L’edifici de l’Hospital Universitari de Vic torna a ser a partir d’aquest divendres l’epicentre de les urgències a Osona i el Lluçanès quan els centres d’atenció primària no estiguin oberts. Això suposa retornar al marc d’abans de la pandèmia, moment en què el servei es va desdoblar al CAP Vic Nord –l’ambulatori de la plaça de la Divina Pastora– per atendre els pacients amb afeccions més lleus.
Des d’aquest 1 de març la ciutadania s’ha de regir per tres directius bàsiques: acudir sempre, tant de dia com de nit, a l’hospital en cas de problemes greus; fer-ho també de 8 del vespre a 8 del matí per a malalties lleus, i la resta de temps dirigir-se d’entrada a l’atenció primària. Això vol dir al consultori o CAP del seu propi municipi si és en les hores que està obert i, si no, al de referència de cada àrea bàsica, centres també operatius en horari diürn tots els caps de setmana i festius.
L’entramat de reorganització del servei aplega sota el mateix paraigua el Consorci Hospitalari de Vic, l’Institut Català de la Salut i les EBA del CAP del Remei i Centelles, de manera que s’ha batejat amb el títol d’“urgències territorials”.
La seva posada en marxa coincideix amb l’ampliació de les instal·lacions de l’Hospital Universitari de Vic, que ara compten amb boxs més ben equipats segons les necessitats de la persona a tractar, així com d’específics per a pediatria, salut mental o observació.
Una altra característica del nou servei és que tindrà direcció conjunta, és a dir, que la mirada serà la mateixa sobre les urgències de més i menys gravetat. El liderarà la vigatana Judit Roca, metgessa de família i qui entre el 2010 i el 2016 ja va coordinar la base del SEM i les urgències del CHV.
Des del seu punt de vista, el més important del retorn de les urgències de nit a l’hospital “és que facilitem les coses a l’usuari”: “Quan un ciutadà es troba malament i no sap quina porta ha de trucar, corre el risc de donar voltes i sentir-se desatès. Des del sistema tenim la responsabilitat d’aplanar-li l’accés al màxim i que ni hi hagi de pensar”.
La quantitat de professionals fluctuarà segons els dies i les hores, però el titular vindria a ser que es manté el mateix nombre d’efectius tant de part de l’atenció primària com l’hospital: el que variarà és, per tant, que treballaran tots al mateix edifici i no en ubicacions diferents. Això implicarà per a ells retrobar cares amb qui ja era habitual coincidir en guàrdies abans de la pandèmia.
“Sempre fa il·lusió, però és a que a més a més segur que propiciarà fluxos més enllà de les urgències”, destaca Roca.
L’objectiu de calat és situar el pacient “al centre”, perquè es tracti d’una urgència greu o lleu i l’atengui una persona d’atenció primària, de crítics o de salut mental, els protocols estaran coordinats i els professionals funcionaran com un sol equip.
Osona va ser pionera a Catalunya a implantar l’any 2008 un model integrat d’urgències, concentrant totes les de nit a l’Hospital de Vic es tractés de casos aguts o lleus. El canvi, ben valorat al cap del temps, el va pivotar l’aleshores consellera de Salut Marina Geli –avui un dels noms propis de la UVic-UCC– i va haver de vèncer reticències d’ajuntaments que no veien amb bons ulls centralitzar les urgències nocturnes i concentrar els punts d’atenció continuada a Vic, Manlleu, Torelló, Tona, Centelles i Prats els caps de setmana.
{{ comment.text }}