Una ruta per mines i molins descobreix el riu Ter i els seus secrets

Durant anys el Ripollès va ser espai per a fàbriques que funcionaven a la vora del riu Ter. Gràcies al seu cabal els molins podien generar electricitat, i amb aquesta electricitat fer anar les màquines. Però el progrés va portar la globalització i la modernització, i, a poc a poc, tot aquest sistema fabril es va anar perdent. I amb ell, la identitat del Ripollès, així com la de moltes altres comarques. És per això que fa un any es va iniciar el projecte “Investigant i conservant localment en la Xarxa Natura 2000”, promogut per la Institució Catalana d’Història Natural i més concretament per la delegació de la Garrotxa i el Ripollès. El projecte té quatre àmbits d’actuació: dos a la Garrotxa (riera de Bianya i el Fluvià) i dos al Ripollès (torrent de Vall-llobre i Alta Ribera del Ter). Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, diferents ajuntaments, entitats i població local, té com a objectiu “la implicació de la població en la conservació dels hàbitats i les espècies”, com explica Eli Guitart, coordinadora del projecte de les riberes del Ter. El pla té tres línies d’actuació. La primera consta d’accions de conservació i protecció de l’hàbitat –com podria ser germinar espècies en perill en un laboratori–. La segona línia, de seguiment d’espècies i hàbitats. I una última línia d’educació ambiental: xerrades, sortides i sensibilització, entre d’altres.Tot i que l’any passat ja s’havien dut a terme altres accions com la creació d’un grup de científics locals (per donar valor al talent ripollès) o diferents xerrades a l’escola Dr. Robert i la Residència de Camprodon, la sortida del passat 15 de febrer a Sant Pau de Segúries va esdevenir la primera “dinàmica participativa amb la població local” del projecte, i buscava conscienciar-la del valor del seu entorn. La ruta va anar a càrrec de Raül Carmona, geòleg i veí de Camprodon, i va redescobrir diferents molins de Sant Pau i la mina de carbur (actualment abandonada). L’objectiu era explicar els usos que van tenir i com d’importants van ser per al poble; però sobretot, parlar del Ter al seu pas per Sant Pau: “Té la força i el desnivell ideal per no haver de construir preses que retinguin l’aigua i generar energia”, explica Carmona. Pel seu costat, la mina també va servir per “contextualitzar Sant Pau dins del Pirineu a través de la geologia”. Al Ripollès no hi ha cap altra mina com la de Sant Pau, amb tanta “història i importància”. Així, un conjunt d’elements que fan del Ripollès un espai únic: “No som conscients d’aquestes infraestructures i de la importància que van arribar a tenir, eren construccions força comunes, però no es construïen a qualsevol lloc”, aprofundeix Carmona. Tot plegat amb un objectiu clar: conservar la història. “Un riu és molt més que aigua; és flora, fauna, geologia, però també cultura, història i patrimoni.” És per això que des del Grup Natura 2000 volen que el Ter es concebi “com un tot” i a través de les tres línies d’actuació crear activitats per tal que la població s’hi senti lligada. “D’aquesta manera, en fer-lo nostre, el voldrem conservar i protegir”, afegeix Carmona.

Una ruta per mines i molins descobreix el riu Ter i els seus secrets

Tanca Cal Pairó i traspassa la torradora

La Unió Excursionista de Sant Joan estrena junta jove i renovada

Sant Joan obté una subvenció de mig milió d’euros per evitar inundacions al polígon de Cal Gat

Vall de Núria bat rècords de neu en una temporada excepcional

LA PREGUNTA

Té previst marxar per Setmana Santa?

Una detinguda per estafar un home en la compra d'un cotxe a Sant Hipòlit de Voltregà

Mor un home en un accident laboral a Ripoll

Ferit un camioner de Balenyà en un accident amb dos morts a l'Eix

El crac que comprava sabates a Vic

L’Hospital de Vic fa la primera operació amb cirurgia robòtica

Obre a les Masies de Voltregà El Ganxo, un nou bar musical

Laia Sala, de Torelló, entra en un programa de formació financera de CaixaBank per a estudiants

L'equip de govern de Vic rectifica i no eliminarà els casals d'estiu municipals

Veïns dels ocupes del carrer Ges Avall de Torelló demanen que l'edifici es declari infrahabitatge

Carme Molist i Emili Vilamala, premiats per les seves fotografies