Xavier Martínez, de Taradell, fa anys que va a pescar al pantà de Sau. Aquesta afició va començar a practicar-la des de ben petit. “Vaig deixar-ho un temps i m’hi vaig tornar a enganxar fa uns cinc anys”, explica. Com que li queda a mitja hora en cotxe, s’apropa fins a aquest embassament quan té “una estona a les tardes o els caps de setmana” i prova sort “des de Roda de Ter fins a la mateixa presa”. Hi pesca sandres, silurs o carpes. “Desconnecto de la feina i gaudeixo de la natura i de la petita adrenalina de la pesca”, afegeix.
Ara, fa un parell de mesos que no pot anar-hi. Quan es va iniciar el desembassament de Sau a Susqueda, la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, que penja del Departament d’Acció Climàtica, va prohibir la pesca a la zona.
Durant aquest temps, Martínez, doncs, ha hagut d’anar a altres embassaments “no tan propers”, com el de Sant Ponç, a Clariana de Cardener (Solsonès).
Es va decidir prohibir la pesca per les consideracions que va fer l’ACA sobre la perillositat de les vores del pantà pel fang que hi havia. “Ara la situació és totalment diferent”, explica Carles Royo, remarcant que l’embassament està per sobre sis punts i “les vores estan seques, no hi ha vegetació i no representa cap perill per als pescadors”.
Per tot plegat, aquests pescadors, agrupats en el Moviment d’Acció per a la Pesca Esportiva i la Biodiversitat (MAPEB), demanen “tornar a pescar com fèiem abans” al pantà. De fet, fa uns deu dies, van fer una petició oficial a la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi. La van fer conjuntament amb altres afectats per la prohibició, com els negocis de caiac al pantà.
De moment no han obtingut resposta. EL 9 NOU, que s’ha posat en contacte amb el Departament, encara tampoc.
L’entitat, que té uns 300 socis, va néixer arran del transvasament i el buidatge de peixos a Sau. “Va ser l’excusa per unir-nos. No hi ha cap entitat a Catalunya que defensi els pescadors recreatius i era necessari que existim com a associació”, remarca Royo, que és secretari de MAPEB. Generalment, la pesca s’organitza a través de clubs o societats de pesca local que tenen el seu tram particular i també hi ha la Federació de Pesca Catalana, que abraça més la branca competitiva. “Entre aquests dos nivells cal que fem un front comú.”
D’altra banda, l’entitat també vol treure de sobre la mala imatge que tenen els pescadors recreatius, associada als furtius. Tal com explica Mònica Mateo, pescadora habitual a Sau, “ens engloben a tots al mateix sac quan no és així”. “Quan venim a pescar, volem el nostre entorn net i per això, moltes vegades, netegem, recollim i ens emportem els residus a casa.”
Com tothom, cada vegada que veuen ploure, s’alegren que els rius tornin a baixar plens i el pantà de Sau recuperi el seu estat. Ara només els falta que els deixin tornar-hi a pescar. “Esperem que sigui al més aviat possible i així poder tornar a gaudir d’aquest embassament”, conclou Martínez.
{{ comment.text }}