Talent femení amb segell de Malla

Malla és un municipi planer, amb poques formes de relleu a banda del Clascar, el Puigllampat i el Serrat del Vilar, però ara mateix hi ha un elenc de dones joves que fan sobresortir el poble i que han portat el seu nom arreu del món. Un exemple: aquest any, la campanya de Nadal de l’Ajuntament de Barcelona l’ha dissenyat la il·lustradora Olga Capdevila, que ha comptat amb l’ajuda de la també mallenca Irene Solà a l’hora de bastir els personatges i el llenguatge que fan servir. L’anècdota demostra que des d’un municipi de 270 habitants es pot dominar la gran ciutat i totes dues la van explicar divendres en el transcurs d’una taula rodona al costat de la científica Núria Casacuberta i la directora i guionista de cine Clara Roquet. S’asseien juntes quatre dones nascudes a Malla que ja havien passat abans per l’Espai Pratdesaba, però que fins ara no havia estat possible de fer coincidir per comentar com excel·leixen en els seus àmbits professionals o què els ha portat a mantenir el vincle amb el poble malgrat que entre totes han voltat més de mig planeta. Els últims sis anys Solà els ha passat a Londres, però des de mitjan 2019 torna a estar instal·lada a Malla. És l’única. Roquet i Capdevila viuen a Barcelona i Casacuberta, en un petit poble al sud de Zuric (Suïssa). Amb el municipi que les va veure créixer cadascuna hi té el seu llaç: des de la família fins al paisatge, la vista dels camps de conreu o el ritual de sortir a córrer tot just posar-hi els peus, però sí que comparteixen que ser de Malla ha estat transcendental en la seva manera d’entendre la vida i plasmar-la després al cinema, el dibuix o la literatura. Un pòsit indeleble que Roquet equiparava divendres a un “jardí interior ple d’imatges: la boira, els estius àrids... I personatges mítics que et queden gravats per sempre a la memòria”. Juntament amb Solà, que ara està escrivint la seva tercera novel·la, recordaven que havien marxat a estudiar a Barcelona deleroses d’històries –“semblava que les grans coses passaven a les grans ciutats”– i que amb el temps i la perspectiva de la distància s’havien adonat que el que realment volien explicar era allò que tenen mamat d’anys. “Els avis i els pares ens han transmès històries fabuloses i tot un llenguatge únic. Quan escrivia cosetxar o ensilar els correctors m’ho marcaven, però les paraules que volia que sortissin al llibre eren exactament aquestes”, assegurava Solà. Capdevila, per la seva banda, va parlar de Malla com un “espai d’equilibri quan la gran ciutat satura” mentre que Casacuberta, que estudia la relació entre el canvi climàtic i els corrents marítims, hi aportava un contrapunt des d’una altra realitat, la de qui ha assumit que el seu futur professional no és ni tan sols al país on va néixer: “El projecte va sorgir arran de l’accident nuclear del 2011 a la central de Fukushima i requereix d’una maquinària molt especialitzada, una gran universitat... I aquí no s’està invertint en recerca”. Tot i això, també va admetre que a Suïssa s’hi ha buscat una Malla virtual, ja que viu en un poble petit amb “valors vitals” similars als que al cap dels anys li han servit per entendre “què vol dir menjar mongetes de l’hort de l’avi en comptes d’haver-les de comprar”. Literatura, cine, ciència o il·lustració: totes quatre excel·leixen en els seus àmbits professionals La taula rodona la va moderar la periodista Sara Blázquez i també va servir per reivindicar la necessitat de mirar i explicar el món amb ulls i veus femenines. És en aquest sentit que Capdevila comentava, per exemple, que “a les il·lustradores se’ns grava molt, sobretot en el cas de grans marques, perquè ho veuen com una manera fantàstica d’aconseguir publicitat. Em vaig adonar que a mi em demanaven per venir a l’estudi tot sovint i als meus companys nois, mai”. Roquet, que estrenarà el seu primer llargmetratge l’any vinent, va incidir en la falta de referents de dones directores al cinema en català, una manca que va viure de petita però que considera que ara s’ha capgirat com un mitjó, “senyal que les coses s’estan fent bé”. Després de gairebé una hora de conversa revivint també aventures dels casals d’estiu o guerres amb ous podrits entre "tribus", la taula rodona la van tancar preguntes del públic que omplia el teatre. Intervencions entre còmplices i enginyoses que van acabar descabdellant altres facetes de les protagonistes, com ara que la Clara Roquet acabada d’arribar a Barcelona era poc amiga dels ascensors o que una de les primeres feines remunerades de Capdevila va ser copiar “segells de discoteques i concerts” per entrar sense pagar.

Talent femení amb segell de Malla

Neguit entre els treballadors de Leche Pascual per la reconversió de la planta de Gurb a la producció de mozzarella

Joan Canó serà el candidat de Fem Taradell-ERC

Gran èxit del Campionat Social Doble Sèniors al Golf Montanyà

Bon balanç del Gimnàstic Osona-Garrotxa a la prova de la Copa Catalana de Lleida

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Una carta diària durant 25 anys

Una cadena humana trasllada els llibres de l'antiga biblioteca de Centelles a la nova

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

Madrid s’obre a vendre l’edifici del CAP de la Divina Pastora i Vic vol obtenir-lo gratuïtament

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb

Què li ha passat a la Pilarin?

Què està passant amb els tractors a Osona?

Can Villaura de Ripoll, cent anys de cuina casolana