“La gent que treballem a pagès treballem per instint i per il·lusió, del matí fins al vespre”, cada dia, fins i tot els caps de setmana. Però la feina de cada dia i de molta gent del Mas Serrabou de Tavèrnoles “se n’ha anat en orris en una nit”, lamentava aquest dissabte el propietari, Francesc Dachs. A primera hora del matí el seu pare, que es va jubilar fa un mes després d’una vida dedicada al bestiar, com havia fet ja el seu avi, arribava al mas i es trobava una imatge dantesca: “Els xais estaven esverats, menjats, corrent amb les tripes a fora i tot xafat”. La nit abans el fill, que està al capdavant del negoci familiar des de finals del 2020, juntament amb dos treballadors “ho havíem deixat tot a punt com cada divendres per dissabte tenir el mínim de feina, just per fer un repàs, donar el pinso que toca i l’herba”. Durant la nit, però, uns gossos van saltar dues tanques i van provocar la mort de 221 dels xais. “30 o 40 estaven estripats”, d’altres van morir ofegats i alguns els van haver de sacrificar a causa de les ferides.
Segons el responsable, els Mossos d’Esquadra i els Agents Rurals deien que pel tipus de mossegades havien de ser de gos. Ell mateix explicava que “han d’haver estat més de dos segur, potser tres o quatre”, perquè “per estripar-los necessites dues boques”. L’atac als xais probablement s’havien produït a la nit, perquè quan van arribar al matí “els xais ja estaven freds”. Quan hi van arribar, però, no van trobar cap dels gossos al mas.
En un primer càlcul estimat el propietari de l’explotació xifra les pèrdues entre els 15.000 i els 17.000 euros. Molts dels xais, que tenen per a engreix i per portar-los a la carnisseria, ja estaven a punt, al primer grup els faltaven un parell de setmanes per endur-se’ls.
Havia agafat el repte d’estar al capdavant del negoci amb il·lusió, “em considero jove i hi ha dos nois que treballen a casa, em sento una mica responsable que tothom pugui tirar endavant i guanyar el que es mereix”, i afegia que els dos treballadors si fa falta hi van dissabte o diumenge, “no tenen mandra si s’ha de venir una nit a fer parir una vaca, a veure les ovelles i els xais”. Queda en no-res “la feina de fer néixer els xais, de fer-los viure, que no tinguin fred o posar-los llums”. Segons el ramader, “no és la feina d’un, dos o tres dies, és una feina que ja feia el meu avi que tenia ramat, és la feina de generacions, encara que a molts els costi d’entendre, i això et mossega per dins”.
Després de tot l’enrenou de dissabte, en què van treure els animals del lloc on els van matar per comptar-los i deixar l’espai net per als supervivents, ara se’ls ha girat altra feina. “Investigarem, mirarem de trobar-los, agafar-los”, perquè “algun responsable hi ha d’haver”. Dachs fa el símil d’altres àmbits: “Si entro en un local comercial, ho xafo tot i provoco morts m’investigaran, doncs farem els possibles per trobar-ne el responsable”. I en aquest cas no es refereix només als gossos, que al cap i a la fi potser són menys responsables que el propietari, amb qui m’agradaria tenir-hi una xerrada”. Ja aquest dissabte, el propietari del Mas Serrabou es va posar en contacte amb el Departament d’Agricultura, des d’on li han plantejat “sortides, un esquema de com afrontar tot això”, per intentar minimitzar les pèrdues. “Aquí a nosaltres ens hi va l’any, si perdem això ho perdem tot”, assegurava Dachs.
