Fina Campàs és una dona plena de canvis, que va haver de sepultar una història per poder ser per primera vegada ella mateixa, un procés transitori que va implicar canvis socials, legals, físics i emocionals. Un de molts casos en què la pressió social és tan forta que l’única alternativa és fugir del que no et deixa consolidar-te com a persona. Aquests canvis que fas per expressar el teu gènere de vegades comporten un rebuig de la teva família i del món, però allò que més ha d’importar ets tu. Així com va dir una vegada l’activista Lohana Berkins: “En un món de cucs, cal tenir molt de valor per ser papallona”.
Com a societat hem marginat els col·lectius vulnerables que lluiten tota la vida per una oportunitat d’autonomia econòmica i una vida digna. En aquest cas el col·lectiu trans ho ha tingut molt difícil, perquè entre les seves problemàtiques en l’àmbit sociolaboral es ressalta, la manca ocupació estable, falta de formació, discriminació, estigmes i prejudicis. Sense anar-nos-en gaire lluny tenim el cas de la Fina Campàs que en 15 anys només ha tingut una feina amb un contracte d’un any. I això gràcies al fet que es va crear un pla d’inserció laboral per a persones trans, és a dir, que si aquest no existís, ella encara seria una aturada més del 46,5% de persones trans que estan a l’atur.
Tot i que la llei trans aprovada al Congrés dels Diputats parla de la igualtat real i efectiva de les persones trans, fora del paper els canvis van lents, les persones trans encara són marginades, poc recolzades; no obstant això, s’han fet passos grans que també mereixen ser esmentats, un dels quals és la despatolització de transsexualitat. Gràcies a aquesta llei, s’han prohibit les teràpies de conversió a tot el territori nacional.
“Va a ser com començar una nova vida”
Fina Campàs amb aquesta frase ens permet entrar una mica en la seva història, aprendre’n.
Durant el seu procés de “transició”, que va iniciar entre el 2010 i el 2012, les pressions socials van augmentar progressivament, a més del contundent rebuig de la seva família, que va donar com a resultat que hagués de marxar de Vic cap a Barcelona, un lloc una mica més divers.
Tot i això es va haver d’enfrontar també a adversitats, entre elles la dificultat per entrar al món laboral, per dues raons, la manca de formació en no tenir un títol universitari i ser una dona trans. Encara que ha estat un camí rocós, ella ha tornat a Vic després de molts anys sent una dona diferent.
Per què diferent? Això és pel fet que els seus èxits com a fundadora i co-fundadora d’associacions que han aconseguit equilibrar una mica la diferència que trobem entre la mentalitat de persones de la “Catalunya interior” que tenen una mentalitat més tradicionalista i la “Catalunya exterior” que és una mica més “oberta”. Així mateix, ha aconseguit la creació d’una plataforma que té com a objectiu transformar la salut, que per anys ha vist la transsexualitat com una malaltia. Tots aquests èxits li donen una seguretat per retornar a Vic, amb moltes idees, projectes i plans perquè les persones trans deixin de ser marginades.
En definitiva, encara queda molt camí per recórrer, punts per explicar i persones com Fina Campàs que són la mostra d’apoderament per escoltar.
{{ comment.text }}