Els metges van dir als seus pares en néixer que hi havia un 99% de possibilitats “que quedés vegetal”, i que només tenia un 1% de possibilitats que pogués anar amb cadira de rodes i aguantar el cap, explica Carles Cañizares, de Vic, assegut en una cadira de rodes. Un error mèdic, relata, li va causar una paràlisi cerebral espàstica que li ha marcat la vida, una vida que ha recollit de forma novel·lada el també vigatà Javier Iglesias en el que és la seva opera prima.
Les primeres pàgines de Charly, el precio de un error volen ser un petit homenatge als pares de Cañizares, a qui l’error mèdic “va enviar en orris la il·lusió familiar”. Amb tot, apunta el protagonista, des que va sortir de l’escola d’educació especial “la mare em va integrar totalment a la societat i vaig créixer en una bombolla totalment normal”. La seva mare li va inculcar la filosofia que “era qüestió de temps que en Carles faria el que volgués fer”, relata l’autor. En moltes ocasions “no pensava que tenia un problema i havia de superar la discapacitat”. Apunta que el 1999, quan va entrar a treballar a l’ONCE, “em va xocar aquesta realitat de persones amb alguna discapacitat, no em veia amb aquell problema” i va ser lluitador, assegura.
Treure’s el carnet de conduir li va donar “llibertat de moviment”, va aconseguir treballar, tenir uns ingressos però va viure en primera persona “el rebuig” a l’hora de trobar parella, per la qual cosa va entrar en el món de la prostitució: “Per mi mai han estat prostitutes, han estat un servei.” Iglesias afegeix que les persones amb discapacitat “tenen dret a estimar i a ser estimats a tots nivells, tenir sexe, enamorar-se…”. En aquest entorn va conèixer una persona que subministrava drogues que el va portar en aquest món, un altre dels episodis que es relaten a la novel·la, en què també es fa referència a la seva addicció a les curses de cotxes, que el van portar a caure barranc avall per la Trona.
Però darrere la novel·la hi ha una altra història de superació, la de l’autor i el vincle entre tots dos. L’autor i el protagonista es van conèixer fa 17 anys, quan Cañizares es va traslladar de Barcelona a Vic per trobar un pis de planta baixa, adaptat i més econòmic. Eren veïns i a Iglesias li va cridar l’atenció veure Cañizares passejant la nena amb el cotxet i la cadira, “veia que era molt valent”, recorda. Un dia el protagonista del llibre va proposar a l’autor d’anar a córrer amb ell i un seu company i arran d’això va començar l’amistat.
Cañizares diu que sabia que a Iglesias li agradava escriure i li va proposar, ara fa 14 anys, “que parlés de la meva història”. Per diferents circumstàncies com un canvi de domicili cap a Sant Bartomeu, operacions i altres va quedar en l’aire fins a l’1 d’octubre de 2019.
Malgrat que havien mantingut el contacte quan Cañizares va anar a Sant Bartomeu, el retorn d’ell a Vic els va fer retrobar. La situació de l’autor també havia canviat. L’abril de 2017 havia tingut un accident laboral en què se li va clavar un filferro a l’ull. Això li va comportar la pèrdua d’un 95% de visió, que se sumava a una malaltia que el va deixar amb entre un 20% i un 25% de visió a l’altre ull, per la qual cosa li van donar una invalidesa per treballar. “El destí em va treure gran part de la visió però em va obrir els ulls al món, ara no dono tanta importància a coses que no la tenen”, assegura Iglesias, que afegeix: “Com em puc queixar quan miro en Carles i tot el que arriba a fer.” Una retrobada va fer que decidissin reprendre el projecte que va quedar aturat fa 14 anys, la novel·la basada en fets reals. Però va tocar superar més entrebancs, operacions a tots dos i una pandèmia que va fer que s’acabessin enviant notes de veu i fent videotrucades. I mentre, amb l’ajuda d’un micro i una pantalla de 32 polsades Iglesias escrivia.
Charly, el precio de un error, amb una imatge a la portada del fotògraf vigatà Jordi Cabanas, l’han acabat publicant a través d’Amazon i el presenten el dia 21 a les 7 de la tarda al Temple Romà. I darrere la imatge, en el fons s’hi amaguen dues històries.
