“Tenim un disseny primat i l’hem de regular d’una forma humanitzada”

Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, 1953) és una de les persones que més bé coneix l’evolució de l’espècie humana i un dels pensadors i divulgadors més lúcids del país. Doctor en Geologia del Quaternari per la Universitat Pierre et Marie Curie Paris VI i doctor en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, ha estat catedràtic de Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Els extraordinaris descobriments als jaciments de la serra d’Atapuerca, a Burgos, li han donat (a ell i al seu equip) una projecció internacional. De fet, és en aquest indret burgalès on gira la seva vida des de fa 45 anys. Juntament amb Juan Luis Arsuaga i José María Bermúdez de Castro dirigeix el Proyecto Atapuerca i tots tres són també vicepresidents del Patronat de la Fundación Atapuerca. Carbonell és autor de nombrosos llibres de divulgació científica. L’últim és El futur de la humanitat. Decàleg per a la supervivència de la nostra espècie (Ara Llibres 2022), on proposa que com a humans ens repensem i ens humanitzem. Són deu propostes per evolucionar com a espècie. Els jaciments de la serra d’Atapuerca són únics al món. L’equip d’investigació va rebre l’any 1997 el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica i l’any 2000 van ser declarats per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. Les descobertes que s’hi han fet són avui una referència per a l’estudi de l’evolució humana. Quin relat ofereixen en aquests moments les últimes descobertes que s’hi han fet? Les últimes descobertes que s’hi han fet, per una part, asseguren un àmbit cronològic molt més extens del que pensàvem. Perquè hem trobat, en un dels jaciments de la Trinchera del Ferrocarril, a la Sima del Elefante, les restes d’una cara que té aproximadament una edat d’1.400.000 anys, probablement, i que completa tota la sèrie d’espècies que es coneixen a Europa. O sigui que amb aquesta descoberta que vam fer a la campanya del 2022 tenim, començant pels més vells, aquest homínid, que probablement és un Homo erectus; tenim l’Homo antecessor; els preneandertals o heidelbergensis; els neandertals, i també els sapiens. És l’únic àmbit de registre històric arqueològic a Europa que té totes les espècies que han viscut al continent. Això ja d’entrada és un element, realment, extraordinari, que fa Atapuerca tan especial com tots coneixem. Però a més a més hi ha coses també molt interessants. Hi ha les proves d’ADN més velles de la humanitat i les proves de proteïna humana més vella de la humanitat. També hi ha proves d’acumulació de cadàvers intencionals, o d’enterraments més vells que coneixem de la prehistòria. També s’hi van descobrir les proves més velles de canibalisme... en fi, el relat és tan complex que no acabarien mai. Què han suposat per a la seva vida, tant personal com professional, els jaciments de la serra d’Atapuerca? Bé, 45 anys en un lloc. Hi he invertit part de la meva vida treballant. Una campanya darrere l’altra. Ara estic jubilat. L’any que ve el triumvirat s’acaba [es refereix a la codirecció del projecte amb Arsuaga i Bermúdez de Castro]. Vol dir que, des que tenia 25 anys, tots els estius, almenys un mes o mes i escaig, he estat treballant aquests jaciments i, per descomptat, els hiverns en els laboratoris, donant conferències, etc., parlant d’aquests jaciments. Per tant, és una part molt important, és un pilar de la meva vida. [caption id="attachment_303455" align="alignnone" width="900"] José María Bermúdez de Castro, Juan Luis Arsuaga i Edudald Carbonell, codirectors d'Atapuerca, sota el jaciment Galería (Susana Santamaría/Fundación Atapuerca)[/caption] I de la vida personal entenc que també, perquè està establert aquí a Burgos. Fa 15 anys que estic establert a Burgos, visc amb una companya burgalesa i tinc un nen, Olopte, que té 13 anys, per tant, sí. Fa 15 anys que estic aquí, òbviament perquè m’ocupo de la Fundació Atapuerca i he col·laborat també amb el museu i amb totes les estructures. I vaig pensar que el més adient era desplaçar-me i viure aquí. En el seu últim llibre, diu que està a punt de produir-se un canvi de fase evolutiu. Quins serien els factors que ho indiquen? Penso, per exemple, en l’emergència climàtica? L’emergència climàtica, efectivament. Fixa’t que també està lligada amb la nostra evolució. Nosaltres som els que hem accelerat la història i hem accelerat també que aquests canvis sobrevinguin de forma molt més ràpida que els que sobrevindríem probablement d’una forma natural. Tot i que de canvis climàtics n’hi ha hagut tota la existència, ho fem en un moment en què el planeta ja té 8.000 milions d’espècimens, que no és que siguin molts, el planeta pot tenir moltes més ocupacions humanes. Però nosaltres hem contribuït a desenvolupar les forces de la natura, generant el que ja estem vivint: aquesta tendència cap a una crisi climàtica que serà exponencial. Encara no hem vist res, però en molt poc temps sembla ser que això serà molt ràpid, parlo d’unes desenes d’anys, probablement tinguem una època molt freda a l’hemisferi nord i que hi hagi canvis que nosaltres potser encara ho veurem, o potser els nostres fills i els nostres nets. Per tant, això serà una part molt important. Però la segona part important d’aquesta qüestió és la nostra forma d’organització social. Una organització social que realment està mal feta, d’acord amb la capacitat tecnològica que tenim per organitzar-nos i rendibilitzar els nostres recursos i la regulació del nostre medi natural i també del nostre medi històric. No hem eliminat desigualtats, no hem eliminat cap tipus d’estructura que ens fa anar malament. Per tant, la meva conclusió, que també ho explico contínuament, és que som una espècie imbècil. Espècie imbècil perquè som incapaços de regular o de cuidar el lloc on vivim i la forma d’organitzar-nos, s’entén? Efectivament. Aquesta és la conclusió. Està molt bé, una síntesi perfecta. No controlant d’una forma racional que permeti aquesta redistribució energètica i comportant-nos com es comportaria qualsevol animal en un bioma sense consciència d’espècie, no podem esperar una evolució responsable i conscient. Podem esperar un cataclisme que, desafortunadament, és el que passarà. Un cataclisme natural? No. Un cataclisme social. Com a conseqüència d’una sèrie de relacions i retroalimentacions negatives lligades al medi natural i també lligades al nostre medi històric, en la forma de relacionar-nos. El capitalisme pot portar al col·lapse de l’espècie, explica. Hi ha doncs un sistema econòmic millor que el capitalisme? Ni millor ni pitjor. Aquest sabem que és dolent. Millor qualsevol altre sistema perquè ja s’ha comprovat que s’ha esgotat perquè és incapaç de solucionar els seus problemes. Llavors, un sistema que és incapaç de solucionar els seus problemes, sigui el que sigui, no parlo en el camp ideològic, és un sistema que no funciona. El capitalisme ara ha arribat a l’última fase. És un sistema decadent, té més de 300 anys, i és incapaç ja de reformular-se com a sistema i de parar les desigualtats. Al contrari, les fa augmentar i com a conseqüència, està col·lapsant. No perquè la gent que som anticapitalistes ho haguem aconseguit! Ho ha aconseguit la mateixa estructura natural del capitalisme, que és un sistema que es basa en una relació de forces o sistemes naturals i humans que són absolutament anacròniques. Quin seria doncs el millor sistema econòmic? Està clar que un sistema que fos capaç de redistribuir l’energia i treballés per la igualtat dels humans, és el sistema millor. El 1917 es va fer la revolució socialista soviètica que, per primera vegada, va intentar anar contra els processos de canvi naturals. Quina és la qüestió? La qüestió és que els humans encara tenim un caràcter i una forma d’organització com a persones, i com a individus i col·lectivament, que està carregat de l’etologia animal. Idees i una sèrie de qüestions que contaminen la possibilitat d’adaptar-nos d’una forma millor. La globalització està exhaurint els recursos del planeta, i vostè afegeix que està tenint un efecte uniformitzador de l’espectre humà que fa que desaparegui la diversitat social i cultural. En contraposició proposa la planetització. Pot explicar una mica aquest concepte de planetització? Efectivament, la globalització, com estàs dient molt bé tu, és la uniformització i destrucció de la diversitat del planeta. La planetització és la millora de la diversitat, invertir energies perquè la diversitat es mantingui fins que siguem capaços d’integrar-la. No té res a veure una cosa amb l’altra. La planetització és antiuniformitzadora, és integradora, perquè tothom entengui el que estic dient. És a dir, construir a partir d’una cosa fonamental que és sense les identitats, reconstruir-les i estructurar-les. Sense identitat no hi ha diversitat. I per integrar la diversitat necessitem que aquesta es pugui portar a terme realment i, com et deia abans, encara no som capaços de fer-ho els humans perquè, encara que teòricament puguem plantejar-ho, a la pràctica, aquesta deformitat evolutiva que tenim, els sistemes socials som imbècils, som incapaços de fer. Si no iniciem aquest procés de planetització, en sortirem perjudicats només nosaltres, els humans? En sortirem perjudicats tots, com sempre, no? Allà on els humans fotem el nas, solem sortir perjudicats nosaltres, òbviament, pel tipus de diferències que generem en la mateixa estructura social i econòmica nostra, però també en surt perjudicat l’entorn i, com a conseqüència, el bioma on vivim, els animals, tot el que està al nostre voltant, les plantes, etcètera. No ho hem pas d’explicar. Hem de vigilar molt amb la forma com ens comportem, perquè tenim un disseny primat, i aquest és un disseny que hem de començar a regular d’una forma humanitzada, convertint la selecció natural en una selecció cultural, és a dir, en criteris racionals i lògics que permetin redistribuir-se d’energia. Una col·lectivitat ben estructurada es forma d’individus, però no d’individualismes, també diu en el llibre. Aquesta individualitat col·lectiva diu que és una de les vies evolutives que han de contribuir a l’evolució sapiens del futur. Però, l’individualisme, la competitivitat, la cobdícia... són inherents a l’espècie humana, no? Com es poden evitar aquests comportaments? L’espècie humana no sabia llegir. Actualment sap llegir el 90% de l’espècie. L’espècie humana no tenia coneixements de les lleis que funcionaven al món. Ara tothom coneix més o menys les lleis i es beneficia de l’aplicació de la química, de la física, encara que també, moltes vegades, una aplicació mal feta. El caràcter animal de l’ésser humà, que perjudica la humanització, és el que s’ha d’eliminar. S’ha d’eliminar la jerarquia, s’han d’eliminar tota una sèrie de qüestions que perjudiquen l’equilibri ecosocial dels humans. Eliminant això, probablement, podríem canviar aquesta inèrcia que tenim d’animals poc racionals. I això com es pot canviar? Amb educació? Exactament. Sempre hem de partir que la racionalitat, l’educació, la lògica es basen en la convivència i la consistència dels sistemes humans que expliquen i pensen per tota la humanitat. És el que se’n diu consciència crítica de la nostra espècie. Accelerant la consciència crítica de la nostra espècie, començarem a transformar les nostres realitats. I s’ha de fer de forma com explicava abans, amb individualitat. Hem d’escoltar les persones per escoltar els col·lectius i les societats. La desaparició dels líders i de la jerarquia social que proposa, no pressuposa l’anarquia? Sí, bé, això ja s’ha plantejat moltes vegades des de corrents filosòfics, però precisament l’anarquia pot començar a funcionar en aquest sentit, gràcies a grans mecanismes que hem estat capaços de desenvolupar. La intel·ligència artificial és una gran descoberta, pot ser una millora social fonamental per sistemes d’aquests que es basen en el caos. Segons vostè, la feminització de la humanitat és l’últim llindar del gènere Homo al qual hem d’arribar. Estem en el bon camí? Curiosament, ha estat el feminisme polític i ideològic el que ens ha fet conscients de la necessitat de la feminització. Ara, el feminisme no té relació amb la feminització. Com l’ecologisme no té relació amb l’ecologia. Però hem de reconèixer que sense aquest moviment ideològic, ni aquest moviment polític, probablement, la feminització s’hauria retardat molt. I com la proposa, aquesta feminització de la humanitat? Què hauria de passar per feminitzar-nos? La feminització es basa precisament a respectar la identitat del nostre sexe. Els nostres sexes són complementaris; som complementaris i som particulars i singulars, tant amb la reproducció com amb moltes altres qüestions, però sobretot amb el respecte i en pensar que, independentment del sexe, els humans som tots iguals. Diu que la socialització de la tecnologia canviarà la història de la humanitat i ens conduirà cap a la posthumanitat. Què hauríem d’entendre per posthumanitat? És la humanitat que nosaltres no hem conegut. És a dir, la humanitat que es basarà en una sèrie de relacions diferents a les que nosaltres hem viscut. Per exemple, probablement serem diverses espècies, subespècies, des de biotecnològiques fins a naturals, convivint. Això serà un canvi importantíssim. Respecte a moltíssimes qüestions com l’allargament de la vida, com una sèrie de qüestions que no tenen res a veure amb la humanitat que nosaltres hem viscut, que és una humanitat prehistòrica. [caption id="attachment_303457" align="alignnone" width="900"] Amb l'equip del 2019 al jaciment Cueva Fantasma (Susana Santamaría/Fundación Atapuerca)[/caption] Gairebé sona a ciència-ficció, no? Sí, clar. Estem sempre entre la ciència i la ficció. Fixa’t que la ciència-ficció ha fet, començant pel viatge a la Lluna [llibre De la Terra a la Lluna] de Jules Verne, sempre la ciència-ficció s’ha avançat al que després no ha estat ficció. I aquesta posthumanitat encaixarà amb l’ètica de la humanitat? Fa falta més consciència que ètica. Tota l’ètica i la moral està molt bé, però és una cosa prehistòrica, prové del segle V de Pericles, l’estructuren els grecs, però hauríem de substituir l’ètica i la moral, que potser ja no fan falta, per la consciència crítica de l’espècie. I aquesta posthumanitat en un planeta, en una societat que tingui molta més consciència crítica d’espècie, serà factible? És factible, és un dels escenaris. A la vida hi ha molts escenaris. Després depèn de l’escenari que nosaltres construïm... això que la gent diu, ai, Déu meu, què ens passarà! Amb el Déu meu, primer, s’ha de demostrar que existeixi. Què passarà? Vol dir que tu no ets una persona activa, i el que s’ha de fer és construir. Quin tipus de societat volem per nosaltres, pels nostres fills, pels nostres nets i netes. I això és el que hem de decidir ara. Si no ho decidim, serem arrossegats, com ha estat sempre, per la pròpia evolució dels sistemes biològics. Per decidir-ho, què proposa? Debats de científics, filòsofs, polítics... O sigui, un debat multidisciplinari? Està clar. S’ha d’integrar tot el coneixement i posar un pensament d’espècie que tingui en compte l’evolució responsable i el progrés conscient. És probable que l’espècie humana pugui trobar altres planetes on viure? Està clar. Està molt clar que nosaltres vam sortir de l’Àfrica, vam ocupar tots els continents. Encara que ara diguin que no, el gènere Homo és absolutament africà, s’ha estès i es distribueix. De la mateixa manera que vam arribar a Austràlia, doncs ja hem arribat a la Lluna, però arribarem a Mart i serem una espècie solar. I com la planteja, aquesta espècie solar, que pugui viure en altres planetes. Entenc que serà una societat molt diferent de la nostra? Totalment. A mi m’agradaria molt que fos com el bar de La guerra de les galàxies [La Cantina Espaiport de Chalmun, més coneguda com la Cantina de Mos Eisley]. Atapuerca, el principi Els jaciments de la serra d’Atapuerca estan a 15 quilòmetres de Burgos. Són únics al món i s’hi representen totes les etapes de la prehistòria: paleolític, neolític i edat dels metalls. S’hi han trobat restes fòssils i evidències de la presència de cinc espècies d’homínids diferents Homo sp. (encara per determinar), d’1,3 milions d’anys; Homo antecessor (850.000 anys); preneandertal o Homo heidelbergensis (500.000 anys); Homo neantderthalensis (50.000 anys), i Homo sapiens. Les restes més antigues es van trobar al jaciment de la Sima del Elefante; per ordre cronològic els segueixen els de Gran Dolina, Galería, Sima de los Huesos, Estatuas y Cueva Fantasma, Portalón y Mirador. Per donar suport al projecte d’investigació científica d’Atapuerca, l’any 1999 es va constituir la fundació del mateix nom. Un decàleg per replantejar-nos-ho tot Carbonell diu que el llibre El futur de la humanitat. Decàleg per a la supervivència de la nostra espècie “és un toc d’atenció a nosaltres mateixos perquè la reflexió ens porti a l’educació, a l’autoeducació. Desgraciadament no tenim cap més consciència que ens pugui ajudar a educar-nos”. O canviem o ens extingim, propugna el llibre. Deu punts perquè anem reflexionant en aquest canvi de paradigma: · La consciència crítica de l’espècie. · La individualitat col·lectiva. · La socialització de la tecnologia. · La consciència operativa. · La fi de la globalització. · L’inici de la planetització. · L’increment de la diversitat. · La desaparició dels líders i de la jerarquia social. · La feminització de l’espècie. · L’equilibri social i ecològic de l’espècie.

“Tenim un disseny primat i l’hem de regular d’una forma humanitzada”

“L’ecoansietat és projectar-se en el futur i sentir-se desesperançat”

Els plàstics d’embalatge i les tovalloletes d’un sol ús són els contaminants més presents als rius

L’exposició a onades de calor extrema a l’Estat espanyol posa en risc la fidelització del turisme

Cordar-se el cinturó per salvar el planeta

LA PREGUNTA

Té previst celebrar el Cap d’Any a fora de casa?

Torelló decreta dia de dol aquest dimarts per la víctima de l'atropellament

Incendi als baixos d'un bloc de pisos a Centelles

Investiguen l'agressió a un home que van abandonar mig nu a Aiguafreda

Cinc detinguts més del grup criminal de Manlleu especialitzat en estafes per internet

El rebost solidari de Vic ja no obrirà les portes a partir de gener

L’enxampen robant palets de l’empresa on treballava, a Olost

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya

Donen per desarticulada amb 23 detinguts la banda que feia estafes bancàries des d’Osona

L'edifici de la rectoria

Un cotxe cau per un marge de 4 metres a Sant Agustí de Lluçanès