Després d’una primavera plujosa que deixava enrere els pitjors moments de la sequera, la Generalitat va decidir el juliol de l’any passat rebaixar les restriccions d’ús d’aigua a Osona, el Ripollès i el Lluçanès, que van passar de l’estat d’excepcionalitat al d’alerta, i ara les tres comarques han fet un pas més i s’han situat en fase de normalitat, cosa que vol dir que deixen de tenir limitacions.
El govern va anunciar la decisió dimarts després de l’episodi de pluges dels últims dies, que ha situat les reserves d’aigua de les conques internes fregant el 50%, amb embassaments com el de Sau per sobre del 40% i amb l’aigua encerclant novament l’església de Sant Romà quan només quinze dies enrere el pantà es trobava al 6%.
L’excepció són Rupit i Pruit, Vilanova de Sau, Sant Sadurní d’Osormort, Viladrau i Espinelves, que ara es troben en fase d’alerta amb un consum que no pot ser superior als 230 litres per habitant i dia, mentre que al Moianès, els pobles de Collsuspina, Moià, Castellcir, Sant Quirze Safaja, Castellterçol i Granera han decidit per voluntat pròpia mantenir-se en fase d’excepcionalitat.
“És un inici de desescalada de restriccions per sequera, però fet amb tota la prudència perquè quan sortim d’una fase puguem garantir que la sortida és estable i no ens hem de veure abocats a escenaris de restricció”, deia la portaveu del govern, Sílvia Paneque.
El missatge és el mateix que llançava el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Josep Lluís Armenter, que dimecres va participar a una de les ponències del sisè Congrés de l’Aigua de Catalunya, que s’ha celebrat aquesta setmana a Vic per primera vegada.
“És una bona notícia per tothom començar la primavera amb les reserves com les tenim, però vull apel·lar a la prudència. La desescalada s’ha fet pensant en els sectors on la sequera ha tingut més impacte com el sector agrícola i l’industrial i on ara alleugerim les mesures”, detallava Armenter en referència a unes restriccions que es van activar el juliol del 2022.
El màxim responsable de l’ACA va explicar així mateix que tot i la millora de la situació continua endavant el pla d’actuació del govern fins al 2031 que preveu diverses inversions a l’Àrea Metropolitana i el litoral, com la recuperació de pous i la construcció d’estacions de regeneració d’aigua, per fer front a futures situacions similars.
Armenter assegurava “que s’han d’anar fent fases i tot ha d’anar penetrant després cap a la Catalunya interior”. L’objectiu de la Generalitat amb aquestes actuacions, que també inclouen continuar millorant l’eficiència de les xarxes de distribució amb la reducció de fuites, és capgirar la proporció de consum d’aigua i “poder disposar d’un 70% de recurs d’aigua nova i un 30% de recurs natural”, just al revés que en l’actualitat.
Unes mesures que no agraden a la Cimera Social de l’Aigua, de la qual formen part entitats com el Grup de Defensa del Ter, i per això aquesta setmana es van reunir amb el govern, amb qui van acordar revisar el Pla Especial de Sequera i posar en marxa consells de conca com a eina de participació en la gestió de l’aigua.
Es queixen de les inversions en dessalinització i regeneració “que preveuen un 50% més d’aigua de la necessària” i diuen “que cal planificar amb dades, rigor tècnic i avaluacions d’impacte”.
El congrés de Vic, que era d’àmbit català, es va fer sota el lema “Aigua: convivència i supervivència” i va comptar amb una vuitantena més de representants del sector que van participar a 15 ponències, 4 taules rodones i 26 comunicacions.
La iniciativa, impulsada per l’Associació Catalana Amics de l’Aigua amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vic, el Consell Comarcal d’Osona i Aigües Vic, buscava ser un punt de trobada i debat sobre el paper de les administracions i les empreses en la gestió dels recursos hídrics i el canvi climàtic.
{{ comment.text }}