Les anàlisis que fa cada any el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona, apuntaven que aquesta seria una de les campanyes més productives de bolets dels últims anys. Els experts no s’equivocaven i, justament, va començar així, seguint els pronòstics, però la falta de pluges dels últims 10 dies sumada a episodis de vent i calor ha provocat un assecament dels boscos i que aquests dies costi trobar-ne.
“Als llocs humits del Ripollès, Osona i el Lluçanès n’hi ha, però estem en una fase baixa perquè tant l’aigua com la temperatura ens van en contra”, assegura el conegut micòleg i exalcalde de Planoles Enric Gràcia. Per a aquells qui vulguin intentar-ho detalla que a 1.700 o 1.800 metres aquesta setmana passada ell va trobar cep, rovelló i fredolic gros, i que a 900 i a 1.000 metres hi havia rovelló i començava a sortir alguna llenega. “Cal buscar al vessant nord i millor en terrenys silicis que calcaris, tot i que a finals de mes haurem de començar a mirar al vessant sud perquè començarà a fer fresca”, adverteix.
Un altre inconvenient d’aquests dies per als que s’aventuren a sortir a provar sort és que molts dels bolets estan corcats. “Com que ha sigut una temporada que va començar relativament d’hora i ha anat progressant sense buits, les mosquetes que ponen els ous als bolets han tingut una temporada llarga i cada 20 dies han multiplicat la població i corcat molts bolets”, lamenta Gràcia.
Per això el micòleg no dubta a qualificar la temporada “d’intermitent”. “Va començar molt bé al voltant del 15 d’agost i ara estem en un lapse”, diu. Tot i això, obre la porta a l’esperança: “Sempre, d’una manera o altra, acaba funcionant perquè acabarà plovent i sortiran bolets.” Puntualitza que “no serà explosiu”, però no dubta que “anirà bé i probablement s’allargarà en el temps i ens n’anirem a finals de novembre encara collint bolets”.
“En vaig a buscar tot l’any”
El santjoaní Francesc Anglada, en Siscu de ca l’Elvira, va iniciar-se en el món dels bolets abans de fer els 10 anys, ajudant el seu pare “perquè ens agradaven i perquè ell se’n venia per complementar el salari de la mina”. Amb els anys s’ha convertit en un expert boletaire i fins i tot l’any 2016 va escriure un llibre, Els bolets que ens mengem (Neurosi). “Molta gent s’ha quedat amb el rovelló, però jo m’he anat interessant per tots”, comenta. Tant és així que recorda com un dia va ser capaç d’organitzar una mostra gastronòmica amb els amics i els va fer tastar i endevinar fins a 33 espècies diferents. “Ara m’agrada molt collir el marçot o bolet de neu, perquè és molt difícil de trobar, i també la múrgola”, diu. Per menjar, en canvi, prefereix per aquest ordre el “cep, la bola de neu, el moixernó, el cama-sec i el fredeluc”.
Tot i que ara a la tardor és quan més espècies troba, “en vaig a buscar tot l’any ja que faig tota la província de Girona, des de la costa fins a la Cerdanya, perquè no tots es fan a la mateixa zona”. Per ell, sigui on sigui sempre representa “passar una bona estona”, fins i tot ara que costa de trobar-ne.
“Aquests dies van cars”
Com a bons boletaires que són no volen compartir els llocs exactes on van a buscar bolets, però expliquen que solen decantar-se per la Cerdanya i el Ripollès i a vegades també visiten el Berguedà o França. Enriqueta Guixaró i Josep Seuba, de Prats de Lluçanès, han anat tota la vida al bosc “perquè som de pagès”, però es van començar a dedicar amb més intensitat a la recerca dels preuats fongs a partir de la jubilació i ara fa 11 anys que en venen cada dissabte de setembre, octubre i novembre al mercat de Vic.
“Aquests dies van cars”, confessen. Tot i desplaçar-se fins a les zones que tenen més assegurades no amaguen que els costa, i això fa que tinguin el rovelló gros a 40 euros el quilo i el petit a 60, mentre que el cep ronda els 50 euros.
Tants anys d’experiència al bosc els han permès viure moments que recorden especialment, com el dia que van trobar una greixa a la collada de Toses o un altre quan van “caçar” una sabatera a Llagostera. Tenen clar que mentre puguin continuaran i, per ara, de clients no els en falten, a jutjar per la cua que dissabte esperava pacientment davant la seva parada.
