“Treballem perquè a l’agost torni l’activitat a les naus de Puigneró”

David Puyol (IxCBG) es va estrenar com a alcalde el 2019, després de quatre anys a l’oposició. Està a la meitat d’un mandat condicionat per la pandèmia. Va ser alcalde per una diferència de vuit vots. No deixa de ser un reflex de la tònica que portem en les últimes tres conteses electorals municipals, que van ser tres, sis i vuit vots. Tenim un poble que té dues maneres d’actuació política i d’entendre la realitat municipal. Ho vam entomar amb responsabilitat: has de governar per a tothom. S’han plantejat un govern conjunt en algun moment? No, però el que hem fet és dur a terme una política de mà estesa sempre. És evident que podem tenir diferències, però en els temes troncals sempre hem procurat que l’oposició estigui permanentment informada i que hi participi. L’any passat hi van haver certes tensions abans de la suspensió de llicències que afectaven el sector de la fàbrica. Com es van trobar l’Ajuntament quan van entrar? Sempre he dit que hi havia una situació estable, vam trobar un Ajuntament sanejat. Però necessitava un nou impuls de dinàmiques noves. En aquests dos anys hi ha hagut canvis interns importants en regeneració de personal que ens han permès avançar de manera diferent en determinats aspectes. S’estrenava com a alcalde i al cap d’encara no un any arribava el coronavirus. Com els ha marcat? Molt. Recordo que el 12 de març de 2020 havíem de fer una comissió ciutadana per parlar precisament de temes relacionats amb la fàbrica i no la vam poder fer. Al cap de dos dies vam haver d’informar la població d’una cosa que per a tots era nova i realment ha estat un trasbals important. Ha estat una experiència dura: et trobes amb una situació que no havia viscut mai ningú. Ha fet que fomentéssim molt la cohesió, el treball en equip i descobrir noves maneres de funcionar. Les normatives han estat les mateixes per a tots. Som un poble petit i hem hagut de patir les restriccions de ciutats de l’àrea metropolitana i s’hauria de tenir molt més en compte la realitat del territori. Des de l’àrea metropolitana s’hauria d’entendre que el 20% de la població viu al 80% del territori i s’hauria de ser més sensible en aquestes situacions. A causa del coronavirus s’ha permès utilitzar el romanent. Ens han obert l’aixeta després d’uns anys amb restriccions. Però amb l’any 21 no en tindrem prou i seria positiu que l’Estat espanyol entengués que hem de donar continuïtat a iniciatives que hem començat aquest any. Hem aprofitat per invertir en allò que no s’havia pogut fer fins ara: un PUOSC per arreglar el Casal Cultural, que té 30 anys; estem immersos en un projecte per mirar com fer un vial des del poble fins al Roc Llarg aprofitant que tindrem un nou mirador; volem adequar un aparcament a la carretera de Perafita i posar-ne per a autocaravanes i obrir el municipi al turisme. Arranjarem parcs i el mes que ve ja posarem enllumenat per led. Parlem de les naus de l’antiga Puigneró. Hi ha hagut diferents episodis, la suspensió de llicències, uns recursos... Ajuntament i propietat hem arribat a una conclusió que és que com està al pla urbanístic no anem enlloc. S’hi havien de fer 268 habitatges, dos vials, s’havien d’esponjar sectors i equipaments. Ve heretat d’un POUM del 2010 però aquelles previsions avui dia no tenen sentit. Estem treballant perquè aquest agost torni l’activitat industrial a les naus de l’antiga fàbrica de Puigneró, portant la part de logística i emmagatzematge de l’empresa Benito Urban. Estem contents i agraïts perquè l’empresa fa un esforç important per adequar un entorn industrial de més de 100.000 metres quadrats que els suposarà una inversió important. Treballem amb ells i amb la Diputació que ens ha ofert un recurs tècnic per veure on som i cap on volem anar amb criteris de viabilitat i sostenibilitat. La Covid en aquest sentit ens ha ajudat perquè hem pogut tenir un punt de pausa per treballar. La setmana passada vam aprovar un protocol entre Ajuntament i empresa per marcar el full de ruta. Cap on pot anar? Es treballa a nivell tècnic per poder fer una llicència d’usos provisionals. El segon pas és plantejar una modificació puntual del POUM. Si entenem que hem de reindustrialitzar i aprofitar una teulada en continu d’uns 85.000 metres quadrats ara que es parlar tant de la implantació de parcs fotovoltaics, Sant Bartomeu podria ser una prova pilot o un exemple d’aprofitament o de donar una segona vida a entorns industrials que ara no tenien utilitat. Hem parlat amb el Consell Comarcal per posar com a disposició la teulada, per fomentar molt les col·laboracions público-privades. Podem ser una prova pilot i generar energia neta amb una teulada que ara mateix només serveix perquè no entri aigua al recinte. A Sant Bartomeu falta habitatge. Ara tenim un POUM que diu que es podrien construir fins a 634 habitatges i podríem arribar a tenir 3.500 habitants i a dia d’avui és inviable. Falta habitatge i tenim més detectat que la gent jove ens marxa del poble. Tenim un projecte en un bloc de pisos municipal per al qual hem rebut 80.000 euros de la Diputació per fer millores d’aïllament tèrmic i tenim pisos que podrien encaixar en la masoveria urbana del Consell Comarcal perquè la gent jove implantés un primer habitatge i establir un convenir. I tenen els pisos de Cal Simon. Són de l’Incasòl i estem treballant perquè la modificació del POUM també inclogui aquests pisos. Ens aniria bé ja que no es construiran habitatges on s’havien de construir. Estem en un moment bo i hem rebut fins i tot propostes d’alguna empresa privada que estaria interessada a contactar amb l’Incasòl per veure com fer-ho. Estem en una etapa inicial, però les peces comencen a encaixar. Ha acabat el Pla de barris. Què ha suposat pel poble? Poder fer obres públiques en les quals pagues un 25% i la Generalitat un 75% és molt atractiu, però va coincidir amb els pitjors anys de la crisi econòmica. No vam arribar a executar més d’un 57% del previst, han faltat moltes coses per fer com un ajuntament nou, un pavelló... en l’àmbit social ens ha ajudat molt, quant a fomentar ocupació encara rebem suport per a plans d’ocupació. Faran una rotonda que canviarà l’entrada del poble venint des de Gurb. Suposarà un rentat de cara a l’accés del municipi i també sanejament del subsòl i la pacificació del trànsit perquè a vegades la gent corre massa. Va lligat amb l’altre gran projecte que ve del mandat passat que és el traspàs de la carretera de les Ferreres a Diputació perquè ho converteixi en un vial de 7,5 metres d’amplada. És un projecte d’uns 2 milions i si tot va bé començaran les obres a finals de 2023 o principis de 2024. Disposarem d’un altre vial que enllaçarà directament a la C-62 i C-25 i ajudarà a aquesta embranzida que volem donar al sector industrial. La composició del Consorci del Lluçanès va ser complicada a principi de mandat. Va ser un inici convuls. Ja vaig dir que m’abstindria perquè no era una manera, per mi, correcta d’iniciar una legislatura. La pandèmia també ha diluït moltes coses. Ha de rellevar l’alcalde de Sant Boi al Consorci. Vaig fer una reflexió amb el grup d’alcaldies independents i vaig parlar amb l’alcalde de Sant Boi i li vaig dir que creia que no era oportú fer un canvi perquè la legislatura ha quedat una mica desvirtuada i perquè crec que ell estava fent una tasca que ha de continuar tot el mandat. Què ha de passar amb la comarca del Lluçanès? Hi ha quatre municipis que estem amb el no i els altres al sí. Vaig fer campanya pel sí però va sortir que no. Ara la pilota, per mi, hauria d’estar a la teulada de la Generalitat. Un municipi que va dir que no, no pot pilotar cap iniciativa per anar cap a una comarca. Nosaltres en certa manera estem a cavall entre la Plana i el Lluçanès. La gent de Sant Bartomeu té més tendència a fer la vida cap a Osona.

“Treballem perquè a l’agost torni l’activitat a les naus de Puigneró”

Festival de gols blanc-i-blau

Rafael Pagonis i Sofia Kova guanyen el torneig Nacho Juncosa

El CF Calldetenes torna a Tercera Catalana

Golejada i més a prop de l’OK Lliga

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Neguit entre els treballadors de Leche Pascual per la reconversió de la planta de Gurb a la producció de mozzarella

Una cadena humana trasllada els llibres de l'antiga biblioteca de Centelles a la nova

“A l’Ajuntament soc l’alcaldessa. A la feina, la Laia. Intento separar-ho molt”

Una carta diària durant 25 anys

Madrid s’obre a vendre l’edifici del CAP de la Divina Pastora i Vic vol obtenir-lo gratuïtament

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

La Generalitat farà una prova pilot a Vic per incorporar mossos d’esquadra als centres educatius

Denuncien un treballador d'un centre educatiu de Torelló per abusos sexual a un menor

Mor Pilar Barniol, històrica mestra de l'escola Rocaprevera de Torelló

Detinguda per robar més de 13.000 euros de la màquina del tabac de la benzinera de Ripoll on treballava