Després de la de cada Corpus i de l’extraordinària de la celebració del centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt, Berga va viure aquest diumenge una tercera Patum molt més intergeneracional i multitudinària, la de desenes de milers de persones que van col·lapsar literalment la capital berguedana en una nova mobilització massiva d’aquest Onze de Setembre. Una manifestació descentralitzada en cinc punts estratègics del país, Lleida, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona, amb cinc unitats temàtiques sobre les quals Òmnium i l’ANC volen bastir la futura República Catalana.
Per proximitat geogràfica, a les assemblees territorials d’Osona, el Ripollès, el Moianès i el Lluçanès els va correspondre mobilitzar-se a Berga, on la cultura va ser la protagonista d’una diada farcida d’elements de la tradicional celebració berguedana. Diferents grups folklòrics, de forma organitzada o espontània, es van afegir per amenitzar l’espera a l’hora assignada, com és habitual, les 5 de la tarda i 14 minuts.
Entre ells no hi podia faltar una vegada més la presència dels Sagals d’Osona. Malgrat que aquell matí tenien actuació, no van voler deixar de formar part de les sis colles castelleres de la Catalunya Central que van aixecar pilars en el moment del batec de cartolines de color groc en el punt central de la diada. Era la performance prevista per aquest any, que tenia el tret de sortida en el repicar de les campanes de l’església.
L’ambient casteller, però, ja feia hores que es palpava entre el passeig de la Pau i la carretera de Sant Fruitós, el punt escollit del centre de Berga per dur a terme la concentració. Allò semblava la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès el dia de Sant Fèlix. No hi cabia ni una agulla i era impossible moure’s pel seu interior si és que s’aconseguia ultrapassar els carrers adjacents. I encara era més difícil trobar el tram de la manifestació que corresponia a cadascú si no s’hi havia arribat amb molta anticipació.
Els 10 trams que estaven assignats a Berga dels 44 que tenia la Diada d’aquest any ja feia dies que estaven plens i això va contribuir al col·lapse. Hi havia manifestants que s’havien apuntat en altres ciutats perquè fos comptabilitzada la seva participació però que van anar a Berga igualment. D’altres hi van anar pel seu compte per proximitat, com era el cas del Lluçanès, que aquesta vegada no va organitzar autocars fet que va contribuir al descens dels que van ser contractats respecte a l’any passat. I la majoria ni tan sols s’havien inscrit i es van acabar col·locant on van poder.
L’escriptor Màrius Serra va fer la tasca de presentador des de l’escenari instal·lat al vèrtex de la manifestació i la ultrafonidista Núria Picas va ser l’encarregada de llegir un manifest que també va ser coral. Els parlaments els va tancar des de Barcelona el president de l’ANC, Jordi Sànchez, que també va tenir un record pel cap de llista de de Capgirem Vic Joan Coma, “investigat per no haver deixat de fer ús de la seva paraula”, i va sentenciar que “la legitimitat democràtica està amb nosaltres”.
{{ comment.text }}