La Diputació de Barcelona ha començat aquesta setmana les obres de construcció d’una nova rotonda a la carretera B-522, entre Vic i Manlleu, dins del terme municipal de Gurb. És al punt que dona accés a Granollers de la Plana i que també repercutirà, en un tram aproximat d’1,5 quilòmetres, en la reordenació d’altres interseccions, com el Camí de la Bassa o el Mas Vila, que es pretén millorar.
Les obres, que s’ha adjudicat l’empresa Pasquina, SA, tenen un termini d’execució de sis mesos i mig i s’han licitat per un import d’1,1 milions d’euros. La construcció de la rotonda inclourà mesures correctores amb hidrosembra, plantacions i la instal·lació d’enllumenat.
L’alcalde de Gurb, Josep Casassas, diu que l’actuació ha estat a iniciativa de la Diputació, que és titular de la carretera des de 2010, quan en va rebre el traspàs de la Generalitat.
Per ell, la rotonda ha de corregir dos grans problemes que pateix històricament aquesta via, que són l’excés de velocitat dels vehicles –facilitat pel fet que es tracta d’una llarga recta– i la perillositat, just per això, “de les sortides i incorporacions” que hi connecten al llarg del recorregut, assenyala.
L’accés al veïnat de l’església és, justament, un dels punts més sensibles. Casassas apunta que aquesta carretera té una intensitat mitjana diària de trànsit (IMD) “d’entre 13.000 i 14.000 vehicles”, cosa que amb les variables de velocitat i mals accessos la fa perillosa. “D’aquí la voluntat de la Diputació d’intervenir-hi”, diu, per ajustar-la als paràmetres de seguretat que s’han anat imposant i que, en aquest cas, passen també per reduir-ne les velocitats mitjanes.
Ara mateix ja existeix, a banda de les que hi ha a l’entrada de Vic, la rotonda amb pas elevat a la intersecció amb l’Eix Transversal, i la que s’ha començat a construir serà la segona en trama no urbana d’aquesta via.
Casassas veu difícil, ara mateix, plantejar una reducció del volum de trànsit que passa diàriament per aquesta carretera, tenint en compte que la indústria que es concentra a l’eix Vic-Gurb “representa pràcticament el 40% de l’activitat de la comarca”. Altra cosa, diu, seria plantejar-hi un model de mobilitat més sostenible.
