“Tard o d’hora plourà”

“Tornarà a ploure?” Aquesta va ser la pregunta entorn a la qual va girar la taula rodona celebrada diumenge al migdia al teatre de Malla i que va comptar amb la presència de Sarai Sarroca, presidenta del Servei Meteorològic de Catalunya, i Mònica Usart, meteoròloga a RAC1 i RAC105. A la xerrada hi van assistir una setantena de persones i al llarg de l’acte didàctic es van compartir, entre les ponents i el públic, diverses preguntes, pensaments i inquietuds sobre la situació greu de sequera que travessa Catalunya. En declaracions a EL 9 NOU, Sarroca assegurava abans de començar que “fruit d’aquesta sequera inèdita hi ha molta informació, però també molta desinformació”. En aquest sentit, assegurava que la meteorologia encara té “un grau d’incertesa relativament alt”, sobretot quan es parla de previsions a més llarg termini. “Els models meteorològics encara tenen molta feina a fer, però sí que hi ha una fiabilitat força alta per a previsions a més curt i mitjà termini.” Preguntada per la previsió de futur donada la situació greu de manca de pluges, Sarroca sentenciava que els models estacionals “no són encara gaire optimistes”, i detallava que ens trobem en una situació inèdita des que es tenen dades, el 1916, i que segons els pronòstics “encara no veiem el final del túnel”. Tot i això, va voler mencionar que a la primavera “sí que podríem tenir alguns episodis de precipitació que podran aturar una mica el cop, però no treure’ns d’aquesta situació de sequera”. Usart, per la seva banda, i en resposta a la pregunta de si tornarà a ploure o no, afirmava que “tard o d’hora tornarà a ploure”, però va matisar que ara per ara “estem en un escenari desconegut”, i que ens haurem d’adaptar a aquesta situació canviant d’hàbits o trobant varietats d’aliments que aguantin les noves condicions, entre altres mesures. La solució podria passar per la regeneració de l’aigua, que consisteix en el tractament i aprofitament de les aigües residuals, “per no dependre tant de la pluja”. Al llarg de la xerrada, la preocupació per l’augment de les temperatures i la manca de precipitacions van ser alguns dels punts cabdals que les meteoròlogues van tractar. Preguntades pel públic sobre les possibles causes que ens han portat fins aquí, Usart explicava que la zona del Mediterrani “és una zona d’extrems; tenim èpoques tant de sequera extrema com de pluges torrencials”. En aquest sentit, totes dues meteoròlogues coincidien que el canvi climàtic provoca que aquests dos extrems “es vagin allunyant”, i que per aquest motiu “les sequeres, quan arriben, cada vegada poden ser més llargues i i més dures”, i que quan arribi la pluja “cada cop sigui més torrencial”. En relació amb aquestes futures pluges, Sarroca també apuntava que “és probable que l’episodi de sequera acabi amb d’inundacions com el Glòria”, perquè tenir un seguit de pluges estables durant dies “és molt més improbable”. Usart també va voler apuntar que “és més fàcil predir una situació estable que una d’inestable”, i que, per això, a vegades és complicat predir correctament la data o el punt exacte de les precipitacions.

“Tard o d’hora plourà”

El pantà de Sau, per sobre la mitjana dels últims 10 anys

La sequera i la teoria del pèndol

El canvi radical de Sau: de l’embarcador sec al campanar gairebé amagat sota l’aigua

La Generalitat tria l’icònic campanar de Sau per anunciar la fi de les restriccions d’aigua

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Lamine Yamal i Inés García, a Sant Joan de les Abadesses, amb els seus dos nous “nens"

Troben mort un conegut veí de Viladrau

Aliments que ajuden a mantenir els ossos forts

Entitats i veïns del barri d’Osona de Vic demanen una solució per evitar el desnonament d’11 famílies

Roben material dels Bombers de Vic

Ja són a Vic els Motards Independentistes

Segon premi de la Loteria Nacional, venut a Taradell

“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

Ripoll commemora la Diada amb una glossa de Ramon Cotarelo al monestir

Adjudiquen les obres de la plataforma PRIMA de Gurb per 6,7 milions