Un 10% dels centres escolars catalans encara fan grups per nivells, segons una recerca de la UVic

En ple debat sobre com s’està implementant el dret d’inclusió de tots els infants i joves als centres educatius ordinaris, la Universitat de Vic-UCC ha impulsat una recerca per analitzar quines pràctiques porten a terme les escoles i instituts de Catalunya per garantir-lo. L’estudi porta per nom “Mesures de resposta educativa a la diversitat (MRED) en les etapes 3-16 a Catalunya: anàlisis crítiques i propostes per caminar vers l’educació inclusiva” i l’han liderat Jesús Soldevila, membre del Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD), i Laura Farré, del Grup de Recerca Educativa (GREUV). “Es parla molt del decret i la inclusió però ningú sap què està passant a les aules i és surrealista prendre decisions sense saber-ho”, assegura Soldevila, mentre que Farré afegeix que “volíem veure si les respostes de les escoles reprodueixen dinàmiques de segregació o veritablement fomenten la inclusió de tot l’alumnat”. Per això, el primer que van fer els investigadors va ser enviar un qüestionari a tots els centres educatius de Catalunya per disposar de dades quantitatives. Van obtenir la resposta de 886 centres, que segons Farré “és una mostra important i representativa”, i entre la informació recopilada destaca el fet que un 10% d’aquests centres encara fan agrupaments per nivells de tot l’alumnat. El projecte també mostra que el 33,6% dels centres escolars de Catalunya persisteixen en la pràctica de fer grups de reforç diferenciats per a l’alumnat amb més dificultats, i un 32,2% fan grups de reforç específic per a l’alumnat catalogat com a NESE (necessitats específiques de suport educatiu). Segons els autors de l’estudi, només un 11,4% dels centres no tenen cap aula o espai on se separi l’alumnat dels seus companys i companyes, un 41,6% tenen aula de suport intensiu d’escolarització inclusiva (SIEI) i un 38,8%, aula d’“educació especial”. “Quan separem com a tradició cultural de les escoles i instituts seguim mantenint i reforçant aquesta cultura de sortir fora de l’aula, que és excloent”, diu Soldevila. Això passa sobretot a la Secundària, “on la pressió curricular és una llosa per a la inclusió ja que la necessitat d’avançar en uns continguts dificulta molt l’espai de tothom i per a tothom”. És per aquest motiu que l’investigador apunta que “replantejar-nos la Secundària seria un gran què perquè el món ha evolucionat”. La segona fase del projecte ha estat un estudi de sis casos per interpretar una realitat escolar concreta amb entrevistes i grups de discussió on han participat docents, famílies i alumnat, “ja que per nosaltres recollir les veus de tota la comunitat educativa era essencial”, comenta Farré. Aquí s’ha detectat una percepció de manca de recursos generalitzada per part del personal docent, i els investigadors afirmen que “més recursos sempre contribuiran a la millora i el benestar social”, però alerten que aquests “també es poden fer servir de forma inclusiva o excloent”. Soldevila i Farré posen d’exemple que moltes escoles tenen SIEI, “que és dotació de personal que ha d’estar encarat a donar suport a l’educació inclusiva, i això vol dir fer codocència o ajudar a preparar materials, però no situar-lo en una aula a part on treure infants”. “No és només una qüestió de quantitat de recursos, sinó de la mirada inclusiva que hi poses”, diuen. Segons els experts, cal formació permanent de la gent que treballa a les escoles i diferents perfils professionals que treballin conjuntament, però també “més temps de coordinació i de reflexió compartida per avançar”. Així mateix, aposten per una revisió de la formació inicial dels mestres perquè “el fet que hi hagi una menció en inclusiva configura en la mentalitat dels estudiants que per la gent que forma part d’un col·lectiu etiquetat com a vulnerable ja hi ha un especialista”. Els investigadors de la UVic assenyalen, d’altra banda, que “tothom es va alertar amb els resultats de l’últim informe PISA, però aquest també valorava altres paràmetres com el sentiment de pertinença al centre o la relació amb el professorat i els resultats sortien molt pitjor”. Soldevila assegura que “si pugéssim això tindria impacte en ciència, matemàtiques i llengua perquè moltes de les barreres per aprendre és que els joves no estan bé als instituts”. El projecte va guanyar la primera edició d’una convocatòria de subvencions del Departament d’Educació i Formació Professional per portar a terme recerques sobre l’educació inclusiva.

Un 10% dels centres escolars catalans encara fan grups per nivells, segons una recerca de la UVic

Manlleu estrena dos vehicles per a persones grans i amb mobilitat reduïda

Muntanyola canvia de zona dins el sistema tarifari integrat

Obres de reforma i ampliació de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Vic aquesta primavera

Comencen les obres de la residència de Seva

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Aquell local d'adolescents

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Manlleu homenatja els morts de l'incendi

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Detenen un fugitiu a Manlleu buscat al Marroc per tràfic de persones

Commoció i dol a Manlleu

Requisen més de 2.100 peces de roba falsificada al mercat de Vic

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu