Els incendis forestals són cada cop més freqüents i intensos, una realitat alimentada pel canvi climàtic, l’abandonament rural i la manca de gestió forestal. Però què passa quan les flames s’aturen? L’extinció d’un incendi no és el final, sinó el principi d’una nova fase: la gestió postincendi, una etapa decisiva per evitar que els boscos quedin exposats a noves catàstrofes.
Els primers dies després d’un incendi són crítics. Cal garantir que el foc no es revifi i es mantingui extingit. “Una revifada pot venir de moltes coses impensables, com un foc que queda mig enterrat”, adverteix Josep Anglada, alcalde de Vidrà, president de la Federació de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) d’Osona i director del centre de formació forestal de Montesquiu. Anglada recorda casos de llamps que impacten en arbres i provoquen incendis dies després, un escenari que en complica molt la detecció i el control.
Quan l’incendi s’ha donat per extingit, la prioritat passa a ser evitar que torni a encendre’s i, a més llarg termini, impedir que la zona es desertitzi. “Un cop ja s’ha cremat tot, per desgràcia s’ha cremat tot, però no podem abaixar la guàrdia, a menys que plogui”, alerta Anglada. Per detectar possibles punts calents amagats sota terra, els Bombers asseguren el perímetre i, quan és possible, fan servir drons, tot i que identificar aquests focus ocults continua sent una tasca molt difícil.
Per tal d’ajudar els Bombers, les ADF tenen un paper fonamental en aquesta fase. “Nosaltres vigilem 24 hores perquè vivim al territori, no fem res especial per fer-ho, simplement hi som”, explica Anglada. Aquest coneixement directe del terreny i la rapidesa d’actuació fan que les ADF siguin les primeres a arribar en molts casos: “Quan apareix una petita columna de fum, el primer qui hi arriba som nosaltres. I quan arriben els Bombers, ens convertim en una eina de suport seva.”
Segons Anglada, la gestió forestal activa és la clau per trencar el cicle dels grans incendis: “No hem de caure en la mateixa trampa de deixar els boscos com estan, que d’aquí 40 anys tornaran a ser una porqueria i tornarà a venir un foc i ho cremarà tot.” Per això, s’insisteix en la necessitat de recuperar pastures i crear discontinuïtats naturals al bosc, tot fomentant usos tradicionals que ajudin a reduir la massa combustible.
