“Tenim la tempesta perfecta perquè els pagesos pleguin”

Oriol Rovira (Oristà, 1996) és, des del setembre passat, coordinador d’Unió de Pagesos a Osona i el Lluçanès. Segueix una nissaga dedicada al sector primari i anteriorment formava part dels Joves del sindicat i de la permanent a la Catalunya Central. Aprofundim en els reptes del moment. Unió de Pagesos es va manifestar dimarts a Banyoles per denunciar el tracte de la gran distribució cap al sector lleter. Què pretenen amb les mobilitzacions?Fer visible la problemàtica que està patint ara mateix el sector lleter i que la gent sigui conscient de l’abús que en fa la gran indústria. S’està pagant el litre de llet a 54 cèntims i el preu de cost oscil·la entre els 56 i els 58 cèntims. Ja estem una altra vegada com fa un any, pagant per sota del preu de cost i, per tant, no estan respectant la llei de la cadena alimentària que diu que no es pot pagar el preu del producte per sota del preu de cost. Els consta si la Generalitat fa les inspeccions?Sí, però no estan aplicant bé les sancions. Penso que tampoc ho volen fer bé del tot. Volen satisfer, alhora, pagesos i indústria i això és molt complicat. La valoració que haurien de fer és que si cada cop hi ha menys ramaders de llet, arribarà el dia que potser no tindrem llet a Catalunya. I el dia que l’haguem de portar tota de fora, què passarà? Haurem de pagar tres vegades el que val ara? O com gestionarem la importació de la llet? Moltes hores ens omplim la boca de sobirania alimentària i de mantenir la pagesia al territori, però no la defensem o si més no no es veu reflectit en les accions de l’administració. Han denunciat tres cadenes de supermercats (Mercadona, Bon Preu i Lidl) a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència perquè sospiten que han estat pactant el preu de la llet de marca blanca.Sí, encara que ells diguin que no, els preus al lineal del supermercat en els últims quatre anys pràcticament han estat estables i iguals a les diferents cadenes. Per tant, considerem que aquests preus estan pactats i que estan fent un mal ús del poder que tenen, perquè ostenten una gran quota de mercat. Bona part de l’alimentació dels animals és el farratge que conrea el mateix ramader. A causa de la sequera, però, no s’està collint el que tocaria. Fins a quin punt és preocupant?En les vaques, el cost de l’alimentació és un 70% del cost total de l’animal. Per poc que pugi el preu de l’alimentació, repercuteix molt en el cost del litre final. Aquest any s’han reduït molt les produccions de farratge, s’ha apujat molt el preu, i els ramaders estan fent molts esforços per aconseguir menjar i allargar la capacitat d’alimentació de les vaques. Si, a més, ens redueixen preus, produir llet tornarà a ser insostenible. I això porta a la reducció del tancament de granges, i el sacrifici de caps abans d’hora.Sí, està passant. Hi ha ramaders que estan sacrificant animals que potser es continuarien tenint, però davant la incertesa general s’opta per sacrificar-los. La collita d’hivern, que garanteix l’alimentació de bona part de l’any, ha estat dolenta. Les pluges poden afavorir els cultius d’estiu? És una porta a l’esperança?Normalment, la collita d’hivern és la principal. No fas per a l’alimentació de tot l’any, però sí per a la majoria. La collita d’estiu és de més a més, però no pots confiar que et salvarà l’any. Aquestes pluges permeten tenir l’esperança que quan es comencin a plantar aquests farratges d’estiu, si més no el seu naixement sigui bo. La campanya del cereal tampoc ha estat bona…Com que no era viable esperar a la sega per Sant Joan, molt cereal ja s’ha recol·lectat per poder-lo destinar a alimentar bestiar. Segurament es collirà menys del 50% de les hectàrees de cereal. Les ajudes anunciades pels governs espanyol i català són suficients per pal·liar la situació?Són necessàries, però segurament no són suficients. Els dos governs han de ser conscients que la pagesia està en un moment molt crític i molts pagesos depenen d’aquestes ajudes. Si no poden sobreviure durant aquest any que ve, molta gent que ja sigui gran pot tirar la tovallola. Tenim la tempesta perfecta perquè els pagesos pleguin. Hem de mirar que no sigui així. L’Estat hauria de posar tots els recursos necessaris per evitar-ho. Estem en negociacions. Vostè, però, és molt jove. Pràcticament acaba de començar.El futur és molt incert. Cada cop el sector s’està industrialitzant més i és més de grans empreses. La petita pagesia té un risc més alt de desaparèixer. Personalment, soc pagès per vocació. Ho he viscut tota la vida, m’estimo la pagesia, és la meva manera de viure i lluitaré per seguir fent aquesta feina. Però tampoc em cauran els anells si un dia he d’agafar i tancar la paradeta. Si no surten els números, potser haurem de canviar de sector dins la pagesia o deixar de ser-ho. El que tinc clar és que tinc ganes de lluitar i poder seguir treballant.

“Tenim la tempesta perfecta perquè els pagesos pleguin”

Granollers de la Plana, el punt de trobada de la pagesia

Josep Espona, nou president de la Cooperativa Plana de Vic

Fira de Sant Isidre a Granollers de la Plana, sense boví

La festa major de la Revolta a Barcelona s’allarga 24 hores

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

“Si quan estava fent el Tour m’haguessin dit que un dia passaria pel meu poble, no m’ho hauria cregut”

Una ‘capella sixtina’ a Vic

Comissen en una hípica d’Olot dues eugues de Taradell

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Pascual readmet vuit treballadors acomiadats de la planta de Gurb però manté el calendari de tancament

“No és canviar el costum, sinó adaptar per incloure i respectar”

Un ferit crític per un accident entre dos camions a Coll de Ravell

Comencen les obres del segon tram de la variant de Sant Miquel de Balenyà, que ha d'estar l'estiu de l'any que ve

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

El pas del Tour obligarà diverses empreses a fer festa el 6 de juliol