una de les claus de l’èxit de la comarca d’Osona des del punt de vista de Laura de Rosa, una altra de les activistes de Greenpeace que dimecres participava de la jornada a Vic: “Deixant a banda les companyies, tots els actors, des de polítics fins a ciutadans, estan fent un gran esforç per treballar junts.
Així ho exemplifiquen les cooperatives de diferent grau que s’ajuden les unes a les altres”. Destacava, en aquest sentit, el valor de la capil·laritat. “Penso que és la idea més important de les que ens hem d’endur, perquè això deriva després en una normativa adequada, finançament econòmic i l’apoderar la gent en la cursa que representa la transició energètica”. Andric hi afegia que el futur ha de passar necessàriament per la ciutadania organitzada via comunitats, i que “sobretot a l’est d’Europa” es tracta d’una gran assignatura pendent. Als visitants els van rebre a primera hora al Consell Comarcal l’actual president, Gerard Sancho, i els consellers Albert Marcé i Ester Coma, que els va explicar pas a pas el procés que segueixen les comunitats: des de constituir-se i captar socis fins a buscar finançament o desencallar els acords necessaris per poder instal·lar els panells fotovoltaics a les teulades.
