“Són unes proves molt petites en comparació amb el centenar d’exàmens d’ESO i Batxillerat”

Jesús Maria Prujà és el Cap de l’Oficina d’Accés a la Universitat del Consell Interuniversitari de Catalunya. Llicenciat en Dret i Ciències Polítiques i Sociologia, a més d’haver-se format en Publicitat i Relacions Públiques, treballa per a l’administració des de l’any 1987. Sempre ha ocupat càrrecs vinculats a l’accés i la inscripció a la universitat. Hi ha cap novetat important en les proves d’accés a la universitat d’aquest any?Seran una continuïtat de les del 2020, quan va esclatar la pandèmia i ens vam haver d’adaptar al context de no presencialitat. Això vol dir més optativitat, que els estudiants puguin triar entre diversos exercicis. La diferència és que aquest cop no caldrà portar mascareta i que, en comptes de tenir els tribunals molt repartits arreu de Catalunya, tornarem a concentrar les proves en universitats. Veient que baixa la incidència de la covid, s’havien arribat a plantejar algun canvi en el sistema?El funcionament de les proves s’ha de preveure amb el temps necessari perquè els estudiants de primer de Batxillerat sàpiguen amb què es trobaran en acabar segon. Els canvis en profunditat no es poden improvisar ni implantar d’un dia per l’altre. Amb les ponderacions ens n’anem a quatre anys, de manera que un alumne de 3r o 4t d’ESO amb una perspectiva clara de futur ja té molta informació de les assignatures que més nota li sumaran segons el que vulgui estudiar. La pandèmia ha repercutit en la voluntat dels joves d’accedir a l’educació superior?A efectes de nota no ho hem percebut. El Departament de Recerca i Universitats va ser àgil a l’hora d’adaptar les proves al que estava passant a escala mundial. La previsió que tenim és que aquest 2022 tampoc hi hagi canvis destacats, perquè el sistema no haurà canviat tant. Si alguna cosa s’ha vist afectada, en tot cas, és el batxillerat, no les proves, que les preparen conjuntament professors d’universitat i Batxillerat que ja saben d’on venim. Apostem per un sistema garantista que eviti grans diferències d’un curs a un altre. Hi ha equilibri entre l’alumnat que accedeix a la universitat havent fet cicles formatius i el que ve de Batxillerat?Fa molts anys que a Catalunya es mantenen les mateixes corbes. Fins al 2009 parlàvem només d’accés a la universitat; ara, d’accés i admissió. L’accés vindria a ser la portada d’entrada i l’admissió, la nota que et permet triar exactament el que vols. El primer està regulat per reials decrets llei que fixen que hi ha d’haver igualtat entre els estudiants que han passat per Batxillerat i les PAU i els que acrediten la mitjana des de cicles formatius. Uns i altres competeixen per les mateixes places. És una norma estatal que hem de complir. On sí que incidim és en l’admissió, com ponderen determinades assignatures a l’hora de triar estudis. Posem un exemple pràctic de Medicina: un alumne procedent d’un cicle formatiu de grau superior amb un 10 i un de Batxillerat que hagi superat la fase general de les PAU amb un 9 després s’han d’examinar de matèries específiques com biologia o química. És l’única manera d’aconseguir la sobrepuntuació que s’exigeix. Aquesta carrera, la de Medicina, que justament es pot estudiar a Vic, continua sent de les més demandades, oi?Consta entre les que requereixen una puntuació de més d’un 12 sobre 14, però els estudis amb la nota de tall més alta de Catalunya són els simultanis de Física i Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona. El motiu és que només disposen de 20 places. Si en fossin 100, la puntuació per entrar-hi baixaria. Sí que és veritat que medicina, i les ciències de la salut en general, sempre desperten interès. Aquest any, com que han incrementat les places d’infermeria en 600, veurem baixar la nota de tall. Es podria fer el mateix amb medicina?Fa 37 anys que em dedico a l’accés i la preinscripció universitària i puc assegurar que aquest tema no és de fàcil solució. Perquè tothom amb interès i voluntat pogués entrar per nota al grau de Medicina convindrien milers de places que cap govern català, espanyol ni mundial crearà. Les facultats de medicina han de complir una sèrie de requeriments molt exigents en pràctiques, instal·lacions, qualitat… Catalunya ha fet molts esforços en aquest sentit, entre els quals obrir la de Vic, però acaben venint estudiants espanyols i europeus que també ocupen places d’aquí. Això és legítim, perquè si formem part d’Europa són per a tothom, però ens acaba de demostrar que mai n’hi haurà prou. En qüestió de gènere, detecten canvis en l’accés a la universitat?La diferència entre la quantitat d’homes i dones fa molts anys que l’arrosseguem a les enginyeries. A la Universitat Politècnica de Catalunya s’han tirat endavant programes específics per revertir-ho, però no sabem per què l’oferta mai acaba de despuntar entre les noies. A medicina, en canvi, sí que ha crescut la presència femenina. Penso que el que determina tot això és el mercat. Avui en dia ningú es plantejaria fer una clivella d’admissió als estudis en funció del gènere. Preveuen que a causa de la davallada demogràfica dels propers anys també baixi el segment d’edat susceptible d’entrar a la universitat?Ara per ara no, aquest 2022 el nombre de persones que faran les proves serà molt semblant al de l’any passat. Nosaltres fa temps que no correlacionem el nombre de supervivents de 18 anys amb més o menys població universitària. "Amb el sistema d'accés, poca cosa hi podem fer. Ens ve regulat per decret llei" Les PAU continuen sent l’única o, si més no, la fórmula possible per mesurar aptituds a l’hora d’accedir a estudis superiors?Amb el sistema d’accés poca cosa hi podem fer, ens ve regulat per decret llei. De moment, a l’Estat espanyol no hem estat capaços de trobar-ne cap d’alternatiu. No vull especular amb futuribles. Tenim el que tenim i treballem perquè funcioni com més dignament millor. Les PAU les acaben superant un 96% dels alumnes.Exacte, i són unes proves molt petites en comparació amb el centenar d’exàmens que han fet durant l’ESO i el Batxillerat. Entenc que canviar d’escenari provoqui nervis o tensió, però qui té bona nota a Batxillerat, té bona a les PAU. Els casos que això no es compleix són extremadament rars.

“Són unes proves molt petites en comparació amb el centenar d’exàmens d’ESO i Batxillerat”

Illa: “És necessari que hi hagi centres punters com el BETA fora de Barcelona”

La Farga incorpora l’exconsellera Natàlia Mas al consell d’administració

La Guàrdia Civil atribueix al gerent de l’empresa que gestiona el Fitó de Seva irregularitats ambientals i possibles delictes en la gestió de residus

Bones sensacions en les rebaixes d’hivern a Vic després d’una excel·lent campanya de Nadal

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

Tres robatoris en tres mesos: "Ens sentim desemparats"

Fuig d'un control, condueix temeràriament per la C-37 i l'atrapen a Sant Vicenç amb 43 quilos d'haixix

Tres detingudes a Vic per robar en cases d’arreu de Catalunya amb un botí de 142.000 euros

Vuit empreses d'Osona i el Lluçanès, entre les millors pimes de l’Estat

Enxampats saquejant cotxes a les discoteques a Gurb la nit de Cap d'Any

Aparatós accident d'un camió de potassa a la carretera de Vilanova de Sau

Dos detinguts amb 20 embolcalls de cocaïna a Vic

“A la nonne!” | Així ha sigut la 81a cavalcada dels Reis d'Orient a Vic

Osona Ripolles

Francesc Giné, nou director general de Grup Gepork