Tot i tenir un color lilós i rosat que la converteix en una flor ornamental ideal, la budleia o arbust de les papallones (Buddleja davidii) és una planta invasora nativa del Tibet i la Xina central.
Arran de la seva arribada a Europa, després que els britànics se n’enamoressin i en plantessin als jardins, aquesta espècie exòtica s’ha estès pels boscos de ribera de Catalunya, sobretot al nord-est del país, des de principis del segle XXI.
La budleia és una planta arbustiva que necessita ambients humits, i al Ripollès es concentra en les lleres del riu Ter i Freser però també en torrents.
Una quinzena de voluntaris equipats amb guants antitall, podalls, serres i motoserres es van aplegar dissabte al matí a la plaça Barcelona de Sant Joan de les Abadesses per retirar budleia de la llera del Ter. Fins i tot va acostar-s’hi una parella de Sabadell que té una segona residència al poble.
Martí Valls i Carmina García són socis de la Unió Excursionista Sabadell i ja havien participat en accions similars al riu Ripoll. “Ens agrada conèixer la gent, l’entorn i sempre hem fet voluntariat”, deia Valls. L’acció s’emmarcava en la Festa del voluntariat ambiental i la duien a terme el Centre d’Educació Ambiental Alt Ter (CEA Alt Ter) i el Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès (CEINR). Paral·lelament a la retirada de Sant Joan se’n va fer una altra al pont de la Cabreta, entre Ribes de Freser i Campdevànol.
Els voluntaris van estar una hora traient budleia, que en aquesta època de l’any no té la flor lila, sinó més aviat marronosa. En el seu clímax, la flor de l’arbust de les papallones s’assembla a un lilà –una planta autòctona– i creix ufanosa.
“Ocupa l’espai de les plantes autòctones, els fa ombra i fa molta llavor”, explicava Xavier Bachero, que és membre del CEA Alt Ter. La budleia pot arribar a fer cinc metres d’alçada, i al meandre del riu de sota el cementiri de Sant Joan on van fer l’acció hi havia llocs amb fins a deu metres de llargada només d’aquesta planta.
La seva invasió perjudica les espècies autòctones pròpies de boscos de ribera com el vern. Bachero apuntava que als plans de la Sala de Vilallonga de Ter només hi havia budleia, tot i que el 2012 s’hi van fer les primeres actuacions per erradicar-la.
A l’acció també va participar-hi un membre del Moto Club Abadesses i jardiner de professió, Agustí Fajula, que atribuïa la responsabilitat del rebrot de la budleia a les administracions públiques, que “fan campanyes agressives durant un any, dos o màxim tres, i després ja no hi posen més diners”. Perquè no n’hi hagi, s’ha de fer un manteniment constant.
Fajula també assegurava que han trobat budleia a deu quilòmetres del riu, on no n’hi havia hagut mai. “La maquinària d’obra que ha treballat al riu, els boletaires o els ciclistes transporten la llavor per tot arreu”, deia Fajula.
El principal problema de la budleia és que és capaç de sobreviure a les riuades i té molta capacitat de rebrot. Bachero va detallar als voluntaris com s’havia d’eliminar. Només es podia arrencar de soca-rel amb la mà, si la planta era petita.
En cas que fos gran, s’havien de tallar les branques i el tronc a cinc dits del terra i, després, la brigada del CEINR hi havia d’aplicar un herbicida molt puntual. “Retirar-la amb maquinària pesada s’ha vist que era molt agressiu i poc efectiu”, assegurava. Cal una intervenció quirúrgica, perquè qualsevol branca, rizoma o arrel que hi quedi pot rebrotar fàcilment. Entre tots els voluntaris van omplir una camioneta de budleia i van recuperar forces amb un piscolabis a l’Escorxador.
