“Quan algú parla de suïcidi se l’ha d’escoltar, no evitar la conversa”

La salut mental és una qüestió que ens preocupa cada vegada més i que està a l’ordre del dia. El doctor Víctor Pérez Solà, metge psiquiatre, és l’investigador principal del projecte d’Aliança Europea contra la Depressió (EAAD-Best), que investiga sobre com atendre millor aquesta patologia i prevenir una de les possibles conseqüències més greus que té: el suïcidi. Ara, aquest programa pilot de la Comissió Europea es començarà a implementar a Osona i a llocs de l’Estat espanyol. Arrenca a Catalunya l’EAAD-Best, amb suport i recursos de la Unió Europea. Quan es destinen diners europeus a un projecte com aquest, és perquè es considera que, a Europa, la depressió i el suïcidi són un problema greu que s’ha d’abordar? La depressió en aquests moments és la primera causa de baixa. És la malaltia més relacionada amb el suïcidi, que és la primera causa de mort artificial. Per cada persona que mor per accident de trànsit, moren tres persones per suïcidi, i cada persona que mor per assassinat, moren 15 persones per suïcidi. Estem parlant d’unes 4.200 persones a l’any a Espanya i 614 a Catalunya el darrer any. L’última estadística que tenim, de l’any 2022, mostra 4.227 suïcidis a l’Estat espanyol; en qualsevol malaltia, es consideraria una epidèmia gravíssima. És una epidèmia que, a més, portem anys i anys suportant i que no hem aconseguit ni tan sols minvar. Estem en les mateixes xifres de suïcidi que fa 10 o 15 anys, malgrat que realment estem fent molts esforços; costa moltíssim vèncer aquestes dades. Com es concreta el projecte EAAD-Best per adobar aquesta situació? Ja té una aplicació, perquè ho estan començant a explicar a molts professionals de la sanitat. Per millorar el tractament de la prevenció de depressió en suïcidi no es pot fer només una cosa. El que es fan són intervencions a diversos nivells. Es fan diferents intervencions, i amb això hi ha països que han aconseguit disminuir de manera molt important tant el pes de la depressió com les taxes de suïcidi en la població. L’Aliança Europea contra la Depressió és el que anomenem una intervenció multinivell, que pretén millorar la detecció i el tractament de la depressió i disminuir les taxes de suïcidi. Aquest és essencialment l’objectiu. Som 26 països que portem 20 anys treballant. Ja fa uns anys que es va descriure aquest model multinivell; ara hi ha dos models d’aquest tipus que tenen evidència d’eficàcia. La Comissió Europea ha decidit implementar aquest procés eficaç a diferents zones d’Europa. Ara són tres països on comença a implantar-se, com farem ara a Osona, a diferents zones del país. A Osona serà pilot, però també s’aplicarà a altres llocs, entre ells algun de molt curiós per les dades elevadíssimes de suïcidi que té. Sí, s’ha implantat a València i a altres llocs com Alcalá la Real, que és una ciutat d’Andalusia que té les taxes més importants de suïcidi del país. Nosaltres tenim unes taxes de 8 per 100.000; en el cas d’Alcalá té unes taxes de 30 per 100.000. O sigui, se suïciden quatre vegades més persones que a la resta de l’Estat espanyol. No sabem per què passa això. Probablement, com sempre quant a salut mental, és multicausal; hi haurà una causa que tingui a veure amb la genètica i una causa que té a veure amb l’aprenentatge, i això és molt important. El suïcidi és una conducta que s’imita i cal tenir molta cura quan parles de suïcidi, perquè la gent ho pot imitar. Durant molts anys els mitjans de comunicació han intentat silenciar el suïcidi perquè causa aquest efecte d’imitació. Però no parlar-ne també pot ser contraproduent; on hem de trobar el punt d’equilibri? Fa uns quants anys que sabem que si no parles d’alguna cosa, no existeix. Del suïcidi se n’ha de parlar, i no només quan surten les dades de l’INE o quan es fa un projecte. Cal parlar-ne perquè és un problema que s’ha evitar, és una mort evitable. Però si no ho comuniques, difícilment s’hi posaran les mesures. Tot i això, s’ha de fer amb certes normes. De la mateixa manera que un periodista aborda el tema de les drogues, o la violència de gènere, es fa amb precaucions. S’han de comunicar de les dades de prevalença del suïcidi, però cal fugir molt de generar idees que poden resultar imitadores per a la població. El suïcidi, en la majoria de casos, és una decisió que va associada a una depressió? El suïcidi és una conducta, no una malaltia, i té molts components. Sens dubte, la que més s’associa amb el suïcidi és la malaltia mental. Hi ha malalties mentals d’alt risc, com l’esquizofrènia, l’anorèxia, el trastorn bipolar... i hi ha malalties que són tan freqüents que s’associen molt al suïcidi, com és la depressió. No estem parlant de la malaltia que més risc té, però com que la depressió és tan freqüent, és la malaltia que més s’associa amb el risc de suïcidi. El fet que la depressió sigui una malaltia és una idea que ens ha costat d’assimilar. Encara hi ha gent que pensa que totes les malalties mentals tenen a veure amb problemes. La malaltia mental té a veure amb problemes, però també amb causes socials, i amb canvis al cervell. No tenim l’anatomia patològica o el biomarcador que tenen altres malalties com el Parkinson o l’Alzheimer. En el cas de la depressió, no ho tenim, però sabem que també suposa canvis en el cervell. Aquest programa europeu tindrà diferents nivells d’aplicació. Com es traduirà? Si vols aconseguir alguna cosa en aquesta àrea, hem de fer diferents intervencions alhora, que són sinèrgiques i augmenten l’eficàcia. En el cas de l’Aliança Europea contra la Depressió, hi ha quatre nivells d’intervenció. Un és l’atenció directa a les persones de risc, que són aquelles que pateixen alguna malaltia mental o bé ja han intentat suïcidar-se abans. En el cas d’Osona és molt fàcil, perquè a l’hospital hi ha una intervenció molt eficaç i ben preparada des de fa molts anys. La següent intervenció té a veure amb el que estem fent aquí Osona: és important que hi hagi una presentació perquè tota la ciutadania s’adoni que estem fent una intervenció. L’objectiu és informar sobre els riscos que té la depressió i el suïcidi i influir sobre les persones que prenen decisions. A tots els projectes europeus on s’ha fet, intentem comptar amb persones que són líders allà on són: artistes, polítics, esportistes... Gent que sigui coneguda i que pugui donar a conèixer aquesta campanya. El tercer nivell són els mitjans de comunicació. Ens interessa molt que els mitjans siguin conscients que si no es parla d’això, no se soluciona. I el quart nivell, que és el més important de tots, és comunicar a la ciutadania que la prevenció del suïcidi és un treball de tots. Un dels grans èxits que hi ha hagut quant a morts evitables són els accidents de trànsit; s’ha aconseguit amb els cascos, el cinturó, les multes, el fet que et treguin el carnet... Però hi ha un factor determinant, i és que quan beus més alcohol del compte, sempre hi ha un amic que et diu que així no et deixa agafar el cotxe. Amb el suïcidi hem d’aconseguir que passi el mateix. A més, les enquestes diuen que la majoria de persones que han tingut idees suïcides ho han comunicat a la família i als amics, i la resposta que han rebut és “no diguis aquestes ximpleries”. No només això, sinó “com vols pensar en això, si tu tens una feina, uns fills preciosos, una dona que t’estima...”. Això és fatal per a algú que està pensant en el suïcidi, perquè aquests arguments fan que se senti encara més culpable. Aquestes persones també et diuen que habitualment la gent no vol parlar d’aquest tema. Quan una persona parla de suïcidi se l’ha d’escoltar, fer-li cas i fer allò que faries amb qualsevol persona que té un problema: posar-la en un lloc segur, ajudar-la a buscar ajuda, i després preguntar-li com es troba. Això, amb els malalts amb idees de suïcidi, no passa, perquè la gent no en vol parlar. Són coses molt elementals i de sentit comú. Hi ha una feina que vam fer a l’Aliança Europea que va ser espectacular. Vam decidir buscar quins eren els professionals no sanitaris que eren millors preveient el suïcidi. Ho vam fer a tot Europa, en altres projectes europeus. Més enllà de la família, que lògicament és important, els que van tenir més resultats detectant el risc de suïcidi van ser els perruquers i les perruqueres; són la gent que et coneix i et veu. També van tenir bons resultats els cambrers, concretament dels pubs anglesos i irlandesos, perquè la clientela és allà, els coneixen, i saben quan hi ha canvis. Cal aconseguir transmetre a la població que el suïcidi és un tema de tots, i que tots ens hem de mullar per prevenir-lo.

“Quan algú parla de suïcidi se l’ha d’escoltar, no evitar la conversa”

“Costa molt veure una ciutat governada amb uns criteris allunyats de les necessitats reals”

“Aquest 2026 és un any de tocar una mica de peus a terra a Prats”

“Hem començat un projecte per fer un aparcament i que la gent no passi pel mig de cases o finques”

“No s’arriba als 50.000 habitants d’avui per demà. Al govern de Vic falta visió de futur”

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

La N-260 continua tallada fins dilluns "com a mínim" per l'esllavissada a Sant Joan

Detingut per una agressió sexual a Sant Joan de les Abadesses

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Detenen el lladre d'una bicicleta a Vic gràcies al GPS

Apaguen un foc al jardí d'una casa de Tona

Vic tanca un grup d’I3 a l’escola La Sínia i Manlleu, al Puig-Agut

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló