L’habitatge va ser el protagonista del ple de Vic de dilluns. I va ser-ho a través de dues mocions. Una feia referència a la creació d’un registre de pisos turístics i habitacions llogades a la ciutat (vegeu el final de pàgina) i l’altra, a la posada en marxa d’una unitat antiocupacions. Aquesta darrera va presentar-la el PSC. Tal com apuntava el seu portaveu, Josep Pou, les ocupacions “no només acabaven repercutint en els propietaris”, sinó també en les comunitats de veïns. I alguns d’aquests problemes “de seguretat i convivència” acabaven expulsant gent dels barris.
El text, que proposava actuar amb immediatesa davant d’una ocupació il·legal o crear un canal únic de comunicació i denúncia per als ciutadans, es va modificar lleugerament per aconseguir l’aprovació del govern. Inicialment s’havia presentat com una oficina, però després es va canviar i proposar com una unitat d’especialització integrada a la unitat d’habitatge ja existent.
La moció va prosperar amb els vots a favor del govern (Junts i Ara Vic), ERC i SOMI. La regidora d’Habitatge, Núria Homs (Junts), subratllava que les ocupacions són una preocupació per al govern i una “màxima prioritat”: “estem fent tot el que està a les nostres mans per erradicar-ho”. De fet, recordava que des de principis de mandat el govern actual ja havia posat en marxa una oficina d’habitatge per vetllar les males praxis. Tot i això, es va comprometre en nom del govern “a intensificar” la vigilància d’aquestes ocupacions i crear una unitat específica dins la unitat d’habitatge. De fet, actualment ja es vetllen les males praxis a través d’aquesta.
La responsable d’Habitatge reconeixia, d’altra banda, que el percentatge d’ocupacions “és relativament petit”, però “dona problemes i preocupa”. Seguint el text de la moció, remarcava que també reforçarien la comunicació perquè “molta gent no sap què hi pot fer l’Ajuntament”.
Per la seva banda, Xavier Farrés, d’Ara Vic, posava en relleu les “dificultats i perjudicis” que suposa tant per als propietaris per treure’s els ocupes de sobre com per als veïns que en pateixen les conseqüències. A part de demanar la inclusió de les inquiocupacions a la moció (aquelles en què el llogater té un contracte, però deixa de pagar), que no es va acabar incloent, el portaveu d’Ara Vic també va fer una crida als partits amb representació supramunicipal per pressionar en aquest sentit, ja que no és “només” una competència municipal.
Des d’ERC, en paraules de Viqui Terricabras, veuen la moció “com una millora als serveis que ja tenim a la ciutat”. Ara bé, més enllà “d’erradicar aquestes conductes” que porten problemàtiques al veïnat, Terricabras reiterava que l’Ajuntament ha de “garantir el dret a l’habitatge”. Per fer front a aquest repte, proposava, per exemple, ampliar els pisos de protecció oficial, buscar altres fórmules per mobilitzar els 2.000 pisos buits i continuar lluitant contra l’infrahabitatge.
Josep Anglada, de Som Identitaris (SOMI), opinava que les ocupacions han incrementat a Vic i “arreu” i s’havia de ser “més dur”: “No pot ser que un ocupa tingui més protecció que el que li ocupen la casa”.
Van oposar-se –i votar en contra– a la proposta la CUP i els Comuns. Des de la CUP, Quim Soler qualificava la moció de “demagògica i oportunista”. Reiterava que l’oficina d’habitatge ja disposa d’un inspector “per detectar les males praxis” i apuntava que la majoria d’ocupacions eren “legítimes”. Dels 170 pisos ocupats a la ciutat, segons Soler, la gran majoria eren de grans tenidors, que “també són màfies”. A part d’això demanava quin cost tindria la unitat o que fessin “la millor política”, que és “que tothom tingui accés a un habitatge assequible i digne”.
Arnau Martí, dels Comuns, per la seva banda, apuntava que la moció semblava més un anunci d’empreses de seguretat. Argumentava que, a part de tenir “tècnics que ja s’ocupen d’aquest tema”, les ocupacions anaven a la baixa: l’any passat a Catalunya havien disminuït un 18,1%, un miler menys que en el període anterior. També apuntava que en la majoria de casos eren pisos buits o sense ús residencial. Centrant-se en Vic, deia que l’any passat s’havien frustrat 36 intents d’ocupació. “Pensem que la moció no és útil, cal situar el focus en la feina que es fa”, concloïa.
